Sant tornem-hi… avui és el meu primer dia de treball, durant aquests dies de vacances a Seira no he escrit ni una sola paraula al bloc degut a que no he volgut tocar un sol ordinador, he volgut desconnectar de tot el món, això no vol dir que no hagi pensat en coses que després em puguin ajudar al escriure.
He reflexionat sobre com han anat les coses en un any i m’adono que des de fora és fàcil veure’m presumptuós, fent veure que sóc alguna persona perfecte i que aporto solucions a problemes.
No és pas això el que cerco, si d’alguna cosa m’he adonat durant aquest estiu és que em queda un camí molt llarg per aconseguir els objectius que hem vaig marcar l’any passat, que el procés està iniciat si, per no pas acabat. Estic content per exemple d’haver eliminat les males vigílies a la meva vida, per exemple el dia abans d’anar a treballar (ahir) no estar de mala llet. Però em queda molt, penseu que si no ho penses no em faria falta llegir llibres de reflexió, em fa falta créixer en energia, en responsabilitat en millora del meu pensament cap els altres, eliminar els judicis cap els altres, comprendre enlloc de voler ser comprés, desaparèixer el meu mal geni...
Durant l’any passat m’he adonat que vaig començar molt fort, que vaig canviar de cop molts hàbits, he recaigut en algun defecte però he aconseguit instaurar una sèrie d’accions positives a la meva vida. Mai hagués pensat que acabaria corrent i em plantejo entrenar fort per arribar a fer la mitja marató de Barcelona, l’any passat per aquestes dades pensava que seria capaç de modificar qualsevol conducta que jo volgués però mai córrer i el temps m’ha demostrat que és més fàcil que lluitar contra segons que del meu caràcter. Això em demostra que em cal seguir lluitant, treballant, esforçant-me per no entrar en contradicció entre el que faig, escric, penso i vull.
Vull que quedi clar que si escric simplement és per donar el meu testimoni no pas per dir a la gent que el meu camí és l’adequat, tan de bo jo tingués les solucions dels problemes del dia a dia. Ara per ara la meva solució serà, cal llegir en el club de les 6, veure sortir el sol, llegir i adonar-nos que cal estimar, que és l’amor l’eina per curar tot, estimar a la família, els amics, els companys de feina, el cap de l’empresa, el desconegut que et trobes, si som capaços d’alliberar-nos i donar un amor il•limitat ens sentirem millor nosaltres i els demés. Amb amor puc vencer el meu mal geni, la meva falta d’energia, no mal pensaré de ningú ni jutjaré, potser m’equivocaré però em prendré les coses com a nous reptes i noves ensenyances... comença la temporada de l’amor..
He reflexionat sobre com han anat les coses en un any i m’adono que des de fora és fàcil veure’m presumptuós, fent veure que sóc alguna persona perfecte i que aporto solucions a problemes.
No és pas això el que cerco, si d’alguna cosa m’he adonat durant aquest estiu és que em queda un camí molt llarg per aconseguir els objectius que hem vaig marcar l’any passat, que el procés està iniciat si, per no pas acabat. Estic content per exemple d’haver eliminat les males vigílies a la meva vida, per exemple el dia abans d’anar a treballar (ahir) no estar de mala llet. Però em queda molt, penseu que si no ho penses no em faria falta llegir llibres de reflexió, em fa falta créixer en energia, en responsabilitat en millora del meu pensament cap els altres, eliminar els judicis cap els altres, comprendre enlloc de voler ser comprés, desaparèixer el meu mal geni...
Durant l’any passat m’he adonat que vaig començar molt fort, que vaig canviar de cop molts hàbits, he recaigut en algun defecte però he aconseguit instaurar una sèrie d’accions positives a la meva vida. Mai hagués pensat que acabaria corrent i em plantejo entrenar fort per arribar a fer la mitja marató de Barcelona, l’any passat per aquestes dades pensava que seria capaç de modificar qualsevol conducta que jo volgués però mai córrer i el temps m’ha demostrat que és més fàcil que lluitar contra segons que del meu caràcter. Això em demostra que em cal seguir lluitant, treballant, esforçant-me per no entrar en contradicció entre el que faig, escric, penso i vull.
Vull que quedi clar que si escric simplement és per donar el meu testimoni no pas per dir a la gent que el meu camí és l’adequat, tan de bo jo tingués les solucions dels problemes del dia a dia. Ara per ara la meva solució serà, cal llegir en el club de les 6, veure sortir el sol, llegir i adonar-nos que cal estimar, que és l’amor l’eina per curar tot, estimar a la família, els amics, els companys de feina, el cap de l’empresa, el desconegut que et trobes, si som capaços d’alliberar-nos i donar un amor il•limitat ens sentirem millor nosaltres i els demés. Amb amor puc vencer el meu mal geni, la meva falta d’energia, no mal pensaré de ningú ni jutjaré, potser m’equivocaré però em prendré les coses com a nous reptes i noves ensenyances... comença la temporada de l’amor..
1 comentari:
Amb aquest títol m'ha vingut al cap una cançó de l'Albert Pla que és "La gran cagada de l'amor"
Publica un comentari a l'entrada