EL MÉS VITAL

Busca lo mas vital
Busca lo mas vital nomas
Lo que es necesidad nomas
Y olvidate de la preocupaci?n
Tan solo lo muy esencial
Para vivir sin batallar
Y la naturaleza te lo da

Doquiera que vaya
Doquiera que estoy
(soy oso dichoso soy oso feliz)
la abeja zumba siempre asi
porque hace miel solo para mi
y las hormigas encuentro bien
y saboreo por lo menos 100

(claro hasta sin sal me gustan pican mas sabroso que la pimienta)

Lo mas vital en esta vida lo tendras
Te llegara

Busca lo mas vital nomas
Lo que es de precisar nomas
Pues nunca del trabajo hay que abusar
Si buscas lo mas esencial
Si nada mas que ambicionar
Mam? naturaleza te lo da

Cuando tomas un fruto
Con espinas por fuera
Y te pinchas la mano
(te pinchas en vano)
Tomar espinas con la mano es malo
(en vez de la mano se usa siempre un palo)
mas fijate bien usaras la mano
(cuando tomes la fruta del banano aprenderas esto tu)
?vamos bagheera pegale al ritmo!!
Lo mas vital para existir te llegara
Nos llegara

Busca lo mas vital nomas
Lo que es necesidad nomas
Y olvidate de la preocupaci?n
Tan solo lo muy esencial
Para vivir sin batallar
Y la naturaleza te lo da
Busca lo mas vital nomas
Lo que es necesidad nomas
Y olvidate de la preocupaci?n
Tan solo lo muy esencial
Para vivir sin batallar
Y la naturaleza te lo da

Lo mas vital para exisitir te llegara
Nos llegara oh yeah


Les pel•lícules de Disney m’agraden però haig de reconèixer que moltes vegades no comparteixo molts aspectes, si ens fixem la dona per exemple quasi sempre fa de dolenta, has d’anar al capità garfi per trobar un dolent, la dona que jo vegi no està gaire ben valorada, i la primera que treballa es la cruela. El mon laboral no queda gaire bé, de fet ho podem veure en aquesta cançó. Jo entenc aquesta filosofia, si et fa falta poc, no hauràs de lluitar molt, no cal que treballis.
Està clar que treballar és una obligació, però una obligació que ens imposem nosaltres, clar que hem de pagar una hipoteca però ens ha de moure alguna cosa més. Si tan sols treballem per pagar les nostres necessitats ens hauríem de preguntar si val la pena tenir-les, o de quantes ens podrem estalviar. A la vida ens ha de moure alguna cosa més, perquè sinó no vivim. L’amor als altres ha d’estar present allà a on anem i ho hem d’intentar expressar.
Jo sóc el primer que haig de créixer amb l’amor als altres, i quan dic amor als altres no em refereixo a estimar a la meva família, que també, sinó a la gent que treballa amb mi cada dia, aquell treballador que ve de males formes a preguntar-te o a queixar-se, etc. Ës aquest amor que cal tenir-ho i sobretot expressar-ho, perquè a tots ens agrada ser estimats però que fem nosaltres per expressar-ho?
Sé que em fico on no em demanen però sé que molts dels seguidors del bloc (aquí fica que hi ha un però sé que hi ha més) (gràcies babunski) són mestres, jo crec que aquesta professió té un gran contingut vocacional, es fa per amor en molts casos, és necessari per la societat, tant com un metge per exemple. Però, socialment no està ben considerat, en molts casos ni pels pares ni pels alumnes. Cadascú ha de mirar que es pot fer per canviar aquesta situació, però jo crec que un dels motius és precisament que molts mestres no han sabut transmetre que darrera de cada lliçó hi ha amor, que el que el mou a anar a treballar més que la hipoteca és l’amor als altres, als infants, als joves, per tal de que agafin uns coneixements i puguin millorar la societat.
El meu fill Albert em deia ahir que ell volia treballar de dues coses com jo (sóc cap de RRHH i professor de la UOC) ell diu que vol ser Bomber i Batman. Ningú li ha parlat d’hipoteques, rebuts ni el preu de la gasolina però potser ja és conscient que la societat el reclama o ell reclama la societat, potser és innat el voler treballar per tal de fer un mon millor per a qui vingui o simplement per a nosaltres mateixos.
Jo avui buscaré el més vital, però no per deixar de treballar sinó per saber que és el que realment m’ha de preocupar, que és el que m’ha de treure la son, això em provocarà estar més tranquil, i potser serà el primer factor que m’ajudarà amb la serenor transmetre més amor als demés, a poder transmetre les meves idees. La senzillesa en la vida ens aporta potser una vida més plena.
Una abraçada.... i que tal si vivim avui amb l’energia i la il•lusió d’un nen petit? Com si cada dia descobríssim el que ja és habitual en nosaltres? El cafè del mati, l’esmorza, una conversa, un petó, una mirada.... això també és lo més vital...