Intento aixecar-me i darrerament és impossible, segueixo pensant que aixecar-me a les 6 és un gran plaer, veure sortir el sol, agafar la seva energia. I avui a la nit, i el dia del meu aniversari, volia tenir un moment per acomiadar-me, dir adéu als meus 33 anys. Els aniversaris es caracteritzen per dir hola al nou any i sembla que ja no ens recordem de l’edat anterior, com si es tractés d’un moble antic, que no serveix de res.
Avui parlant amb el meu avi hem rigut perquè mira, ja he superat a Jesucrist, però ell em diu que de moment no l’agafo. Estic molt content dels meus 33, molt, potser és un dels anys més importants de la meva vida, dels 34 tan sols espero millorar el camí iniciat, superar la quotidianitat, cal donar un salt !!!!
Però els 33 són bons però no per si sols, i jo n’estic molt agraït a molta gent. La meva familia, que m’aguanta per no dir que em suporta, ells saben dels meus mals humors, dels meus despistes... però hi ha més, els meus 33 m’han fet conèixer a Robin Sharma Victor Frankl i molts autors que m’han fet veure les meves potencialitats, he vist els meus amics que m’han acompanyat en el meu camí, he descobert que allò que critiques ahir avui es transforma en una passió i que si tu decideixes una cosa amb totes les teves forces tan sols cal que hi dediquis els teus esforços.
He aprés que és el facebook i he recuperat gent que no estava ni en la meva ment, fins i tot grans converses, he descobert que el divendres a la nit no cal adormir-lo ni patir el diumenge a la tarda, que no cal patir per allò que arribarà sinó cal viure el present perquè el que arribarà ja t’ho trobaràs.
Els 33 es preveien difícils i al final m’han ajudat, els 34 tenen una gran tasca, seguir en el creixement que m’he impossat i el meu somni fer arribar el missatge, el missatge de que no podem viure estressats, que hem de viure les coses amb intensitat i oblidar-se de dubtes i de patiments de futurs que potser no arribaran. Cal donar el missatge de que amb tranquil·litat és facil arribar a qualsevol objectiu que ens marquem.
Aprofito per comentar-vos que A la pàgina http://www.premiscat.blogspot.com/. fan cada any un concurs de premis de blocs en català. Cadascú pot votar els blocs que vulgui en cadascuna de les categories. Us animo a que voteu pel meu en la categoria de sentiments i tb voteu pels meus amics.. com per exemple http://lo-lleidata.blogspot.com/.
El que pretenc no és ser el millor, bé si que ho vull ser però mitjançant millorant jo com a persona no volent que un jurat t’ho digui, el que pretenc simplement és voler transmetre el meu missatge.
Hola 34, farem un camí plegats durant 365 dies, la tasca és complicada, cal recuperar les 6 del matí i la continua lectura però sobretot cal caminar amb felicitat.. i jo ara ho sóc.
Gràcies a tots, als meus amics, la família, a tothom, fins i tot, aquells que aparentment m’han pogut fer mal, perquè m’han ajudat a superar-me, a millorar i potser sense ells no hagués pogut.
Avui parlant amb el meu avi hem rigut perquè mira, ja he superat a Jesucrist, però ell em diu que de moment no l’agafo. Estic molt content dels meus 33, molt, potser és un dels anys més importants de la meva vida, dels 34 tan sols espero millorar el camí iniciat, superar la quotidianitat, cal donar un salt !!!!
Però els 33 són bons però no per si sols, i jo n’estic molt agraït a molta gent. La meva familia, que m’aguanta per no dir que em suporta, ells saben dels meus mals humors, dels meus despistes... però hi ha més, els meus 33 m’han fet conèixer a Robin Sharma Victor Frankl i molts autors que m’han fet veure les meves potencialitats, he vist els meus amics que m’han acompanyat en el meu camí, he descobert que allò que critiques ahir avui es transforma en una passió i que si tu decideixes una cosa amb totes les teves forces tan sols cal que hi dediquis els teus esforços.
He aprés que és el facebook i he recuperat gent que no estava ni en la meva ment, fins i tot grans converses, he descobert que el divendres a la nit no cal adormir-lo ni patir el diumenge a la tarda, que no cal patir per allò que arribarà sinó cal viure el present perquè el que arribarà ja t’ho trobaràs.
Els 33 es preveien difícils i al final m’han ajudat, els 34 tenen una gran tasca, seguir en el creixement que m’he impossat i el meu somni fer arribar el missatge, el missatge de que no podem viure estressats, que hem de viure les coses amb intensitat i oblidar-se de dubtes i de patiments de futurs que potser no arribaran. Cal donar el missatge de que amb tranquil·litat és facil arribar a qualsevol objectiu que ens marquem.
Aprofito per comentar-vos que A la pàgina http://www.premiscat.blogspot.com/. fan cada any un concurs de premis de blocs en català. Cadascú pot votar els blocs que vulgui en cadascuna de les categories. Us animo a que voteu pel meu en la categoria de sentiments i tb voteu pels meus amics.. com per exemple http://lo-lleidata.blogspot.com/.
El que pretenc no és ser el millor, bé si que ho vull ser però mitjançant millorant jo com a persona no volent que un jurat t’ho digui, el que pretenc simplement és voler transmetre el meu missatge.
Hola 34, farem un camí plegats durant 365 dies, la tasca és complicada, cal recuperar les 6 del matí i la continua lectura però sobretot cal caminar amb felicitat.. i jo ara ho sóc.
Gràcies a tots, als meus amics, la família, a tothom, fins i tot, aquells que aparentment m’han pogut fer mal, perquè m’han ajudat a superar-me, a millorar i potser sense ells no hagués pogut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada