MARATÓ D'ANGLÈS

Aquest any ja he abandonat definitivament la idea de córrer la marató, no ha arribo de cap manera després de la darrera lesió. Un altre any serà. Tenia ganes però quan no s’hi arriba no s’hi arriba.

Però de cop ha entrat un nou objectiu, aconseguir un nivell B2 d’anglès, és a dir, aconseguir el First Certificate.  Per a molts, tots aquells que parlen bé l’anglès ho deuen veure com quelcom molt senzill,  per d’altres,  com el meu cas, és quelcom molt, potser massa complicat. De fet sé que ho tinc complicat, però no pas impossible. L’objectiu no és un altre que anar pujant el nivell per tenir-ne un on no representi una gran dificultat donar classes en anglès.

Ara per ara m’adono que sento més dificultats davant d’un repte intel·lectual que no pas per un físic com va ser la marató. Però no perdo l’esperança, tot el contrari, sóc optimista i considero que si m’anés malament en el fons sé que no seria un fracàs del tot ja que el meu nivell d’ara segur que serà pitjor que el d’aquí uns mesos.

El motiu del meu escrit és aprofitar aquest bloc per generar un compromís. Tot allò que no es deixa per escrit moltes vegades no serveix per res.  Ara m’obligo més fent testimonis a tots aquells que puguin llegir els meus articles.

Ho aconseguiré? Ja es veurà, ara per ara el meu nivell no s’assembla per a res al que hem fa falta, per tant sé que tinc molt de camí per córrer.  Però crec que el no  ja el tinc,  que pot passar que soni a flauta? O al contrari que finalment em falti per arribar? Doncs ho provarem el proper any . Al final del que es tracta no és solament d’un paper (que en aquest cas si que és important) sinó d’aconseguir un nivell, de sentir-se còmode i sobretot d’atrevir-se a donar classes amb anglès.

 Si senyors, perquè jo ho crec, quan dono les meves classes penso, i com voldria que les rebessin els meus fills? Com voldria  que me les donessin a mi? I no vull res que sigui somnífer, no vull res que no em cridi l’atenció i vull fer coses que serveixin pel futur i ens agradi o no en un món tan globalitzat l’anglès és bàsic per a tothom. Que segurament és un signe més del imperialisme que vivim, segurament, però això no fa que als nostres alumnes no els haguem de preparar. I per fer això primer ho hem d’estar nosaltres.

No sé que passarà amb el meu futur a la meva escola, de fet tinc una relació laboral diguem no gaire estable. Però jo ara per ara penso, que puc donar? Que haig de poder donar-li i sobretot com seria el millor professor del món. Quines coses faria? Quina formació tindria? Com es desenvoluparia? Doncs si jo considero que per ser el millor hauria de fer totes aquestes coses, que espero per començar a actuar com ell? Volem ser millors però estem dins el llit esperant que aparegui una verge  per fer-nos canviar.  Apuntem quin és el punt en el que volem arribar, apuntem els nostres objectius i elaborem un camí, i treballem-lo.  I això va molt més enllà de la vida professional, com vull ser com amic, com a  persona, com a parella, com a pare, etc.  Com seria un bon pare, bon amic, bon..... com actuaria segons jo? Quines característiques tindria? Doncs... que espero a actuar com si realment fos ell? Si el que vull ser és un bon mestre que espero per començar a actuar com si ho fos?

Crec que ara comença una nova marató la del first Certificate. Ho aconseguiré? Ja es veurà, potser el camí no serà fàcil però espero aconseguir el títol i sobretot el nivell.