MARATÓ DE BARCELONA

I ha arribat el dia, anem a córrer la marató de Barcelona, 42 km. 195 metres ens esperem, seguim amb la festa. Avui no hem fet club de les 6 sinó de les 5 ja que cal menjar 3 hores abans si sortim a les 8:30. Estic amb les meves barretes i les begudes isotòniques i mirant com la gent torna de festa. On aneu? Si la bona comença en una estona. Clar la bona per a mi no pas per uns altres. Perquè així és la vida, el que per a molts és un somni per d’altres no passa ni pel cap i la diversitat de pares, de forma de veure el món es fa molt més rics.

Ahir la Breakfast run va ser genial, vaig pensar molt amb en Xavi i la Maite amb els que hem compartit jornades d’Eurovisió. Era el que semblava ahir, gent de molts països amb les seves senyeres i els saludaven a tots per megafonia i posteriorment tots units fer uns 4´5km d’escalfament per avui. A destacar la gent de Sud-àfrica que portaven senyeres per tot el cos, de barret, de pantaló, tot un espectacle digne de veure i per que no de riure.

I aquí estem després de mesos entrenant, després de temps planificant i somiant. Estic a punt... no puc ni creure que ho vagi a fer !!!! De la cursa d’avui em preocupa el què (si la faré, l’acabaré...) però per sobretot el com. Jo el que vull és gaudir, si faig pitjor temps doncs l’any vinent que ja sabré de que va tot, ja ho milloraré i no cal amuniar-se. No gaudir del dia d’avui o que durant aquesta tarda (després de la migdiada evidentment) no servís per a res, seria un fracàs.

La cursa d’avui va por sentir 42km 195 metres, però jo crec que són coses que més val viure-les km per km, i és quan sense adonar-te es van fent. Ahir vaig donar la llista dels primers 21 km ara dono la dels restants.

22	Tomeu Penya
23	Gent Universitat (RRLL)
24	Silvia
25	Gent UOC
26	Companys Gimnàs
27	Gent Abat Oliba
28	Monitors que he tingut i m’han acompanyat
29	Anna
30	Els meus padrins
31	Irish Family
32	Cris
33	Gent O.S. ROIG
34	Qui acompanya o ha acompanyat el creixement dels meus fills	Mestres, guarderia Pumby, etc.
35	Robin Sharma i altres autors
36	Companys i amics de l’Ainhoa
37	Demés persones que no he dit en la llista
38	Maine i altre gent que ens han deixat
39	Aina
40	Albert
41	Ainhoa

Ja tenim la llista i vaig pensant, i sóc conscient que tinc un rum rum que ha fet que dormís fatal, és el causant de que abans que sonés el despertador ja tenia els ulls oberts i de sobte ja estava en peus. Ara no hi ha cansament, no hi ha res, tan sols ganes, estic a les portes d’un somni, d’un dia que crec que em costarà oblidar. I què és el que m’ha portat aquí? En el fons, sent sincer ni jo ho sé, el que va començar com una tonteria, ha anat evolucionant. Potser és per ganes de superació, per créixer en valors com capacitat de treball, esforç, per fer alguna cosa gran, difícil, no ho sé. Potser una combinació de tot el que si que crec és que em sentiré quan acabo un home afortunat, em sentiré cansat però orgullós de mi mateix per haver arribat. El que passa que en el fons és senzill, és fàcil voler superar-se en un esport, fer coses grans en aquesta matèria, ens costa més a nivell de conducta, de persona, interior o intel·lectual. El que tindria valor és millorar en capacitat de treball, en conducte, en ànims, en expressió d’amor cap els altres. Aquests haurien de ser els grans reptes per sobre de que un cos aguanti una distància mítica.

El que si que he aprés amb tot això que volem controlar la vida, i està clar que nosaltres prenem els nostres decisions i que d’això depèn quasi tot però que hem de deixar fluir pel que ens porti aquesta. Jo era dels de córrer era de covards, que no ho faria mai, que una cosa era anar darrera una pilota i una altra córrer per que si. I de cop, per què un company de la feina em diu, ei per què no canvies de gimnàs he acabat com un dels 14.000 atletes que viurem Barcelona corrent.

Ara si que ja són les 6, he acabat d’esmorzar, en poc es veurà pel carrer, degut a que no estic lluny de la Plaça Espanya, els primers corredors i després em mouré jo, espero que per gaudir d’un gran moment.