R.I.P????

Si us plau, els reptes d’un en un, darrerament no puc, i tinc la sensació que és un sentiment familiar, diumenge la cursa no em va anar gens bé, molta calor, els peus no anaven i la meva ment tampoc, pensava fer un bon temps i el vaig fer horrible. Molts diran que si, que vaig fer 10 Km. Cosa que abans seria impossible, és cert, però el que està clar és que no els vaig gaudir. Vaig treure una lliçó, no hi ha prou en pensar que un pot en tot, cal treballar-ho i també calen fracassos per fer-te recordar que ets persona i que et cal més treball per millorar.
Però no us vull parlar de les curses, sinó del dia a dia, els reptes s’estan acomulant i sembla que les coses no puguin venir una darrera d’una altra. Porto dies entrant a treballar abans de les 7, surto tard i no em trec la feina de sobre, tot el contrari, notes que es complica més. Els ajuntaments després del FEIL no estan fent més obra, això vol dir que com no canviïn les coses ens podem trobar tots sense feina, els cent treballadors contractats en les obres del FEIL se’ls està acabant els contractes i ens trobem casos tan desesperats que decideixen fer-se mal (es donen cops) per tal d’agafar la baixa pensant que així no se’ls acabarà el contracte. Altres que ja de costum denuncien l’empresa i per finalitzar Inspecció de Treball no deu tenir diners que em crida per tal de que els porti tota la documentació dels darrers quatre anys. Cal sumar-hi a tot la feina quotidiana i que aquests 100 treballadors que marxen cal preparar tots els papers per a que cobrin l’atur.
Si, em sento desbordat i sembla que hagi trepitjat.... i no m’agrada el present laboral però el futur em costa veure’l.
Dilluns al arribar a casa vaig entrar i sense quasi dir res, vaig marxar a dormir, vaig passar de tothom i ahir tornava pel mateix camí fins que vaig dir que no, que no volia això i tenia clar que avui em tornaria aixecar aviat però no per anar a treballar malgrat tingui molta feina, sinó per fer el club de les 6. He llegit un capitol de Robin Sharma i he pensat Eduard.. no tornis al passat... tu pots amb tot, creu en tu, però treballa i en sortiràs.. a més siguem sincers, en el món en crisi quants voldrien la meva situació? Tinc problemes laborals !!!!! benaurat jo, si sé que al final ho aconsegueixo i que lo pitjor d’aquestes situacions està en com les vivim. Que bé que em va el club de les 6 per llimar l’eina, per adonar-me’n de la potència que hi ha en mi i en tothom que hi ha a la meva vida (si en vosaltres també)
Llegia respecte la importància de viure pensant que avui és el darrer dia de la nostra vida, ser conscient que de hem de viure conscients, portant la vida que voldrien que aparegués en la nostra necrològica..... que voldríem que aparegués? No vull que fiqui ha mort Eduard Plana, enfadat amb gent, nerviós per la feina.. per tant em cal treballar per a que digui:
Avui, Eduard Plana ha mort, als 110 anys, en plenes aptituds mentals i físiques fins a darrer moment. Ha estat una bona persona, treballant diàriament per a millorar com a persona, per cultivar les seves amistats. Ha estat una persona familiar i ha intentat transmetre als demés l’amor, no solament entre les persones, sinó a la vida en general.
Em queda molt de camí per aconseguir el que vull, em cal estimar molt més, deixar que m’arribin els sentiments d’amor, ser més sensible a les emocions, millorar com a pare i com marit i amic. Em cal treballar molt, i m’adono que a les 6 és quan més em trobo el meu jo.

AGAFEM EL DIA MOTIVATS