dijous, 8 de març de 2012

ESTIC BOIG????!!!!!!!!

Em poden dir sonat, boig o que estic com una cabra… si aquest dec ser jo… però no m’importa.. no m’importa que em diguin que sóc un sonat cada vegada que arribo a l’escola amb un somriure i content a l’aula. Em poden dir sonat cada vegada que m’aixeco pel matí (que ja no són tantes) i miro com surt el sol, o cada vegada que vaig a l’escola amb bicicleta. Perquè cada dia som més i cada dia ho serem més, cada dia hi haurà més exercits de gent sonada com jo que decidim no viure com ens han dit que hem de viure sinó com ens crida en el nostre cor.

No estic sonat per donar un somriure a un desconegut o per dir a una persona que estic per ajudar-la. No estem sonats els que ens adonem que els diners són els que ens han portat a la situació actual i per sortir d’ella hem de viure amb la riquesa dels nostres cors.

I em diuen sonat quan parlo amb els meus amics de la lliga bokamon parlant de jugadors de futbol com Ghezzal, em diuen sonat cada vegada que sóc amable, cada vegada que surto a córrer o cada vegada que faig el que em crida el meu cor.

Perquè cada vegada que agafo la bicicleta sento que la sang corre pel meu cor i em sento molt més lliure que aquell que s’ha trobat la caravana de mitja hora. Perquè cada vegada que arribo content a l’escola em trobo amb l’alegria de la jornada i no pas amb la pena de veure com passen les hores lentament. Perquè cada vegada que surto a córrer, soc dels bojos que sabem que si estem en forma estarem millor física com mentalment.

Perquè potser el boig és el que cada dia treballa i es sent en una presó, volent que el dia s’acabi, el boig és el que es queda assegut a casa seva sense dir a ningú que l’estima, potser el que està sonat és el que al dia està una hora en un cotxe i es va estressant o el que no sap compartir amb els amics ni un gol de Michu.

I em sento un afortunat de ser un d’aquests sonats i potser estic així de sonat perquè amb el temps he aprés. Gràcies a tots aquells que m’han criticat durant anys pel fet d’arribar content al meu treball perquè m’han fet adonar que no era pas jo que estava equivocat. Gràcies als meus amics que m’han fet adonar que un partit de futbol és una gran excusa per poder compartir una rialla amb ells.

Córrer m’ha ensenyat que està ple de sonats com en Miki que ha iniciat un gran repte solidari a la seva vida.. (http://www.facebook.com/#!/Reptemaratobcn) Està ple de bojos com explicava l’altre dia en Gaspar Hernández en una conferència a Sant Joan de Déu. I em sento un afortunat de sentir el meu cor així i adonar-me que quan realment estic boig és quan:

Sé d’alguna persona que pot necessitar el meu ajut i em quedo a casa descansant

Arribo a casa cansat i no faig cas a ningú de la meva família

Quan em desperto enfadat

Quan no li dono importància al dia que estic vivint

Quan no comparteixo les meves alegries amb els meus amics

Quan em sento derrotat

Quan no sóc atrevit

Quan faig les coses perquè els demés les fan o per por del que diran.

Crec que tinc molts amics, molts companys que també estan bojos, quan han substituït els diners per les abraçades, per les trucades inesperades, pels mails d’amistat, pels ànims. Tinc companys en els que compartim l’alegria del dia a dia, la joia d’educar. Comparteixo escenes de bogeria amb molts corredors...

Cada dia hi ha més bojos... si us plau gràcies cada vegada que m’has dit boig perquè has notat el meu cor bategar, gràcies.





1 comentari:

Marta ha dit...

ESTÀS BOIG!!!!! - Gràcies Edu per intentar obrir la ment de la gent a escoltar el bateig dels seus cors!!!!