No fa ni dotze hores que ahir
començava un gran concert, un petit
concert per a uns quants afortunats. Si així em vaig sentir una persona amb
sort per finalment anar de concert amb la Silvia. Arribem a Manresa a l’espera
de veure el meu cantant favorit en Tomeu Penya.
L’afició, per dir-ho d’alguna forma, neix a partir d’escoltar un parell
de cançons que m’agradaven i tenir la sort de conèixer a la Júlia, mallorquina
de pro, que m’obre els ulls davant
d’un cantant, d’un showman que porta
quasi vint anys acompanyant-me en el meu dia a dia.
Tots tenim algun grup, alguna cançó, un cantant que ens acompanya
durant anys, les seves cançons deixen de ser cançons per formar part de la
nostra vida, van molt més enllà, són la banda sonora de la nostra existència,
formen part de la nostra personalitat. Tomeu m’ha acompanyat en moments d’amor
i desamor, d’adolescència i creixement, va ser present durant el dia de la meva
boda, m’ha donat nits de concert amb
l’Ainhoa, nits espectaculars com les d’ahir. Riures i anècdotes amb la Silvia.
Cantar juntament amb Tomeu la cançó Aina, em representa un homenatge a
la meva filla, Illes dins d’un riu m’ha
companya en tots els dies des de que vaig conèixer a l’Ainhoa, Cristina ha
estat durant molt de temps el politó que sonava quan em trucava la meva cunyada.
El meu germà Carles quan marxava de casa amb un amic abans ficava la cançó
Mallorquins i Catalans. Qualsevol moment trist deixar de ser-ho escolant es
tango de ses paparres. Podria parlar-vos hores i hores de cada una de les
cançons d’en Tomeu, que ha significat cada una d’elles, des del moment que la
Júlia em va deixar el primer cassette.
Com posteriorment van arribar els CD i com els vaig anar col·leccionant
tots, la majoria signats pel gran mestre.
Hi ha des de grans èxits com els cors ferits i d’altres com fàcil, que
pocs recorden.
El fet que més m’agrada és sentir a la meva pell com les cançons han
deixat de ser un reculls de notes per ser alguna cosa més. Sentir havanera amb
la Silvia és alguna cosa més i això és el
que cal agrair a Tomeu, ha fet una música, que a molts ens agradarà a d’altres
no, però que en el meu cas ha aconseguit que formi part del meu ADN i em sento
orgullós. Veure al Fnac un DVD d’un
concert on surto amb primers plans amb tan sols divuit anys, em fa sentir orgullós. I m’hi sento molt cada
vegada que tinc un Cd d’ell a les meves mans perquè en segons repasso la meva
història.
D’alguna forma o un altre quan un artista entra així a la teva vida és
per quedar-si amb tota la família, els meus pares quan han anat a Mallorca,
visiten Vilafranca i es fan la tradicional foto a la plaça Tomeu Penya. És lo
mínim retre un petit homenatge a aquella
persona que ens ha acompanyat en tants sopars, en tantes converses i bromes a
casa.
És per això, ara que ell està a punt d’agafar l’avió per tornar a la
seva terra. Que vull fer-li un petit homenatge, per agrair, que la seva música,
el seu treball la seva forma de ser, hagi entrat a la meva vida. Perquè a tots
aquells que ens agrada la música sabem que ella forma part de nosaltres i per
tant pus assegurar que Tomeu i cada una de les vivències que he tingut amb ell
formen part del més profund del meu jo.
Moltes gràcies. Tan de bo dins de la meva vida pogués aconseguir omplir
a les persones com tu m’has omplert.
