dimarts, 30 de setembre del 2008

el club de les 6

Avui és un dia genial ¡!!!, són les 7 del matí, porto quasi una hora llegint la darrera lliçó de Randy Pausch, i durant aquest temps miro des de la finestra del meu despatx de casa la gent com passa cap a l’estació. És un exercici que el vaig aprendre quan estudiava a la UOC, vas estudiant, llegint, fent coses a l’ordinador i cada cert temps mires el carrer, ara és de nit, però en una estona comença a clarejar i des del fons, allà on es veuen els arbres de l’Espanya industrial veus sortir el sol que et crida i et diu bon dia. A més es curiós veure com al gent es dirigeix cap a l’estació de Sants, tothom té una aventura diària, quelcom que fa que et despertis. Curiós sobretot fixar-se el cap de setmana, quan a les 6 o 7 del matí comences a veure gent que torna de festa i els que van a treballar, curiós adonar-se que quan més clareja el dia el cap de setmana, també molt més clareja la pell d’aquell que ha d’anar a treballar.
M’aixeco a les 6 amb únic objectiu. JO. Si, és políticament incorrecte però és cert, ho faig per mi, és un temps per mi, que el dedico enlloc de dormir, a pensar, a llegir, a escriure, a pensar, li trec del meu son. Tinc la sensació que estic conreant cada matí, si, conreo tranquil·litat, a aquesta hora no tinc mai pressa, i quan començo l’activitat del dia, ho faig de forma pausada, i amb temps, tot ho faig més tranquil i ho intento transmetre als demés
Sempre he vist al meu pare aixecar-se aviat, llegir i fer una cafetera (si pot ser si us plau, la més sorollosa, que sinó no té gràcia), ara m’adono que no feia res, que no estigui fent jo ara. Com deia Robin Sharma benvingut al club de les 6
Per cert us he dit que estimo molt a la meva dona? Que fàcil és a les 7 veure lo poc que sóc i lo gran que em sento sabent que l' amor infinit a dormit al meu cantó. És fàcil anar a treballar sabent que sóc un afortunat I’M THE KING OF THE WORLD