Fa molts dies vaig tenir la sort de veure amb els meus fills la
pel·lícula dels muppets, bé el que
sempre dèiem abans els teleñecos, en un
moment donat, un dels protagonistes, el que no és ninot, canta una cançó
respecte si ell és o no un muppet o és una
persona.
En principi ara podem dir que és absurda la discussió, tu neixes
persona per tant ets persona i no ets cap nino. Però pensem,-hi per un moment
si no hi ha molt de nosaltres que ens recordi a la Granota Gustavo o la
porqueta Peggy. La gran diferència entre
un muppet i una persona és que ells no són autònoms, no són lliures i els hi fa
falta una persona sota que els mogui, que els faci viure i que els faci parlar.
En principi els éssers humans som lliures, parlem quan volem, ens movem com
volem i som lliures de portar la nostra vida...... I és aquí on pren la ironia la nostra
història, realment ens comportem com éssers vius independents que decidim i
prenem la nostra vida o pel contrari som semblants a un muppet on fem i diem
allò que ens diuen que hem de dir?.
Quants de nosaltres portem una vida de ficció, una vida que no és
autèntica, fem les coses perquè toquen, diem això perquè és el que queda
bé, ens oblidem del que sentim, ens
oblidem de pensar per dins i mirar que és el que voldríem fer, no ens recordem
dels sentiments.... vivim com viuen els
altres i la gran massa ens diu quina ha de ser la nostra vida. Deixem l’autenticitat per a pel·lícules i ens
dediquem a viure una vida que potser no és
la nostra sinó la marcada.
Quants de nosaltres s’ha sentit un muppet cada vegada que fa coses a
contracor però que cal fer-les, o canviem els nostres sentiments o canviem les
nostres accions perquè sinó el problema serà que el dia de la nostra mort la
gent anirà al cementiri a enterrar una persona que no han conegut !!!!!. Quanta gent s’aixecarà avui pensant que ha d’anar
a treballar amb alguna cosa que mai hagués volgut fer, quanta gent seguirà dins
el llit cinc minuts més somiant perquè allà troba el seu autèntic jo. Allà
ningú li diu que porti una determinada vida, que porti un rol social, que digui
el que esperen que digui per rebre un reconeixement que potser no li fa falta
però la por a trobar-se sol, a ser diferent a no ser acceptat l’han portat
precisament a ser un ninot conduit per la gran massa.
Tots hem estat alguna vegada un muppet i hem fet coses que no farien
per nosaltres mateixos, quan més clares són les nostres accions, quan més
properes estan de les nostres conviccions, quan més autèntics, és quan surt el nostre
autèntic jo i quan això passa ens sentim més feliços i el món requereix de
persones felices, no de zoombies en busca que el temps passi quan més aviat
millor ni de ninos conduits per un altre cervell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada