Seguin en el símil del camí de la vida, cal destacar el paper dels amics, no saps mai com, però de poc vas veient que en el teu camí van apareixent, molt ens acompanyen durant tota la vida, i tu els acompanyes a ells, d’altres es van diluint durant el trajecte i d’altres marxen quan menys t’ho esperes.
Una vegada vaig tenir un professor de religió , (no recordo ni el seu nom !!!) tan sols el vaig tenir un quadrimestre, venia d’argentina, molt bon home. I una dia parlant va dir, l’amic que deixa de ser amic és que mai va ser un bon amic. Amb el temps m’han quedat aquestes paraules, he vist gent que per mal entesos, per problemes diversos han marxat del camí, o jo he marxat del seu, ens ha faltat comprensió, fe, perdó, en poques paraules ens ha faltat bona amistat.
Ahir va sonar el telèfon, era l’Oriol, feia massa temps que no sabíem un de l’altre, darrerament no sabíem que fer per localitzar-lo i al final zasss. També em va passar l’altre dia amb la Mar..Em sap greu ser despreocupat amb els amics, tenim tantes urgències diàries que a vegades ens oblidem de la importància de qui ens acompanya ni que sigui un pas enrere. Ens anem tancant en un món de la urgència del dia a dia sense adonar-nos del que ens aporten en els nostres camins les amistats. I moltes vegades en basem més en les coneixences professionals (que habitualment desapareixen al finalitzar la nostra relació laboral) que no pas en els amics reals.
Sort tinc de la lliga Bokamon. La lliga bokamon és l’eina que ens permet a uns quants amics tenir relació diària, i dic diària quan a vegades és per hores. Fem una lliga de futbol, via internet, però on no juguem, sinó que el que importa són les alineacions, bé ara no us explicaré el procés. El tema és que ens permet tenir trobades o com a mínim compartir tonteries, alegries i alguna pena. Tots sabem que el vincle creat va més enllà d’una simple pilota. A vegades ens costa molt dir-nos entre els amics que ens estimem i ho substituïm per un capullo que tal, és molt més fàcil que obrir els nostres sentiments. Amb el temps i les experiències estic veient que no aporta res no dir el que realment penses, si t’estimes a una persona digues-li, expressa els teus sentiments, fes-li arribar, no miris cap a un altre lloc ni et limitis, donem tot el que portem dins sense por.
Com deia kairoi si anem despullats per la vida no tindrem por a perdre res, i en el camí de la vida, amb els amics, jo voldria anar despullat, expressant els meus sentiments, dient les coses clares, estimant-nos, comprenent-nos, tenint fe i sabent que el perdó és una gran eina.
En el camí de la vida he vist passar molta gent, tothom, d’alguna forma m’ha aportat alguna cosa en el meu present, han influït en el meu caràcter, en el meu pensar, en les meves accions i de fet a tots els haig d’agrair estar en aquesta situació. Gràcies a tots, us estimo
Una vegada vaig tenir un professor de religió , (no recordo ni el seu nom !!!) tan sols el vaig tenir un quadrimestre, venia d’argentina, molt bon home. I una dia parlant va dir, l’amic que deixa de ser amic és que mai va ser un bon amic. Amb el temps m’han quedat aquestes paraules, he vist gent que per mal entesos, per problemes diversos han marxat del camí, o jo he marxat del seu, ens ha faltat comprensió, fe, perdó, en poques paraules ens ha faltat bona amistat.
Ahir va sonar el telèfon, era l’Oriol, feia massa temps que no sabíem un de l’altre, darrerament no sabíem que fer per localitzar-lo i al final zasss. També em va passar l’altre dia amb la Mar..Em sap greu ser despreocupat amb els amics, tenim tantes urgències diàries que a vegades ens oblidem de la importància de qui ens acompanya ni que sigui un pas enrere. Ens anem tancant en un món de la urgència del dia a dia sense adonar-nos del que ens aporten en els nostres camins les amistats. I moltes vegades en basem més en les coneixences professionals (que habitualment desapareixen al finalitzar la nostra relació laboral) que no pas en els amics reals.
Sort tinc de la lliga Bokamon. La lliga bokamon és l’eina que ens permet a uns quants amics tenir relació diària, i dic diària quan a vegades és per hores. Fem una lliga de futbol, via internet, però on no juguem, sinó que el que importa són les alineacions, bé ara no us explicaré el procés. El tema és que ens permet tenir trobades o com a mínim compartir tonteries, alegries i alguna pena. Tots sabem que el vincle creat va més enllà d’una simple pilota. A vegades ens costa molt dir-nos entre els amics que ens estimem i ho substituïm per un capullo que tal, és molt més fàcil que obrir els nostres sentiments. Amb el temps i les experiències estic veient que no aporta res no dir el que realment penses, si t’estimes a una persona digues-li, expressa els teus sentiments, fes-li arribar, no miris cap a un altre lloc ni et limitis, donem tot el que portem dins sense por.
Com deia kairoi si anem despullats per la vida no tindrem por a perdre res, i en el camí de la vida, amb els amics, jo voldria anar despullat, expressant els meus sentiments, dient les coses clares, estimant-nos, comprenent-nos, tenint fe i sabent que el perdó és una gran eina.
En el camí de la vida he vist passar molta gent, tothom, d’alguna forma m’ha aportat alguna cosa en el meu present, han influït en el meu caràcter, en el meu pensar, en les meves accions i de fet a tots els haig d’agrair estar en aquesta situació. Gràcies a tots, us estimo
3 comentaris:
El Árbol de los Amigos por Jorge Luis Borges
Existen personas en nuestras vidas que nos hacen felices por la simple casualidad de haberse cruzado en nuestro camino. Algunas recorren el camino a nuestro lado, viendo muchas lunas pasar, mas otras apenas vemos entre un paso y otro. A todas las llamamos amigos y hay muchas clases de ellos.
Tal vez cada hoja de un árbol caracteriza uno de nuestros amigos. El primero que nace del brote es nuestro amigo papá y nuestra amiga mamá, que nos muestra lo que es la vida. Después vienen los amigos hermanos, con quienes dividimos nuestro espacio para que puedan florecer como nosotros. Pasamos a conocer a toda la familia de hojas a quienes respetamos y deseamos el bien.
Mas el destino nos presenta a otros amigos, los cuales no sabíamos que irían a cruzarse en nuestro camino. A muchos de ellos los denominamos amigos del alma, de corazón. Son sinceros, son verdaderos. Saben cuando no estamos bien, saben lo que nos hace feliz.
Y a veces uno de esos amigos del alma estalla en nuestro corazón y entonces es llamado un amigo enamorado. Ese da brillo a nuestros ojos, música a nuestros labios, saltos a nuestros pies. Mas también hay de aquellos amigos por un tiempo, tal vez unas vacaciones o unos días o unas horas. Ellos acostumbran a colocar muchas sonrisas en nuestro rostro, durante el tiempo que estamos cerca.
Hablando de cerca, no podemos olvidar a amigos distantes, aquellos que están en la punta de las ramas y que cuando el viento sopla siempre aparecen entre una hoja y otra. El tiempo pasa, el verano se va, el otoño se aproxima y perdemos algunas de nuestras hojas, algunas nacen en otro verano y otras permanecen por muchas estaciones. Pero lo que nos deja más felices es que las que cayeron continúan cerca, alimentando nuestra raíz con alegría. Son recuerdos de momentos maravillosos de cuando se cruzaron en nuestro camino.
Te deseo, hoja de mi árbol, paz, amor, salud, suerte y prosperidad. Simplemente porque cada persona que pasa en nuestra vida es única. Siempre deja un poco de sí y se lleva un poco de nosotros.
Habrá los que se llevarán mucho, pero no habrán de los que no nos dejarán nada. Esta es la mayor responsabilidad de nuestra vida y la prueba evidente de que dos almas no se encuentran por casualidad.
HOLA ANÒNIM... el que donaria per saber qui ets... igualment t'agraeixo el teu escrit, perquè és més que bo. No tinc paraules, expressa més que bé els sentiments meus d'aquest matí.
Moltes gràcies per participar en el blog, així com tota la gent que fa saber del meu blog (a tu mònica i merche... sé que li heu dit a la Neus...)
I jo et tinc posat un enllaç des del meu bloc, eh? A veure si em fas propaganda tu del meu també!
Que tot molt bonic, que tots molt feliços però de solidaritat poca!
I visca la Lliga Bokamon!
P.D: Ho sento, però sóc massa pragmàtic per poder entendre res del text de l'Anònim.
P.D.2: Tot i firmar amb el nom d'Eva, sóc el Babunski.
Publica un comentari a l'entrada