QUAN LES COSES ES COMPLIQUEN

A vegades les coses es compliquen, quan més aigua tens al coll en ve més i llavors ja no saps com en sortiràs. A vegades sentim que la nostra vida, les nostres situacions s’assemblen al titànic i ja dones per fet que d’aquesta no en sortiràs.
El Titànic és un bon exemple de com afrontar situacions amb problemes, heu vist algun dels que sobreviuen en situació nerviosa o histèrica? Per tant si volem sortir d’allà on estem ficats hem de començar en nosaltres mateixos assumint la situació, tranquil•litzar-nos, veient les coses des d’una òptica lo més objectiva possible i confiant en nosaltres mateixos.
D’alguna forma o una altra de tot en sortim, per dolentes que siguin les situacions, i d’allò que pot semblar avui dolent descobrim que no ho era tant amb el temps, o que n’has tret una lliçó més que adequada, però el primer pas és assumir el que et passa, acceptar-lo i no sucumbir en situacions extremes vivencials (eufòria, depressió, nervis) que no ajuden en cap moment a l’hora de viure una situació.
A la vida ens cal lluitar i treballar pel que volem però no sempre aconseguim els resultats que ens havíem marcat, potser una empresa tanca, una relació es desfà, però quan passen les coses tenim varies opcions, o dedicar-nos a plorar, estar agressius amb qui no té la culpa o acceptar-ho, mirar que ens ha portat a aquesta situació, mirar les meves mancances i potser el fet de començar de 0 m’ajudarà a sortir-ne molt millor.
Per això estic avui a les 6, per intentar agafar el dia amb totes les meves forces, i amb tranquil•litat, assumint que els dies es compliquen per moments però pensant que si vull (i crec) superar els entrebancs ho haig de fer treballant el meu interior. Em queda molt, però molt treball per endavant (i no solament el professional) sinó també el personal, per aconseguir els meus objectius, però no puc viure el dia d’avui si no sóc optimista creient que tot al final en sortim, per malament que vagin les coses, les aptituds positives en ajuden a superar-les. Haig de creure que sortirà obra per l’empresa i que en sortiré de les diverses inspeccions que pugui tenir (algú ha de pagar que l’Estat no tingui diners) però haig d’estar preparat pel que vingui, si va morir tanta gent al Titànic és perquè ningú va pensar en els bots salvavides. Hem de treballar sabent que un dia les coses es poden girar però creient que aquesta situació no passarà. I si les situacions arriben creure en un mateix, analitzar-se, tot de la forma més pausada possible, no perdre el temps amb lamentacions, perquè així un en pot sortir del que vingui.
Crec que avui serà un bon dia, les coses estan complicades, però no puc deixar que em domini la feina, tenia ganes de veure el Tour, i no podrà ser, però tinc grans reptes que no m’ho permeten, crec en mi, en que ara em toca estar “a tope” tant a la feina com a casa, no assumint tasques i responsabilitats de forma submisa però si intentant ser freds i assumir cada moment sent conscients del que passa. En els mals moments és quan es mostra la vàlua de les persones... doncs ha arribat el meu moment...