divendres, 22 de maig del 2009

CRISI

Que vivim en plena crisi econòmica no és dir pas res nou, que d’aquesta en sortirem, potser tampoc és introduir cap concepte que no sabéssim perquè les crisi com tot, bé i se’n va. Fa temps tots dèiem que havia de venir una i si finalment ha arribat, perquè són cícliques, venen i se’n van. Està clar que el problema ve si aquesta ens afecta a nivell de treball, ja que ens afecta a nivell econòmic i fins i tot social.
Si això ens passa, podem quedar-nos a casa, buscant feina o sense fer res, o decidir formar-nos, mitjançant cursos, llegint etc. Intentar ser més forts que el que érem en el moment de ser acomiadats.
Les crisi existeixen, a nivell econòmic, personal i en les relacions (parelles, amics, familiars) i les hem d’acceptar com a part d’un camí. És part d’un procés que ens ha d’ajudar a ser millors del que érem abans de començar a patir. Per tant, benaurades crisis, perquè potser aconsegueixen fer el nostre cor més fons per a que després hi càpiguen més sentiments, més persones, més accions. Si ens afecta la crisi haurem de decidir que fem, plorar a casa? O mirar quines accions prenc, hi ha empreses que s’han creat amb la capitalització de l’atur d’unes persones, hi ha gent que ha aprofitat la seva estada a l’atur per tal d’estudiar i després s’han incorporat al món laboral amb un millor càrrec que el que tenien antigament. I com a persones? Les crisis ens poden fer més forts de cor però no per això menys insensibles, ens pot fer veure la realitat, saber qui tenim al cantó, en qui podem confiar, ens demostra que som humans i ens dona l’oportunitat de créixer, d’incrementar la nostra tolerància i el nostre perdó, ens ensenya a estimar i a estimar sense pors. Perquè és precisament les pors les que ens limiten, les pors, la falta de confiança en un mateix, fa que moltes vegades ens aturem sense adonar-nos de les nostres potencialitats. Al final de tot en sortim, d’alguna forma o una altra, el que cal és confiar en un mateix i aquest és el principi per poder arribar on un vol. Si sóc un aturat, i crec que no aconseguiré mai treball, em quedo a casa amb el xandall i mirant la televisió, què aconseguiré? Però i si decideixo arreglar-me tirar currículums, buscar formació serà el primer pas per seguir caminant. No ens enganyem lo millor és treballar, seguir com si res, però moltes vegades les pors al canvi, la resistència a conèixer coses noves ens impedeix veure millor com surt el sol.
Com ahir li vaig dir al Miki us lliuro la cançó aquesta de Sergio Dalma, fixeu-vos, un problema, una mala experiència t’ha ajudat a modificar els teus paràmetres, créixer, fer el cor fort, has aprés d’un problema d’una situació, beneït sigui el problema perquè he tret la millor lliçó.

2 comentaris:

Babunski ha dit...

Doncs no hi estic gens d'acord. Què aprenc de nou amb aquesta puja desorbitada dels preus`dels productes bàsics?

EDUARD ha dit...

a estalviar la propera vegada? a volar els productes bàcis? a valorar que és realment important a la vida?
afortunats nosaltres que 4 milions de persones aturades el que ens preocupa és la pujada dels preus bàsics