JOAN ANTONI MELÉ I TRIODOS BANK

Avui és un dia especial, per fi ho he aconseguit.. m’he aixecat a les 6.... feia molt de temps que el despertador ho feia però no l’acompanyava. Ho intentava però no podia, hi havia una força que m’empenyia a seguir dormint, la son ha guanyat durant massa temps al bloc o anar a córrer.  Però avui això ha canviat, però per què? Com sempre he dit, el que fa que ens dormim, el que fa que no tinguem forces, és la falta de motiu motivador per donar el pas del llit. Si hi ha alguna cosa que ens motiva, no tenim problemes, el tema és trobar allò que ens ajudi a vèncer la mandra.  I avui ho  tenia clar. Un parlaré de Joan Antoni Melé Subdirector de Triodos Banc.  Dissabte passat vaig anar a una trobada dels quinze anys dels estudis d’economia i empresa de la UOC.  Per celebrar-ho van fer una trobada al Caixaforum i van portar de convidat a Joan Antoni Melé subdirector de Triodos  Bank que  va fer una conferència que va aixecar els aplaudiments de tothom.  Cal reconèixer el pas que fa la UOC al convidar una persona com ell, ja que el més fàcil i el que s’espera és portar a algú que parli de política econòmica, de crisi, retallades i de maximitzar el benefici i en cavi s’atreveixen amb ell, una persona que ens parla d’amor, de principis de valors, de sostenibilitat i ecologisme.

La xerrada em va fer pensar molt, novament xoco amb els valors, amb els principis,  on són? On acaben els meus principis? Estic preparat per realment estimar a tothom? Estic disposat a acceptar que si apliquem certs valors a la nostra vida potser em costarà diners? Si diners, per exemple, si decideixo comprar productes que darrera no hi hagi cap explotació, potser hauré d’acabar comprant comerç just, per tant pagaré el cafè i d’altres productes el doble de cars. Estic disposat no solament a dir que aquest home és bo i que m’ha agradat el seu missatge a anar més enllà i decidir  perdre diners però viure aplicant una sèrie de principis que vagin més enllà d’escriure un bloc?

Realment el Senyor Melé va ser molt convincent, convidar-nos a abandonar la teoria de l’oferta i la demanda com a reguladors del mercat,  fer-nos adonar que el creixement econòmic no ens està portant la felicitat, que alguna cosa falla quan els països més desenvolupats tenen aquestes  tasses tan elevades de suïcidis. Ens hem dedicat tan a créixer que no hem pensat en madurar.

En el fons obrir un dipòsit i tenir els diners allà és lo fàcil, no és complicar-se la vida, d’acord és donar un pas,  és dir vull tenir els diners en una banca ètica. Molt bé és u primer pas, més o menys actiu, però lo complicat ve després.  Parlar d’amor no és parlar de religió, és parlar de la nostra essència.  I jo aquests dies entrava en contradicció amb mi mateix. Quan una persona intenta fer negoci és amor? Quan un té baralles és amor? És complicat en el dia a dia sentir amor per tothom, en especial per aquell que ens costa entendre’ls o simplement topem perquè els nostres caràcters són diferents.

Antoni Melé ens presenta un somni que es pot fer realitat, aplicar l’ètica a l’economia, però no solament a les grans empreses sinó al dia a dia, a la nostra petita vida.  Ens convida a obrir els cors i formar part d’una revolució econòmica i social on el que guanyi sigui l’amor, principis, valors.  Aquest home dissabte em va copsar, però no  solament a mi sinó  als molts que hi havia en aquella sala.  Cal felicitar a la UOC pels seus quinze anys, per haver-se atrevit a portar-lo a ell i felicitar-lo pel seu missatge, per ser tan agosarat i en el fons per confiar en nosaltres al creure que podem fer un món millor