dijous, 17 de setembre de 2009

GRÀCIES


A tots ens agrada sentir la paraula gràcies, entra una música per les postres orelles, molts tenim la costum de dir-ho, forma part del nostre vocabulari, i ensenyem als nostres fills a dir-ho. Donem la feina acabada, ja hem dit gràcies, és el que tocava, he anat a comprar i quan he sortit he dit gràcies, quan m’han donat una cosa, m’han dit el que sigui.... he estat amable he dit gràcies..... De la mateixa manera quan ho rebem no li donem importància, bé a vegades si.... però quan no et diuen la parauleta aquesta, i es fa el típic comentari... no m’ha donat ni les gràcies.
Gràcies s’ha convertit en una paraula sense sentit !!!!! i potser l’hauríem de recuperar, però l’he de recuperar de dins nostre, dels nostres sentiments. Gràcies vol dir t’estic agraït, estic agraït per allò que m’has dit, has fet, has donat, m’has fet sentir, etc. És part d’un sentiment d’amor cap al desconegut al que li compres, és amor cap al que fa la seva tasca però et dona un servei que per a tu és necessari. Donar les gràcies i donar-les de tot cor, és dir a la gent que te l’estimes, que per a tu és important tot allò que fan per a tu, donar gràcies és donar importància a tot allò que fa que les donis. Si ho vivim així, si som capaços de transmetre gratitud en les coses que fem i rebem, no ens adonarem, i ens sentirem més rics d’interior i potser fins i tot les coses ens aniran millor, perquè quans sents que t’agraeixen una cosa et sents més motivat per repetir-la, per tant si jo agraeixo el que fan per mi, tornaré a rebre allò que tant m’ha agradat.
I potser és hora d’agrair moltes coses a la gent, i potser les més senzilles, a la família per haver-nos creat, educat, alimentat, estimat, a la parella per aguantar-nos cada dia i fer el nostre camí junts, als fills, als amics, els companys, a tots aquells que ens aporten alguna cosa que ens fa sentir bé, per què no.... al nostre cap.
Jo la veritat sóc conscient que haig de transmetre més gratitud, agrair la sort que tinc amb la vida que porto, això no vol dir que sigui tot un camí de roses, però haig de ser conscient de que sóc una persona afortunada i això és degut a la gent que em rodeja i m’ha rodejat fins el dia d’avui, clar que em puc llevar a les 6 a veure com surt el sol, és fàcil fer-ho quan saps que tens les teves necessitats vitals cobertes, quan vull un llibre me’l compro, i tinc ordinador, adsl..etc i tot no té importància perquè ja és nostre, i potser és el primer pas, veure que tenim i adonar-nos de lo important que és i que des del nostre cor surti un fort agraïment. Jo us vull agrair a tots els que seguiu el meu bloc, em feu sentir bé, molt bé i us animo a que si penseu que algú li pot interessar que li digueu. Escric el que em sembla, però sempre amb la poca humilitat de pensar que si alguna cosa de les que dic pot ajudar amb algú em podré sentir un triomfador. Jo estic molt agraït a Robin Sharma, Steven Covey, rohnda Byrne, Alex Rovira, etc molts autors que ens els seus escrits m’han ajudat a reflexionar a pensar i m’han ajudat, com a mínim a arribar al meu lloc de treball amb una rialla i a veure el món des d’una perspectiva més positiva. Gràcies a tots