dilluns, 28 de setembre de 2009

DE MALA LLET




Ahir no va ser el dia com volíem, això ens deu passar a tots, tens ganes de fer unes coses i no pots fer res, tan sols veure com certes coses no les estàs fent bé. M’imagino que com a tot, a mi em costa veure que faig coses malament. A la nit vaig decidir anar-me a dormir aviat confiant que avui seria millor dia i de moment que voleu que us digui, havia destinat un temps a llegir un llibre que de moment al lloc on diria que l’havia deixat no hi és. Em noto nerviós, de mal humor i em miro i dic ufff si és dilluns les 7 del matí i ja em sento així???’ pensa pensa i pensa potser no hi ha motiu, i clar que no hi ha motiu, les coses no són tan dolentes, segur que al despertar preguntaré qui ha vist el meu llibre... però reconec que ho dic i que em sento de mal humor.. aquests mal humors que ja comences així tan sols ens porten a que vagin a més. Si jo m’enfado faré que s’enfadi el del cantó i aquest ho transmet als demés i per a què? Aconseguim alguna cosa? Evidentment no.
Costa trencar les dinàmiques però penso que ja es positiu el fet d’adonar-se que alguna cosa no va bé, que no funciona, crec que és el primer pas, no el definitiu però ja és bo començar.
Darrerament m’he enganxat a una cançó de Jorge Drexler que es diu Todo se transforma, us deixo la lletra

Tu beso se hizo calor,
luego el calor, movimiento,
luego gota de sudor
que se hizo vapor, luego viento
que en un rincón de La Rioja
movió el aspa de un molino
mientras se pisaba el vino
que bebió tu boca roja.

Tu boca roja en la mía,
la copa que gira en mi mano,
y mientras el vino caía
supe que de algún lejano
rincón de otra galaxia,
el amor que me darías,
transformado, volvería
un día a darte las gracias.

Cada uno da lo que recibe
y luego recibe lo que da,
nada es más simple,
no hay otra norma:
nada se pierde,
todo se transforma.

El vino que pagué yo,
con aquel euro italiano
que había estado en un vagón
antes de estar en mi mano,
y antes de eso en Torino,
y antes de Torino, en Prato,
donde hicieron mi zapato
sobre el que caería el vino.

Zapato que en unas horas
buscaré bajo tu cama
con las luces de la aurora,
junto a tus sandalias planas
que compraste aquella vez
en Salvador de Bahía,
donde a otro diste el amor
que hoy yo te devolvería......

Cada uno da lo que recibe
y luego recibe lo que da,
nada es más simple,
no hay otra norma:
nada se pierde,
todo se transforma.

Aquesta cançó m’ha fet reflexió, m’adono que estic de mala llet i que pretenc ara transmetre aquesta sensació a tothom? O penso canviar-la jo. Que penso destinar tot el dia a sentir-me malament??? Aconseguiré alguna cosa? Potser em val la pensa lluitar per treure un somriure i donar això a tothom, potser així farem un món més feliç.
No em puc amargar un dia i deixar-lo perdre perquè el dia d’avui serà únic. L’altre dia parlava amb un noi sobre el fet de fiar-se o no d’una persona, confiar o no, potser fem com diu la cançó que us he donat.. potser val la pena fiar-se confiar, donar obrir-nos de ment, no pensar que la gent actua d’una forma per tal de fer alguna cosa negativa, perquè això no ens farà viure bé, sinó tot el contrari. Tinc 5 minuts per a que es desperti tothom a casa i jo segueixo amb mala llet... confio en mi... segur que ho aconseguiré, sé que el dia d’avui té coses genials, i sé que tindré molt bona setmana.. començo treballant amb aquest objectiu. Que tingueu un bon dia

2 comentaris:

Nani ha dit...

Veig q avui ens hem aixecat tots igual...

Babunski ha dit...

Una lletra pròpia d'un estudiant de física...