EL CARPE DIEM DELS SENTIMENTS

Malgrat fes temps que no escrivia al bloc, la realitat és que em sento com si sempre hi escrivís, em passen coses, les veig, i em surten idees per escriure. Darrerament la feina ha pogut amb mi, o millor dit he deixat que em guanyés el cansament. Cal desmitificar-ho, no passa res, hi ha puntes de feina, cal assumir-les, acceptar que a vegades no pots arribar a tot, però el que cal evitar és que aquest volum de feina no afecti al benestar global teu i de la teva família. No passa res per tenir molta activitat laboral, el que si que passa és tenir estrés
Ja fa temps que us volia parlar de l’amor i del passat, potser no ens adonem però els sentiments són actuals, no saben ni de passat ni de futur, hi ha el que hi ha, tenim dolor ara i no ens serveix de res el que ens va passar ahir per tal de reduir el nostre dolor o la nostra alegria.
Vivim en una societat on hi ha persones que estimen a la seva parella perquè un dia es van casar amb ella. Això és un error, cal estimar-la perquè l’estimes, no perquè fa anys te la vas estimar i per això t’hi vas casar. Sense anar gaire lluny, el facebook, diem agrega’m com a amic a persones que fa anys que no veiem, que no hem sabut res, i lis diem amics, potser valdria la pena crear una categoria de coneguts, un amic que no sap de tu des de fa temps, que tu no sabies res? Potser ho va ser en el seu moment, però ara, ara en que s’ha convertit, sincerament en res. Hem de viure el present, i sentir avui l’amor de la teva parella, dels teus amics, però perquè ho són ara, no perquè fa temps van fer per tu o van significar. Cal distingir la gratitud de l’amor, no hi ha prou amb estar agraïts a unes persones pel que van fer al passat, sinó cal viure l’amor i els sentiments en el seu present. Estimar pel que són, pel que vols que siguin pel que representen, les signes de poc amor i molt de passat no són una bona credencial per una bona amistat.
Em va emocionar l’altre dia la mort d’Antonio Vega, no pas perquè jo fos un gran seguidor de Nacha Pop, més aviat el contrari, haig de reconèixer que si que m’ha agradat molt alguna cançó d’ell en solitari, i recordo el duet amb Miguel Bosé cantant amb un especial per TVE que fou molt emotiu. Tothom ho veu i el seu rostre ho delata com era un addicte a les drogues. El que la gent no sap era lo addicte que era a l’amor a la seva esposa marga, tant que moltes de les seves cançons foren escrites pensant en ella i de fet tothom és conscient que mai va poder superar la seva mort fa quatre anys enrere. L’amor et fa prendre decisions difícils, i fins hi tot et pot portar a la destrucció, no cal ser freds a la vida i no cal oblidar a qui t’estimes quan et deixen, però cal seguir, cal viure, cal viure en les emocions del present, perquè viure en els records, en el passat, sentint el que senties fa que no sentis res ara. M’estan agradant molt les històries sobre Antonio Vega, i és emocionant veure com cantava a la seva dona Marga, i és un signe d’amor, però sense oblidar-la, no cal que et quedis enrere, hi ha gent que encara t’estima, hi ha mil coses a estimar i fer, i no seguir endavant és morir, és no viure el sol d’avui, és no prestar a la societat la teva vida, el teu esforç, el teu treball, el teu amor. Que tingueu molt bon dia, gaudint avui del dia d’avui, del que ens aporta, del que ens dona... i recordeu gaudiu-lo a no lo fast food.