dimecres, 25 d’abril de 2012

AIXECA'T I CAMINA

-Aixeca’t i camina

Quantes vegades hem sentit aquesta frase?, aixeca’t i camina. Tots hem tingut mals dies, mals moments. Dies en que tot ens surt al revés, on aquells propòsits s’han diluït, aquell dia on sembla que la bona sort no ens ha fet costat. Hi ha moments on sense saber per què, ens hem aixecat amb el peu esquerre i sembla que el got mai estigui suficientment ple. A tots ens ha passat que hi ha dies que estem més sensibles i que allò que a vegades no té importància en aquell moment ens treu de les nostres caselles.

La gràcia de la vida és evitar que aquestes coses no ens passin, hem de buscar estar centrats i acceptar que les coses són com són i hem de ser forts mentalment. Però ser fort mentalment no vol dir tornar-nos insensibles sinó fer que la nostra sensibilitat no sigui inestable i que no depengui de si està o no núvol o si la pilota del partit d’ahir va o no entrar.

També hem d’acceptar la nostra naturalesa humana i per tant hem d’acceptar que la caguem i que tenim mals dies, però això no vol dir que no ens haguem d’aixecar i seguir caminant. Però caminar no com si mai hagués passat res sinó aprenent una lliçó dels motius que ens han fet caure.

Segurament amb les persones que hem tingut més discussions són les persones a les que més estimem, és amb ells que mostrem més les nostres passions i també on demostrem més els nostres jo, les nostres contradiccions les nostres debilitats. Quan s’apaga la flama de l’amor moltes vegades també s’apaga la de les nostres discussions perquè tot deixa de tenir importància. Quan a la feina la gent es discuteix per com fer una cosa demostren que estimen allò que fan, pel contrari els amants de la desídia mai es discuteixen.

Això no vol dir que cridem d’alegria cada vegada que ens discutim, no val dir, què bé, quina passió sentim, oh com m’estimes etc. Sinó que el que hem de fer és aprendre de les nostres caigudes i adonar-nos del que és important. Em considero una persona amb caràcter que moltes vegades discuteixo, però també em considero una persona apassionada per tot allò que sento i visc. A vegades t’enfades a la nit i el dia següent i veus la teva parella la mires als ulls i penses... aixeca’t i camina.... aquell llevar-te està ple d’energia, seguim endavant.

En moments de crisi hi ha molta gent caiguda, mals moments i cal doncs aixecar-se i caminar, tots ens hem d’aixecar i aprendre de tot el que ens ha portat a estar on estem. Avui molts culers els ha costat llevar-se però el Barça s’aixecarà i tornarà a caminar, a córrer i tornarà a vèncer, com nosaltres a la vida. El futbol és una paròdia del món real perquè la nova victòria comença en el moment que t’aixeques de la darrera caiguda. Estimar és perdonar, és seguir endavant, és abraçar-se i callar, és admetre que cal fer el camí junts, és curar-se les ferides junts, és admetre les diferències. És aixecar-se tantes vegades com faci falta.