dijous, 21 de maig del 2009

TITANIC

Titànic, 21 de maig de 2009, ens hem Salvat, pensava que nosaltres seriem com els cents que han mort dins de l’aigua freda o dins del vaixell, molts han tingut por de deixar totes les seves riqueses, la comoditat que representava el camarot. D’altres els ha faltat forces i a nosaltres ens ha sobrat la sort dels campions.
Estem vius !!!! que maca que és la vida, mira com surt el sol que ens dona calor, mira que maca que és l’aigua, quina sort en tenir una feina, uns somnis, una família. Sóc un afortunat, pensava que no ho contaria. Però quantes coses em queden per fer? He fet tot el que volia fins el dia d’avui? He dit prou vegades t’estimo? He ajudat prou a la gent? Porto la vida que realment vull portar? Quina sort el Titànic, em dona una altra oportunitat, en uns minuts he estat conscient del que he fet, del que vull i el que em queda per fer... m’ha fet conscient de la vida de que sóc viu, que corre sang per les meves venes de que respiro de que la meva ment controla cada un dels meus muscles i que jo decideixo quina vida vull portar i que com a molt decidiré que Déu faci la seva voluntat però si pot ser que s’assembli a la meva. Tinc la agenda plena, haig de dir a molta gent quins són els meus sentiments, m’he tret la careta que fins ara em feia callar per no semblar una persona sonada, que maco és dir t’estimo, fer una abraçada, escoltar i ajudar, estimar, estimar i estimar. No voler ser comprés per la gent sinó viure com et demana la teva vida que visquis, viure el present, i viure el regal de Déu de la vida, la vida de cada dia, tenir gran sentit del humor i viure dominant amb reptes, no deixar-se dominar pels petits problemes del dia que no ens deixen gaudir de la sort d’haver-me llevat un altre dia. Benaurats els desastres, perquè ens deixen veure lo essencial de la vida.
Barcelona, 21 de maig de 2009.... avui he tingut un somni, he sobreviscut al Titànic, he sobreviscut, em sento diferent... més viu, us heu fixat en el sol d’avui? En la lluna? Ho vull compatir amb vosaltres, tanqueu els ulls i deixeu-vos portar...no estem sols en aquest mon.. som uns afortunats, malgrat els nostres problemes. Alícia en el País de les Meravelles... es troba el conill... perdoni vaig pel camí correcte? On vas? I ella respon.. a qualsevol lloc... ell li contesta doncs llavors tots els camins et porten... El Titànic potser m’ajudarà a no ser com Alícia i tenir clar quin és el camí de la meva vida i si les accions que prenc em porten... o si els camins que prenc són adients a la meva forma de ser de pensar i de viure.
Que tingueu un bon dia I GAUDIU !!! us deixo una cançó de bon rotllo