dilluns, 8 de febrer de 2010

amb una mica de sucre

Bon dia.. si, bon dia, avui dilluns dia 8, comença una nova setmana, la de carnestoltes, la setmana carnal per natura i ningú s’espanta, la setmana que acceptem que som més carnals, més persones...
Estic content, molt content i de fet no hi ha un motiu en concret, però em sento content i jo crec que això és suficient. Us volia parlar d’un tema que l’altre dia reflexionava. Moltes vegades sentim els nostres polítics que un li diu a l’altre que una acció és política de gestos i no fas de fets. Això és cert que no es positiu, si ens basem simplement en fer gestos i no actuar no serveix per a res. Però amb el temps m’estic adonant que no cal criminalitzar la política de gestos sinó tot el contrari, cal potenciar-lo.
Una trucada, un mail, un somriure.. a vegades ens costa, anem fent durant el dia, anem a comprar, arribem a la feina, dinem, etc. Tot ho fem perquè cal fer-ho i generalment amb la boca inexpressiva. Hi ha dies que de cop reps una trucada, un mail, et trobes a algú, et diuen una noticia i tot canvia i canvia a millor, estàs més content i veus les coses de millor forma i no solament això sinó que t’adones que sense voler quan el teu ànim canvia també canvia els del cantó. I al final es converteix en una piràmide, un dia normal, més aviat gris, es converteix en un dia alegre, i potser per un simple mail o trucada o qualsevol noticia alegre.
Ara molts podem anar cap els nostres correus i veure si tenim alguna cosa agradable i potser no la trobem... hem de pensar que el dia serà gris? Jo sóc dels que crec que hem de ser nosaltres els que comencem les piràmides, no cal que vingui ningú a alegrar-nos el dia per després nosaltres fer-ho. Per tant sortim al carrer i al entrar a la botiga somriu (i ja veuràs que per començar et tractaran millor) quan obris la porta de la teva feina digues fort bon dia. I intenta donar un somriure a la gent i de cop veuràs que els hi hauràs transmès una mica de sucre en el seu dia.
Si ja ho he dit bé,... una mica de sucre, perquè ahir mirava la mary poppins amb els nens i em va fer pensar, (d’acord va haver un tros a la meitat que em vaig dormir...) però tot a la vida amb una mica de sucre passa millor. I nosaltres ho podem fer, podem canviar la pastilla del mal dia per un dia agradable. Però no tan sols ho podem fer per nosaltres sinó també per qui ens acompanya. Jo no conec millor sucre que el nostre somriure i veureu com de cop la gent us mira millor, us atén millor, us entengui, us comprengui i notareu al vostre voltant que la gent és més alegre.
Crec que és una bona forma de començar dilluns, sabent que tenim ple de sucre per transmetre... hi amb una mica de sucre podem canviar el pa amb pastis... jo crec que val la pena. Ara us afegeixo una reflexió que fa el pare dels nens que cuida la Mary Poppins, a mi em va fer pensar.... i si a vegades ens fa falta a la vida persones que ens donin el sucre per començar a transmetre-ho als demés.. espero haver-te ajudat, haver-te donat una mica de sucre per començar el dilluns