diumenge, 16 de gener de 2011

ELS ESCRITS PENDENTS DEL NADAL (MITJA DE TERRASA 2011)

Avui si que me llevat a les 6, m’ha costat molt, creia que no podia, un torna de les vacances i s’acostuma a dormir una mica més i al final aquest dormir més es converteix en una tasca obligatòria que el cos et demana per tal de sentir-se bé. M’he llevat perquè tenia la mitja de Terrassa, quan ja estava despert he mirat el meu bloc i m’he adonat que feia quasi un mes que no deia res i això m’ha entristit, podrem ficar les excuses que voldrem però en el fons és evident que he anat oblidant aquesta activitat. Durant el desembre he substituït els articles pels entrenaments, durant les vacances m’he repenjat i al tornar la son ha guanyat. Recordo quan vaig començar amb tota la meva energia i il·lusió i noto com sense voler aquesta es va diluint o vas canviant-la per d’altres activitats. Cal reconèixer que no em sento gens orgullós d’aquest procés.

Durant les vacances volia fer un parell d’escrits un molt més íntim i seriós que parlava sobre la meva tristesa que sentia pel fet de aquest any no podia quedar amb en Maine per donar la carta dels reis dels nens, explicar la sensació que tinc al veure’l en molts llocs, en d’altres persones que noto que s’assemblen, com si jo fos pel camí d’Emaus, i en els fons és el que devien sentir els apòstols, quan algú ens deixa, el trobem en els actes del dia a dia, i d’altres persones, a més tenim la necessitat de veure’l allà. Recordo que durant el dia 5 de gener, quan els reis havien de passar, teníem l’Ainhoa i jo un pes, perquè esperàvem una trucada (per molt macabre que sembli encara tinc a l’agenda del mòbil el contacte Maine) que ens digues ei quedem, els reis no ho poden portar tot??? Senyors reis, que algú s’ha emportat duran el 2010 una persona que no toca, que ens la pot tornar? I ficats per què no en torna algú més que era massa jove? Va arribar el 6 i els reis no han respost, entenc que a mi no ho facin, de fet no soc un noi gaire bo, però l’Ainhoa si que ho és, no costaria res... a més molta més gent bona, monitors, gent que treballa en ONG, amics, companys etc. Volen el mateix. No és just, gens que el dia 5 no pogués lliurar la nostra carta al patge Maine.

Durant molts dies de les vacances no he estat gaire bé de salut, lo típic, congestió, tos, etc. Res greu però m’ha impedit fer vida 100% normal, que al final s’ha arreglat amb antibiòtic i alguna cosa més. El dia 2 de gener quan ja no podia més vàrem anar d’urgències i em vaig trobar tota la consulta del metge a rebentar, no hi cabia més gent, tothom tossin, compatint virus, quina festa, la gent es trobava un amb els altres, tothom comentava com anaven les celebracions i cada cinc paraules paraven per esternudar com si es tractés d’un ritual. Aquests temes me’ls prenc bé, ja que m’havia d’esperar doncs tranquil·litat que ja arribarà, clar que m’ho voldria estalviar, però com que no puc lluitar contra això, doncs per què perdre energies? Al final quan em va tocar la doctora molt amable vam parlar de curses ja que ella ha corregut 4 maratons. L’Ainhoa ja n’estava farta, 2 hores d’espera per a que al final acabi tractat per una doctora en 5 minuts i parlem de si la marató o el que sigui, ella farta perquè clar sembla que tots els corredors la persegueixin, jo molt content, perquè dubtes mèdics que tenia sobre córrer i la marató em van quedar clars, i la doctora també contenta perquè després d’hores sentint a tothom dient el mateix, doncs que vingui algú amb alguna cosa diferent a explicar, doncs en el fons s’agraeix a més els corredors ens passa que ens agrada compartir aquesta bogeria.

Durant la meva espera em vaig adonar que havia d’escriure una carta al nou president de la Generalitat o com a mínim al nou conseller de Sanitat que digués alguna cosa així:

Benvolgut Molt honorable president de la Generalitat,

Em dirigeixo a vostè perquè com a ciutadà actiu de la societat catalana crec que tinc una solució per tal de resoldre molts dels problemes que han sorgit durant els darrers anys al nostre país. El passat dia 2 de gener vaig anar a la sanitat pública i em va sorprendre que hi hagués gent, que estigués ple de persones esperant que un metge els atengués. Gràcies a aquestes hores de cua vaig trobar la solució.

I si prohibim que la gent es fiqui malalta durant el període nadalenc? I si no permetin que hi hagi persones malaltes durant aquest temps, que no hi hagi malalties al nostre país? Això és fàcil vostè no diu que és el govern dels millors, imagini, tothom estaria a casa, el consum augmentaria, tots els treballadors sanitaris també podrien gaudir d’unes festes nadalenques com les dels demés, sense haver-se de preocupar si tenen guardia o no. Si fan les vacances ara durant l’any podrien treballar més i tothom estaria content perquè les cues serien menors.

Vostè amb una decisió així augmenta el consum, per tant millora l’economia del país, dona vacances al personal sanitari i redueix les llistes d’espera, què més vol? Tots els pares d’aquest mon tenen dret a estar per les festes amb els seus fills, tothom té dret a acabar fart d’aquest dies i demanar que tornin a venir durant el proper any, tothom té dret a anar a veure els reis com venen i a donar cops al tronc. Si us plau, pensi amb el que li demano. Està a les seves mans.

Aprofito per recordar-li que ja que ha fet el govern dels millors, que s’ha deixat gent per donar-li un càrrec. Al meu amic Nando ho faria molt bé com a conseller de cultura, la meva cunyada Cristina d’Indústria i telecomunicacions, de secretari general d’esports al Sr. Ferran Montardit, (no en faria gaire d’esport, però li donaria unes estadístiques que ja veuria) ja aniré pensant algun càrrec per a tots els meus amics i coneguts, perquè a vegades pensem que cal buscar la millor persona per el càrrec i a vegades el que cal és buscar el millor càrrec per la millor persona i per cert jo estic rodejats de grans i millors persones...