diumenge, 14 de febrer del 2010

MITJA DE BARCELONA

I ha arribat el gran dia, un any he hagut d’esperar per córrer la mitja marató de Barcelona, porto temps entrenant per aquest dia i la visc amb gran il·lusió. El fred no acompanya, darrerament sembla que les curses les haig de fer amb mal temps, si no plou està a punt, i amb molt de fred. Ahir la nit plovia i malgrat em moria de ganes de córrer, ja ho vaig dir que plovent no la faria, cal recordar els principis que et mouen a fer una cosa i jo corro per salut i perquè m’agrada i  si em mullo molt,  no crec que vaig be per la salut.

Avui si faig bé la cursa compliré un somni, un petit somni i aprofitaré per anar pensant en molta gent,  molta gent que em rodeja que són exemple per a mi, o que com a mínim he après coses d’ells.  Està clar que el mestre esta preparat quan l’alumne esta llest i potser mai com ara havia estat receptiu al veure com a lliçó com actua la gent que m’envolta.

Pensaré  en tota aquella gent que ha fet un esforç econòmic per patrocinar part de la cursa, ha estat poca gent però tots han fet un sacrifici, han donat part del seu temps de treball a una causa solidaria, pensaré en ells i els lloaré perquè hi ha molta gent amb molts diners i no son pas aquests els que fan els grans esforços. Em recordaré d’aquells que els hi cal un cop de mà a la vida, aquells que ajudem  cercant patrocinis durant la mitja.

Pensaré amb l’Ainhoa i els nens, a la meva esposa  perquè ella em permet fer-ho,  ja sigui les curses com els entrenaments, la deixo sola amb els nens per a que jo pugui  gaudir. Ella demostrant-me novament el seu esperit generós  i de sacrifici. Pensaré amb  els nens intentant que aprenguin d’alguna forma que és l’esforç, el fet de que no guanya sempre el que queda primer, etc.

I com que fer la mitja de Barcelona és complir un somni pensaré en tots aquells que darrerament somien i fan realitat els seus somnis, em recordaré d’en Ferran, que un dia va somiar  en fer lo diccionari Lleidata-Catala http://www.tremendos.net/lodiccionari.htm i que properament veurà complert el seu somni amb la publicació  de la seva tasca (gran llibre de Sant Jordi). Pensaré amb la Maite que com sempre treu el seu esperit de superació, i la setmana passada va fer la mitja de Granollers, superant el repte que representava la seva tornada  al mon del running desprès de ser mare i ho fa com sempre amb el seu esperit humil que la caracteritza. Pensaré amb la Nani que durant anys somiava en fer arribar les seves obres d’art a la gent i finalment ha creat la seva pagina web on la gent pot gaudir de la seva tasca i qui vulgui pot comprar-hi una obra http://www.naninavarro.com.

Em recordaré del Nando amb la seva alegria, imaginació  et mou i com va ser el primer en dir et patrocino un km, sent potser un exemple ja que en la seva situació laboral sempre mira endavant i lo poc que té  es per donar-t’ho.

Hi ha molts motius que em porten a sortir avui, guanya que gaudiré, ganes de superar-me, ganes de veure el meu treball d’entrenaments quasi diaris, i em pregunto ara precisament, gaudiré? (no voldria estar patint per acabar-la) milloraré? (si en la primera vaig fer 1 hora 50 minuts hauria de poder baixar, voldria arribar aviat a fer 1 hora 40 minuts, penso que baixar del 100 minuts estaria be) superaré el fred? (això em servirà per el dia que en faci una amb bon temps superar el meu registre) Hi ha mil preguntes que fins d’aquí una estona no podré  dir-vos. El que si que us puc dir, és que és evident que em sento un alumne, però no davant dels mils que faran una cursa millor que la meva sinó de molta gent que m’acompanya, gent que em demostra cada dia esperit de superació, de treball, de generositat, de somni, d’il·lusió , de sacrifici i de molta humilitat. Gracies

 

2 comentaris:

Rosa Lizandra ha dit...

Espero que t'hagi anat molt bé la Mitja. M'ha agradat molt aquest apunt. Jo vaig fer la meva primera Mitja la setmana passada a Granollers i m'he sentit molt identificada en moltes de les coses que has escrit. Molta sort!

Babunski ha dit...

Osti Eduard... fa mitja hora que has estat a casa i no hem comentat res d'aquest article simplement perquè encara no l'havia llegit! Gràcies per la propaganda del diccionari! Ens està costant un esforç bestial! Publicar un llibre porta moltes més hores de feina de les que us podeu imaginar... però moltes! A més ens hem implicat moltíssim perquè tot surti perfecte. I ja sé que perfecte no sortirà... però fem tot el possible.
Gràcies Edu!