LES GANES

Mai m’he considerat una persona intel•ligent, crec que de fet podem afirmar-ho tranquil•lament, no ho sóc. Això hi ha gent que m’ha conegut de sempre o que conviu molt amb mi, ho té molt clar, malgrat pugui tenir més menys cultura general, no he destacat per res en concret. Quan a vegades ho he dit a la meva feina s’han ficat les mans al cap una mica dient que aquesta persona és un fals modest. No pot ser que una persona amb dues carreres, tres masters, treballant a dos llocs i un donant classes a la universitat no ho sigui... doncs senyors si voleu sóc el típic exemple, les coses em cal que me les expliquin de dos a tres vegades, segons que quatre o cinc, el meu nivell d’anglès sempre ha estat el mateix amb estada alcohòlica durant 3 setmanes a Irlanda. La meva memòria és molt selectiva, segons la meva esposa es resumeix en el futbol..... molt bé i.. i què, precisament reconeixem els defectes, tots els que avui llegim això, hi ha de més llestos, amb habilitats socials més avançades, de millor caràcter etc, però el que ens fa arribar allà on volem (i això no vol dir que jo hagi arribat en tots els aspectes on jo vull... potser tan sols estic de camí) és les ganes, les ganes de voler ser una cosa, de sentir, de, de de... tot.
Anem al gimnàs on ens esforcem, per ser més forts, més àgils, per estar en forma, llegim per tal de millorar, adquirir coneixements i ens oblidem que ens cal potenciar l’esforç i les ganes i sobretot la ment, hem de potenciar la ment però no com font de memòria, que també està bé, sinó cal anar més lluny, quantes coses no fem perquè ens falten ganes? Ens falten forces intel•lectuals? No ens veiem capaços de donar un pas més? Ens falta energia? I tot, està dins el nostre cap, si ens plategem aconseguir el que sigui, lluitar pel que realment volem ho aconseguirem, tots sabem que tan sols aprofitem una part molt petita del nostre cap i què fem??? Seguim dormint, mirant la tele, ens adonem que som universalment justos, i ja està un riure i punto.
L’altre dia em vaig llegir el llibre la Il•lusió de Josep López, una rondalla on una dona entrava a una botiga a la cerca d’alguna cosa que havia perdut i era la il•lusió i havia de fer unes proves per recuperar-la, igual que ella jo voldria anar i que em donessin forces, energia..... o potser no... potser igual que no som capaços d’adonar-nos que tan sols aprofitem una part petita de la nostra ment, igual dins nostre portem una energia tal que tan sols ens falta una guspira per treure-la, saber que fer, que volem on anem.. cercar un objectiu universal pel qual treballar...
Darrerament llegeixo El secret de Rhonda Byrne, no sé si uns ha passat mai.. però m’agrada tant que no me’l vull acabar i el llegeixo en conta gotes quan més el llegeixo trec la conclusió que haig de trobar el gimnàs que hem faci més forta la ment, la ment ens qui ens dona els bons i mal pensaments, l’energia, fins i tot part de la malaltia, és qui ens fa sentir més macos, intel•ligents, més joves... per tant si trobeu aquest gimnàs feu-m’ho saber que hi aniré i us ho faré saber, perquè en tot, no hi ha prou en viure la joia de fer les coses sinó compartir l’alegria que ha significat per a tu.... per cert estic de millor humor.... espero que esteu bé vosaltres