LES CAMPANADES DEL 2013

Sent el darrer dia del 2011 lo fàcil és fer balanç, que a més cal fer-ho, analitzar que és el que ens ha anat bé i el que ens ha anat malament i sobretot saber els motius. L’objectiu no ha de ser fuetejar-se sinó treure una lliçó, treure alguna cosa que ens serveixi pel 2012 sinó el 2011 serà un any en blanc. Cal avui brindar per les coses bones de l’any que tots n’hem tingut. Però jo no pensaré en el 2012 perquè en el fons és pensar en demà sinó que aniré molt més enllà em vull transportar al 31 de desembre de 2012 quan ja m’acomiadi de l’any que en unes hores començarem. I ho faré així perquè vull viure l’alegria d’haver aconseguit els propòsits del 2012. Quants propòsits ens fem avui que al febrer ja no queden res? A vegades els camins són durs, són complicats i moltes vegades els anem deixant. Pel contrari si vivim la felicitat de l’objectiu complert ens serà molt més fàcil arribar. Quan un va corrent i li costa a vegades ho deixaria però llavors intenta sentir per la seva pell la sensació d’arribar a la meta en aquell moment torna a tenir energies, forces per seguir i finalment sent allò que s’havia imaginat en els moments complicats. Per tant avui és dia de sentir l’alegria dels propòsits plantejats. Brinda perquè l’any vinent sabré angles, no m’enfadaré tant, aniré al gimnàs o el que sigui, imaginat-ho que no ho has deixat, visualitza els teus èxits i estaràs molt més a prop d’ells. Algú podrà dir això és irreal, potser en part si, però tan com donar per fet que al febrer ho deixaràs perquè ho has fet sempre... el fet de fer-ho sempre no vol dir que si canvies d’estratègia ara toqui fer-ho. Tothom ens planteja un any dolent, dur, amb dificultats, retallades, decisions complicades. Estem en el sistema que estem, de moment ni jo ni tu hem estat capaços de canviar-lo o ho fem aquest any o com a mínim pensem em viure feliç malgrat les dificultats, viurem pensant que els objectius de seguir endavant s’hauran aconseguit. És cert que el futur és una il·lusió i per tant no ens podem ancorar allà sense pensar en el present, però jo voto per viure la il·lusió avui d’allò que els meus resultats recolliran precisament per tenir il·lusió, quan no veus futur, quan no veus cap a on van les teves passes, és quan abandonem el camí i ens sentim perduts. Viu l’alegria dels teus propòsits complerts i notaràs que els aniràs complint. No tenim tot l’any per complir allò que volem sinó que avui ha començat el nostre objectiu 

BON ANY 2012 A TOTS. UN PETÓ MOLT FORT. SIGUEM CAPAÇOS DE VIURE’L AMB AMOR

BON NADAL 2011

Bon Nadal, molt bon Nadal, molt bon dia al revés... he dit al revés? Doncs si...  per això és especial el Nadal.  En una societat, en un món com el nostre on tots valorem a veure qui la té més llarga (des del compte corrent, passant pel currículum, la casa fins acabar per l’aparell reproductor masculí). Avui li donem la volta al món (bé de fet vam començar ahir) i vivim de lo petit, això si, perquè sabem que de les coses petites  podem treure les més grans.

I aquest és l’esperit del portal de Betlem, tenir una cosa petita com és un nen i fer la més important de la Història i nosaltres avui, qualsevol cosa es transforma en vital. Ens reunim tots, si falta algú el notem a faltar, quan durant tot l’any hem estat incapaços de saber trobar-nos,  fem que els nens siguin el centre d’atenció quan a vegades en segons quins dinars si poguessis te’ls menjaries abans dels postres, aquell dia esperes que et diguin un vers i potser pujats a una cadira, i no ens preocupem si sembla cursi o si no ens hem de pujar en elles. Res no importa per Nadal o al revés les petites coses es tornen les més grans.  Un petó, una conversa, un missatge... No ens fa por parlar d’amor encara que durant tot l’any parlem d’estima o de “carinyo” fins i tot aquest article avui tindrà tot el seu sentit però d’aquí uns dies la gent el trobarà tou.

Tinc la sort de tenir uns fills apassionats del Nadal, no solament dels regals, durant l’any volen veure pel·lícules nadalenques i una dia veiem una on Elmo volia tenia tres desitjos i un era que cada dia fos Nadal. Al final tothom acabava fart, de menjar tant, d’estar sempre cantant, de no viure la monotonia d’anar a treballar, de l’escola. Potser és la gràcia del Nadal que sigui una festa d’un dia... una festa que es va diluint com un sucre en l’aigua, però quan dura és tan agradable....

Durant l’any ens costa sentir-nos estimats per aquell que està lluny de casa, aquests dies trobem a tothom proper, ens fem abraçades, petons. De fet una festa religiosa com aquesta ha transcendit totalment el seu fet però no pas la seva essència, això encara ho ha fet més especial. Ningú s’imagina que la gent no creient visqués amb tristesa el divendres Sant i pel contrari és normal viure amb alegria el Nadal, la gent celebra el naixement del nen Jesús sense creure en ell.  La gent es felicita el Nadal, malgrat cregui o no cregui, perquè en el fons creuen que és el dia en que el seu nen petit pot sortir a la llum, on sap que pot mostrar amor sense barreres on es pot recordar de tothom que ha estimat, a tothom que li ha ajudat. On la nostàlgia no està mal vista.

Quantes coses fem avui que no farem durant tot l’any que si les féssim al juliol ens prendrien per gent estranya? Donar cops de bastó a un tronc? Enviar missatges dient a la gent que te l’estimes? Que li desitges un molt bon dia? Recitar versos, fer abraçades a gent que potser la veus cada setmana? Veure a tota la família sense enterrar a ningú? M’agrada el Nadal, tenim el cor tou i no ens va tan malament !!!! Tenim principis, tenim amor, estem sensibles, tenim paciència i fem de lo petit lo més gran sense tractar als més grans com si fossin petits.

Bon Nadal 2011

EDUCAR NO ÉS FABRICAR GALETES

Aquests dies he estat llegint  un llibre que l’he considerat molt interessant, el seu títol és “educar no es fabricar galletas” de Jaume Josa. Aquest llibre em va arribar a les meves mans degut a que el seu autor treballa a la mateixa escola que jo i a més durant molta estona ha estat el director del centre.

És una sort poder llegir un autor que tens al costat i anar comentant tot allò que t’afecta en relació a la seva obra.  M’agrada la gent que té ganes de canvi, de millorar, de créixer. Això no és sinònim a ser voluble sinó tot el contrari. Aquest llibre ens crida i ens fa que ens adonem de les dificultats d’educar, ja sigui com a pares, mestres o simples persones que podem arribar a influenciar el nostre entorn.

Però ens encoratja a treballar, a modificar conductes, a pensar i canviar. I ens fa que ens adonem que cada dia és diferent que nosaltres som diferents i que la gent a la que hem  o volem educar també va canviant cada dia. Que el que avui val, demà ja no serveix perquè el món va canviant dia a dia.  Quan diem aquesta tasca la podríem fer l’any vinent ja anem tard, perquè els alumnes volen també lo darrer, el que ara es porta i no podem donar un producte de l’any anterior

Això implica un gran compromís per part de pares i professors. Estem capacitats per fer-ho. Com a pare una de les decisions més importants que he pres  ha estat on portava els meus fills a col·legi. No pot ser que una cosa que per mi era tan important, quan ja han entrat deixo d’implicar-me. Però com a mestre també  hem de veure que hi ha gent que fica moltes esperances en nosaltres que ens demanen que eduquem els seus fills i que canviem i transformem la societat. Però per fer-ho primer hem de voler canviar nosaltres, adonar-nos que igual que metges i advocats nosaltres no hem de deixar mai de formar-nos, d’educar-nos, d’estar cada dia a la última, de voler créixer i de transmetre tot el que sabem.

Des de que conec Jaume Josa totes aquelles coses que m’ha dit les he intentat ficar en pràctica i el resultat ha estat més que satisfactori.  Per tant al llegir-me el seu llibre he vist que ell ho fica en pràctica i que a sobre  funciona. Sense cap dubte la pedagogia està feta no solament per a que aprenguin els nois sinó també per a fer-nos la vida més fàcil a tots aquells que eduquem.

Encara fem classes de la mateixa manera que fa 20 anys i ens oblidem que Internet ja és aquí que el tenim a les nostres mans amb un mòbil, encara ensenyem lo mateix. Quan pensem canviar? Les necessitats són unes altres i nosaltres igual. Diem que el nivell educatiu ha baixat, preguntem-nos si és veritat i el nivell innovador de cada persona? I el nivell d’evolució de nosaltres? Si moltes empreses s’han adonat que un treballador content treballa més quan farem el mateix amb els alumnes?

Potser aquest article no és gaire bo, potser no us motiva a tots, però l’he escrit per agrair a Jaume la seva tasca com a docent i pel seu llibre. Crec que quan un escriu ajuda a transmetre el seus pensaments i acaba fent la vida als altres molt més fàcil.

La majoria dels meus lectors via bloc o facebook són educadors o pares estic segur que els agradarà aquesta obra. Crec que els pot ajudar en la seva tasca diària. És per a vosaltres el meu article.  Per nadal és un molt bon Regal.... regalar educació, formació, valors, esperança... un llibre, un petó, amor.

MARATÓ D'ANGLÈS

Aquest any ja he abandonat definitivament la idea de córrer la marató, no ha arribo de cap manera després de la darrera lesió. Un altre any serà. Tenia ganes però quan no s’hi arriba no s’hi arriba.

Però de cop ha entrat un nou objectiu, aconseguir un nivell B2 d’anglès, és a dir, aconseguir el First Certificate.  Per a molts, tots aquells que parlen bé l’anglès ho deuen veure com quelcom molt senzill,  per d’altres,  com el meu cas, és quelcom molt, potser massa complicat. De fet sé que ho tinc complicat, però no pas impossible. L’objectiu no és un altre que anar pujant el nivell per tenir-ne un on no representi una gran dificultat donar classes en anglès.

Ara per ara m’adono que sento més dificultats davant d’un repte intel·lectual que no pas per un físic com va ser la marató. Però no perdo l’esperança, tot el contrari, sóc optimista i considero que si m’anés malament en el fons sé que no seria un fracàs del tot ja que el meu nivell d’ara segur que serà pitjor que el d’aquí uns mesos.

El motiu del meu escrit és aprofitar aquest bloc per generar un compromís. Tot allò que no es deixa per escrit moltes vegades no serveix per res.  Ara m’obligo més fent testimonis a tots aquells que puguin llegir els meus articles.

Ho aconseguiré? Ja es veurà, ara per ara el meu nivell no s’assembla per a res al que hem fa falta, per tant sé que tinc molt de camí per córrer.  Però crec que el no  ja el tinc,  que pot passar que soni a flauta? O al contrari que finalment em falti per arribar? Doncs ho provarem el proper any . Al final del que es tracta no és solament d’un paper (que en aquest cas si que és important) sinó d’aconseguir un nivell, de sentir-se còmode i sobretot d’atrevir-se a donar classes amb anglès.

 Si senyors, perquè jo ho crec, quan dono les meves classes penso, i com voldria que les rebessin els meus fills? Com voldria  que me les donessin a mi? I no vull res que sigui somnífer, no vull res que no em cridi l’atenció i vull fer coses que serveixin pel futur i ens agradi o no en un món tan globalitzat l’anglès és bàsic per a tothom. Que segurament és un signe més del imperialisme que vivim, segurament, però això no fa que als nostres alumnes no els haguem de preparar. I per fer això primer ho hem d’estar nosaltres.

No sé que passarà amb el meu futur a la meva escola, de fet tinc una relació laboral diguem no gaire estable. Però jo ara per ara penso, que puc donar? Que haig de poder donar-li i sobretot com seria el millor professor del món. Quines coses faria? Quina formació tindria? Com es desenvoluparia? Doncs si jo considero que per ser el millor hauria de fer totes aquestes coses, que espero per començar a actuar com ell? Volem ser millors però estem dins el llit esperant que aparegui una verge  per fer-nos canviar.  Apuntem quin és el punt en el que volem arribar, apuntem els nostres objectius i elaborem un camí, i treballem-lo.  I això va molt més enllà de la vida professional, com vull ser com amic, com a  persona, com a parella, com a pare, etc.  Com seria un bon pare, bon amic, bon..... com actuaria segons jo? Quines característiques tindria? Doncs... que espero a actuar com si realment fos ell? Si el que vull ser és un bon mestre que espero per començar a actuar com si ho fos?

Crec que ara comença una nova marató la del first Certificate. Ho aconseguiré? Ja es veurà, potser el camí no serà fàcil però espero aconseguir el títol i sobretot el nivell.