Quan estudiàvem a l’escola ens parlaven que fa molts anys van haver grans
personatges de la història que van morir en nom de la religió. Tot si valia per tal de respectar el bon nom
de Déu i el que ell volia. Tot era correcte, encara que es tractés de matar
persones per ser considerades heretges o bruixes. Quan ho estudiàvem ens
ficàvem les mans al cap pensant com l’home era capaç d’arribar a segons quins
extrems a partir d’una idea fanatitzada.
Van morir grans personatges, d’altres es van salvar simplement per por a ser
cremats i dir que estaven errats. Amb el
temps tots hem estat conscients que en nom de Déu, de la religió es van fer
actes que precisament anaven en contra
dels principis de qualsevol religió és a dir l’amor.
Torquemada era el gran inquisidor, i
molts el van acompanyar en els seus actes. En el fons no podem ser crítics en
la seva persona ja que ell feia el que creia que havia de fer per conservar el principi, segons ell, més benaurat del món.
La fe Catòlica. El podem criticar com tots aquells que el van seguir. Durant anys i anys que va durar la Santa
inquisició
El problema en el fons no es que existís la Santa inquisició sinó que no
hàgim aprés res d’ella. Estem en el segle XXI i és evident que la religió en el
món occidental ha perdut força. Ara no cremaríem a ningú per parlar malament o
en contra del catolicisme però hem fet una cosa pitjor. Hem substituït la
Religió del segle XV per l’economia del segle XXI, i el paper que ocupava la Santa Inquisició ara la formen els
ministres de finances.
De cop en nom de l’economia tot s’hi val, en nom de les finances acceptem
actes més que dubtosos èticament. En nom
de l’economia molta gent accepta feines que no vol fer, simplement perquè cal
viure, en nom dels diners paguem sous als nostres treballadors que són
irrisoris, sabent que abans de començar el mes aquella persona que m’està
ajudant al meu benestar jo no li dono benestar perquè no podrà pagar tot allò
que necessita per arribar a final de mes.
En nom de l’economia diem que és positiu retallar drets i retallar bens
socials per així mantenir-los, si us plau, si els retallem no els estem
mantenint. Diem que baixem sous per salvar l’empresa i quan passen els anys
veiem que els sous rebaixats tan sols serveixen per reduir les indemnitzacions.
Ens hem passat, i jo el primer, pensant que els diners ho eren tot. I tot
ho hem contat segons els diners, mirem sempre el que ens gastem, el que tenim,
i quin valor tenen els diners respecte allò que gaudim, allò que ens fa sentir
bé?
El dia que abandonem els diners com el centre del món aquell dia podrem fer
el gran canvi. En nom dels diners no podem tractar a malalts de primera, amb la
seva mútua, i de segona que paguen una sanitat cada dia més precària perquè no
hi ha diners. En nom de l’economia no
podem fer universitats ni escoles per rics i d’altres per pobres.
En nom de l’economia no podem deixar cremar il·lusions, somnis i projectes,
no podem fer ciutadans de primera ni de segona i no podem valorar el nostre temps.
Quan dono classes d’economia als alumnes el primer que els hi dic és que l’economia
no ho és tot. Que d’acord que ens
envolta perquè tot el que tenim al costat ve d’una empresa però això no ens
dona dret a valorar-ho tot segons els diners.
El més preciat que tenim és tot allò que no es pot valorar en diners, que
és l’amor cap a les persones, quan més apreciem una cosa menys valor econòmic
té. Quan menys valor econòmic li donem al nostre modus vivendi (no pas perquè no ens faci falta sinó perquè
en el fons decidim treballar perquè ens agrada no pas pel que guanyem) més
valor li donarem. Quan menys valor econòmic li donem a la vida, més ens
agradarà.
Si el resultats d’una empresa es miressin per l’estima dels treballadors,
la dels seus clients, pel servei, per l’amor que donen segur que fins hi tot el
resultat econòmic seria millor. El lucre, l’ànim de lucre que porta la majoria
de les empreses i la nostra vida diària ens ha porta a recordar-nos que el dia
de la nostra mort ens preguntarem si hem estimat no pas si tenim molts diners
per una caixa més bona.
