Bon Nadal, molt bon Nadal, molt bon dia al revés... he dit al revés?
Doncs si... per això és especial el
Nadal. En una societat, en un món com el
nostre on tots valorem a veure qui la té més llarga (des del compte corrent,
passant pel currículum, la casa fins acabar per l’aparell reproductor masculí).
Avui li donem la volta al món (bé de fet vam començar ahir) i vivim de lo petit,
això si, perquè sabem que de les coses petites
podem treure les més grans.
I aquest és l’esperit del portal de Betlem, tenir una cosa petita com
és un nen i fer la més important de la Història i nosaltres avui, qualsevol
cosa es transforma en vital. Ens reunim tots, si falta algú el notem a faltar,
quan durant tot l’any hem estat incapaços de saber trobar-nos, fem que els nens siguin el centre d’atenció
quan a vegades en segons quins dinars si poguessis te’ls menjaries abans dels
postres, aquell dia esperes que et diguin un vers i potser pujats a una cadira,
i no ens preocupem si sembla cursi o si no ens hem de pujar en elles. Res no
importa per Nadal o al revés les petites coses es tornen les més grans. Un petó, una conversa, un missatge... No ens
fa por parlar d’amor encara que durant tot l’any parlem d’estima o de “carinyo”
fins i tot aquest article avui tindrà tot el seu sentit però d’aquí uns dies la
gent el trobarà tou.
Tinc la sort de tenir uns fills apassionats del Nadal, no solament dels
regals, durant l’any volen veure pel·lícules nadalenques i una dia veiem una on
Elmo volia tenia tres desitjos i un era que cada dia fos Nadal. Al final tothom
acabava fart, de menjar tant, d’estar sempre cantant, de no viure la monotonia
d’anar a treballar, de l’escola. Potser és la gràcia del Nadal que sigui una
festa d’un dia... una festa que es va diluint com un sucre en l’aigua, però
quan dura és tan agradable....
Durant l’any ens costa sentir-nos estimats per aquell que està lluny de
casa, aquests dies trobem a tothom proper, ens fem abraçades, petons. De fet
una festa religiosa com aquesta ha transcendit totalment el seu fet però no pas
la seva essència, això encara ho ha fet més especial. Ningú s’imagina que la
gent no creient visqués amb tristesa el divendres Sant i pel contrari és normal
viure amb alegria el Nadal, la gent celebra el naixement del nen Jesús sense
creure en ell. La gent es felicita el
Nadal, malgrat cregui o no cregui, perquè en el fons creuen que és el dia en
que el seu nen petit pot sortir a la llum, on sap que pot mostrar amor sense
barreres on es pot recordar de tothom que ha estimat, a tothom que li ha ajudat.
On la nostàlgia no està mal vista.
Quantes coses fem avui que no farem durant tot l’any que si les féssim
al juliol ens prendrien per gent estranya? Donar cops de bastó a un tronc?
Enviar missatges dient a la gent que te l’estimes? Que li desitges un molt bon
dia? Recitar versos, fer abraçades a gent que potser la veus cada setmana? Veure
a tota la família sense enterrar a ningú? M’agrada el Nadal, tenim el cor tou i
no ens va tan malament !!!! Tenim principis, tenim amor, estem sensibles, tenim
paciència i fem de lo petit lo més gran sense tractar als més grans com si
fossin petits.
Bon Nadal 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada