TOT S'HI VAL EN NOM DE L'ECONOMIA?

Quan estudiàvem a l’escola ens parlaven que fa molts anys van haver grans personatges de la història que van morir en nom de la religió.  Tot si valia per tal de respectar el bon nom de Déu i el que ell volia. Tot era correcte, encara que es tractés de matar persones per ser considerades heretges o bruixes. Quan ho estudiàvem ens ficàvem les mans al cap pensant com l’home era capaç d’arribar a segons quins extrems  a partir d’una idea fanatitzada. Van morir grans personatges, d’altres es van salvar simplement per por a ser cremats i dir que estaven errats.  Amb el temps tots hem estat conscients que en nom de Déu, de la religió es van fer actes  que precisament anaven en contra dels principis de qualsevol religió és a dir l’amor.

Torquemada era el gran inquisidor,  i molts el van acompanyar en els seus actes. En el fons no podem ser crítics en la seva persona ja que ell feia el que creia que havia de fer per conservar el  principi, segons ell, més benaurat del món. La fe Catòlica. El podem criticar com tots aquells que el van seguir.  Durant anys i anys que va durar la Santa inquisició

El problema en el fons no es que existís la Santa inquisició sinó que no hàgim aprés res d’ella. Estem en el segle XXI i és evident que la religió en el món occidental ha perdut força. Ara no cremaríem a ningú per parlar malament o en contra del catolicisme però hem fet una cosa pitjor. Hem substituït la Religió del segle XV per l’economia del segle XXI, i el paper que ocupava  la Santa Inquisició ara la formen els ministres de finances.

De cop en nom de l’economia tot s’hi val, en nom de les finances acceptem actes més que dubtosos èticament.  En nom de l’economia molta gent accepta feines que no vol fer, simplement perquè cal viure, en nom dels diners paguem sous als nostres treballadors que són irrisoris, sabent que abans de començar el mes aquella persona que m’està ajudant al meu benestar jo no li dono benestar perquè no podrà pagar tot allò que necessita per arribar a final de mes.

En nom de l’economia diem que és positiu retallar drets i retallar bens socials per així mantenir-los, si us plau, si els retallem no els estem mantenint. Diem que baixem sous per salvar l’empresa i quan passen els anys veiem que els sous rebaixats tan sols serveixen per reduir les indemnitzacions.

Ens hem passat, i jo el primer, pensant que els diners ho eren tot. I tot ho hem contat segons els diners, mirem sempre el que ens gastem, el que tenim, i quin valor tenen els diners respecte allò que gaudim, allò que ens fa sentir bé?

El dia que abandonem els diners com el centre del món aquell dia podrem fer el gran canvi. En nom dels diners no podem tractar a malalts de primera, amb la seva mútua, i de segona que paguen una sanitat cada dia més precària perquè no hi ha diners.  En nom de l’economia no podem fer universitats ni escoles per rics i d’altres per pobres.

En nom de l’economia no podem deixar cremar il·lusions, somnis i projectes, no podem fer ciutadans de primera ni de segona i no podem valorar el nostre temps. 

Quan dono classes d’economia als alumnes el primer que els hi dic és que l’economia no ho és tot.  Que d’acord que ens envolta perquè tot el que tenim al costat ve d’una empresa però això no ens dona dret a valorar-ho tot segons els diners.

El més preciat que tenim és tot allò que no es pot valorar en diners, que és l’amor cap a les persones, quan més apreciem una cosa menys valor econòmic té. Quan menys valor econòmic li donem al nostre modus vivendi  (no pas perquè no ens faci falta sinó perquè en el fons decidim treballar perquè ens agrada no pas pel que guanyem) més valor li donarem. Quan menys valor econòmic li donem a la vida, més ens agradarà.

Si el resultats d’una empresa es miressin per l’estima dels treballadors, la dels seus clients, pel servei, per l’amor que donen segur que fins hi tot el resultat econòmic seria millor. El lucre, l’ànim de lucre que porta la majoria de les empreses i la nostra vida diària ens ha porta a recordar-nos que el dia de la nostra mort ens preguntarem si hem estimat no pas si tenim molts diners per una caixa més bona.