dimarts, 29 de novembre de 2011

TOT S'HI VAL EN NOM DE L'ECONOMIA?

Quan estudiàvem a l’escola ens parlaven que fa molts anys van haver grans personatges de la història que van morir en nom de la religió.  Tot si valia per tal de respectar el bon nom de Déu i el que ell volia. Tot era correcte, encara que es tractés de matar persones per ser considerades heretges o bruixes. Quan ho estudiàvem ens ficàvem les mans al cap pensant com l’home era capaç d’arribar a segons quins extrems  a partir d’una idea fanatitzada. Van morir grans personatges, d’altres es van salvar simplement per por a ser cremats i dir que estaven errats.  Amb el temps tots hem estat conscients que en nom de Déu, de la religió es van fer actes  que precisament anaven en contra dels principis de qualsevol religió és a dir l’amor.
Torquemada era el gran inquisidor,  i molts el van acompanyar en els seus actes. En el fons no podem ser crítics en la seva persona ja que ell feia el que creia que havia de fer per conservar el  principi, segons ell, més benaurat del món. La fe Catòlica. El podem criticar com tots aquells que el van seguir.  Durant anys i anys que va durar la Santa inquisició
El problema en el fons no es que existís la Santa inquisició sinó que no hàgim aprés res d’ella. Estem en el segle XXI i és evident que la religió en el món occidental ha perdut força. Ara no cremaríem a ningú per parlar malament o en contra del catolicisme però hem fet una cosa pitjor. Hem substituït la Religió del segle XV per l’economia del segle XXI, i el paper que ocupava  la Santa Inquisició ara la formen els ministres de finances.
De cop en nom de l’economia tot s’hi val, en nom de les finances acceptem actes més que dubtosos èticament.  En nom de l’economia molta gent accepta feines que no vol fer, simplement perquè cal viure, en nom dels diners paguem sous als nostres treballadors que són irrisoris, sabent que abans de començar el mes aquella persona que m’està ajudant al meu benestar jo no li dono benestar perquè no podrà pagar tot allò que necessita per arribar a final de mes.
En nom de l’economia diem que és positiu retallar drets i retallar bens socials per així mantenir-los, si us plau, si els retallem no els estem mantenint. Diem que baixem sous per salvar l’empresa i quan passen els anys veiem que els sous rebaixats tan sols serveixen per reduir les indemnitzacions.
Ens hem passat, i jo el primer, pensant que els diners ho eren tot. I tot ho hem contat segons els diners, mirem sempre el que ens gastem, el que tenim, i quin valor tenen els diners respecte allò que gaudim, allò que ens fa sentir bé?
El dia que abandonem els diners com el centre del món aquell dia podrem fer el gran canvi. En nom dels diners no podem tractar a malalts de primera, amb la seva mútua, i de segona que paguen una sanitat cada dia més precària perquè no hi ha diners.  En nom de l’economia no podem fer universitats ni escoles per rics i d’altres per pobres.
En nom de l’economia no podem deixar cremar il·lusions, somnis i projectes, no podem fer ciutadans de primera ni de segona i no podem valorar el nostre temps. 

Quan dono classes d’economia als alumnes el primer que els hi dic és que l’economia no ho és tot.  Que d’acord que ens envolta perquè tot el que tenim al costat ve d’una empresa però això no ens dona dret a valorar-ho tot segons els diners.
El més preciat que tenim és tot allò que no es pot valorar en diners, que és l’amor cap a les persones, quan més apreciem una cosa menys valor econòmic té. Quan menys valor econòmic li donem al nostre modus vivendi  (no pas perquè no ens faci falta sinó perquè en el fons decidim treballar perquè ens agrada no pas pel que guanyem) més valor li donarem. Quan menys valor econòmic li donem a la vida, més ens agradarà.
Si el resultats d’una empresa es miressin per l’estima dels treballadors, la dels seus clients, pel servei, per l’amor que donen segur que fins hi tot el resultat econòmic seria millor. El lucre, l’ànim de lucre que porta la majoria de les empreses i la nostra vida diària ens ha porta a recordar-nos que el dia de la nostra mort ens preguntarem si hem estimat no pas si tenim molts diners per una caixa més bona.

dijous, 3 de novembre de 2011

CLUB SUPER 3




La setmana passada molts vam tenir l’ocasió d’anar a la festa del club Super 3. Durant la festa vaig estar escoltant les cançons i em van fer pensar molt.


Som conscients del que ens diuen les lletres? Les escoltem i intentem ficar-les en pràctica amb els nostres nens? I amb nosaltres mateixos?

Som la barreja de molts ingredients,
com la recepta d'un mestre cuiner,
tots amb toc original, granets de sucre i granets de sal.
no vulguis mai semblar el que no ets,
creient que així agradaràs molt més.
només et cal saber que ets especial,
ets únic i com tu no n'hi ha cap.
mira dintre teu, a veure que hi veus..
tos som súpers tots som grans,
siguem petits o gegants,
tots som tan originals,
no hi trobareu pas dos d'iguals.
tos som súpers tots som grans,
siguem petits o gegants,
tots som tan originals,
no hi trobareu pas dos d'iguals.

mira dintre teu, a veure que hi veus...
hi ha cordills i motors, un sac amb records,
també hi pots trobar un tros d'entrepà,
un pot de colors ple de somnis i pors,
guardada del cor la clau de l'amor
i gotes d'orgull per fer brillar el ulls,
tos som súpers tots som grans,
siguem petits o gegants,
tots som tan originals,
no hi trobareu pas dos d'iguals.
tos som súpers tots som grans,
siguem petits o gegants,
tots som tan originals,
no hi trobareu pas dos d'iguals.

tos som súpers tots som grans,
siguem petits o gegants,
tots som tan originals,
no hi trobareu pas dos d'iguals.
tos som súpers tots som grans,
siguem petits o gegants,
tots som tan originals,
no hi trobareu pas dos d'iguals.


Fixem-nos com la cançó ens convida a que siguem autèntics que no intentem ser el que realment no som, que intentem expressar-nos amb les nostres qualitats i els nostres defectes. I que ho fem sense pors sense cap por... Sense cap por com la cançó principal de la festa uh oh no tinc por

A les dotze de la nit
quan hi ha lluna plena
penso que és un bon moment
per fer una gran festa.
Les pel•lícules de por
a mi em diverteixen,
el misteri no existeix
quan el descobreixes.

Sempre tinc curiositat
per l'obscuritat.

Estic sola en la foscor
i res no m'espanta.
Aprofito per pensar,
per imaginar-me
laberints a on aniré
a buscar els meus somnis:
tard o d'hora els trobaré
perquè no hi ha res...

que a mi em sembli aterridor.
Uh, oh! No tinc por!

Les llegendes i els enganys
són les estratègies
perquè et sembli fosc i estrany
el que no coneixes.
Jo investigo el que no sé,
faig marxar el fum negre.
Si feu llum allà on és fosc,
veureu els colors.



Heu de dir-vos, com faig jo:
Uh, oh! No tinc por!

No tinc por de res,
ser valenta és molt millor
que tenir força.
Sé que he de lluitar
per no deixar escapar
tot el que la vida em porta.
Ni del fred ni la calor,
Uh! oh! No tinc por!
Ni del fum ni la foscor,
Uh! oh! No tinc por!
Ni de monstres ni de llops,
Uh! oh! No tinc por!
Uh, oh, no tinc por!



Novament el club Super 3 ens convida.. o convida a fer els nens allò que nosaltres moltes vegades no ens atrevim… les pors ens superen. Quantes vegades ens limitem perquè tenim pors? Quantes vegades les pors a un futur que no arriba ens impedeix veure el present que tenim davant? Quantes vegades el ser agosarat ens ajuda? Quantes vegades quan superem l’espai on ens sentim segurs descobrim un món molt millor? El nen quan és petit no vol deixar mai de prendre el pit de la mare perquè es sent segur quan és més gran li diem que deixi la farineta per mastegar i ell no vol.. ell es sent segur i ara a nosaltres si ens donen a escollir entre una farineta i un entrecot la majoria preferim mastegar.... doncs adonem-nos que el club super 3 ens convida a donar passes com les que els hi demanem als nens perquè després no voldrem tornar enrere.

A la festa del club ens donen dues receptes per millorar una adonar-nos que som supers, que som millor del que ens pensem, que som autèntics, que no cal buscar ser com un altre i que si a sobre som capaços de superar les nostres pors, aprenem a viure, a navegar per camins que no són coneguts viurem noves experiències que seran molt millors que les que ens dona la nostra tranquil•litat.

L’altre dia parlava als alumnes sobre la pel•lícula del dia de la marmota. Quantes vegades per por preferim viure un dia avorrit, sense res, clavat al dia anterior simplement per por als canvis? Atrevim-nos.. fem allò que els hi diem als nens, fem allò que els hi cantem... JO SÓC SUPER.... I UH OH NO TINC POR