OBJECTIU VITAL

Em sento exultant, ahir no cabia en mi mateix, sóc conscient que cada dia hi ha més gent que es mira el meu blog. I això m’agrada, m’agrada perquè això vol dir que d’alguna cosa serveix i això és el que m’està ajudant a cada dia despertar-me i intentar millorar. M’estic adonant gràcies a vosaltres quin és un dels meus objectius en aquesta vida. Cada dia sé de noves persones que miren els meus articles, d’altres que ho comuniquen i fins hi tot aquell article que l’escrius però sense tot el teu convenciment va i la gent li ha motivat. Sense adonar-me’n vaig adquirint un compromís, un compromís amb mi mateix, em cal llegir i evitar les meves contradiccions entre allò que escric al matí i el que després faig durant el dia. També un compromís amb tots vosaltres per voler llegir, pensar, reflexionar i després transmetre-ho de la millor forma possible.
Molts sabeu que sóc tècnic superior en Prevenció a més de professor a la UOC de riscos laborals, em mirava l’altre dia el fer el doctorat en Seguretat per la UAB, sempre he tingut ganes de que em diguin allò de Doctor.. però no dels que fiquen agulles. Estic descobrint que si en una cosa m’haig d’especialitzar seria sense cap dubte els riscos psicosocials i és gràcies al que m’ha passat en la meva vida i el que em passa cada dia que m’ajuda a veure que és el que haig de fer.
Moltes vegades us parlo del que llegeixo però d’altres del que realment em passa o m’ha passat. M’he passat molt temps de la meva vida laboral sense saber on anava, que si, que treballava, que intentava rendir lo màxim, però amb poques rialles, amb nervis, amb un despatx desendreçat, sense ànims, fent la feina perquè s’ha de fer i no cercar res de nou. No em considerava un mal treballador, ni crec que ho fos, l’estrès, em dominava, tenia mal caràcter, m’enfadava sovint i els problemes no els superava. A dia d’avui estic en el procés de superar-lo, em sento feliç, no em tallo quan dic que m’apassiona la meva feina, m’agrada adquirir nous coneixements, tinc el despatx endreçat i res no em supera, tothom em veu més content i em sento millor persona tant a la feina com a casa, on estic menys irritable.
I potser aquesta és la meva gran creuada i potser és per on vull anar, és a dir, com puc millorar la qualitat de les persones, com puc aconseguir que el seu despertar sigui millor? No és qüestió de canviar el món laboral, ni tan sols canviar les empreses (que és el que fem habitualment) sinó mirar en que puc canviar jo. Jo no he canviat d’empresa, però potser l’empresa si que ha vist un canvi en el seu treballador .
Llegia l’altre dia que un home anava caminant i va veure com un altre senyor estava serrant un arbre, portava dies treballant però no acabava mai, al arribar el primer li va dir al segon, que parés, que es tranquil•litzés, el segon li va dir que no podia que tenia molta feina,. Finalment el que anava caminant li va dir, que el que hauria de fer era esmolar bé la serra.. i potser ja hauria acabat. Ens passem la vida serrant arbres de la vida oblidant-nos de que el que hem de fer és tenir cura de la nostra serra, és a dir nosaltres, i aconseguirem ser bons treballadors i bones persones, optimistes, alegres i actives. I pretenc d’alguna forma ajudar-vos i sobretot ajudar-me a esmolar millor la serra i potser una forma que tinc per fer-ho és escrivint aquest blog.
Ahir em vaig adonar que aquest blog podia ser una eina de millora per les persones, ahir a la feina en una entrevista vaig aplicar els meus estudis de grafologia i de fisonomia i la gent va flipar, ahir em sentia exultant, amb ganes d’agafar un llibre i seguir aprenent, seguir millorant seguir creixent, perquè a la vida hem de fer coses que siguin més grans que nosaltres.
Treball: ve de la paraula llatina tripaliare...(torturar) el verb de tripalio (tres pals dedicats a la tortura) té sentit dedicar el màxim d’hores possibles de la teva jornada a ser torturat? Que puc fer per a que no m’ho prengui com una tortura? Puc esmolar millor la meva serra? Puc millorar com a persona? Vull aconseguir que dilluns no sigui una càrrega per a ningú. Vull aconseguir que no ens faci por ser i sentir-nos més humans en el món laboral.
Me’n vaig a treballar, però que ningú em mal interpreti, preferiria quedar-me a casa i compartir el dia amb la dona i els fills, és el que més m’agrada de la meva vida, però això no treu que com que treballo per millorar el benestar meu i el d’ells i perquè vull amb la meva feina contribuir a la millora del món, vagi content a treballar. Això si a les 7 corrent cap a Lleida on m’esperen. Tinc molta sort no tan sols amb la família que tinc sinó també la que m’ha acollit.