dissabte, 5 de març de 2011

BREAKFAST RUN

Avui també m’he aixecat aviat, estic veient sortir el sol i ho faig per dos motius, el primer és perquè vaig a córrer la breakfast run, una petita cursa de 4km que es fa des de les fonts de Montjuich fins dins de l’estadi. És una cursa festiva a mode d’entrenament, per tant així ens ho prendrem, malles llargues, jaqueta, etc. I al finalitzar esmorzarem tots junts en una festa. L’altre motiu és a que és possible que avui costi conciliar la son i penso que si m’he despertat aviat potser no em costarà tant.

Així que en una estona em començaré a espavilar i aniré a viure una part de la festa de la Marató que ja va començar ahir amb la recollida del dorsal. A sobre va estar amenitzada amb l’acompanyament de l’Ainhoa i amb la trobada de l’Íngrid i l’Adju. És bo sentir-te acompanyat en aquests moments d’alegria i et sents molt bé veure que dels 14.000 bojos que hi haurà, en coneixes com a mínim a 1, que hi ha gent que has conegut tota la vida que t’entén quan parles de sèries, de tirades llargues, de gels, de àcid làctic o de si ets pronador. És cert que córrer és una moda, però veure que la segueix gent normal et deixa molt més tranquil.

M’agrada sentir-me com m’estic sentint, no hi ha nervis, de moment, sinó que hi ha molta il·lusió. Em sento com un nen, em sento vivint tots els instants amb els ulls oberts, impregnant-me d’alegria i energia. No paro de llegir tot el que em trobo, escoltar-ho tot i tinc una sensació ara com si mai hagués fet 4 km, com si no hagués ni esmorzat a la meva vida i això m’agrada i la pena està en que no em passi això cada dia, perquè realment la cursa d’ara és nova, la de demà també, però el dilluns i el dimarts i tots els que vinguin també ho seran, tot és nou i cal viure-ho intensament i amb alegria. Perquè com deia en Felip, és un regal de Déu, i així és com em sento a dia d’avui gaudint de molts regals de Déu, al haver arribat aquí , al haver-me pogut entrenar, al haver tret forces, el poder-ho compartir amb la gent que m’estima.

No em prenc el dia d’avui com una cursa i potser ni la de demà, sinó com una festa, la gran festa del corredor que va començar ahir, avui segueix amb el breakfast run i la festa de la pasta al migdia per finalitzar demà corrent per tota Barcelona durant unes quatre hores. Durant 42 km gaudiré de córrer, fer-ho per la meva ciutat, de la que em sento molt orgullós, i aniré escoltant la gent, però amb volum baix escoltaré Tomeu Penya que sempre ha estat la banda sonora dels moments importants de la meva vida.

De la mateixa manera que no vaig anar a recollir el dorsal sol tampoc correré avui sense ningú i menys demà i 42 persones, grup de persones o institucions m’acompanyaran de la mateixa manera que ho han fet a la meva vida.

Km

1

La meva mare

2

El meu pare

3

El meu germà Lluis, Gemma, Pau, Ara i Guerau

4

El meu germà Carles, Bea i Teo (i...)

5

Els companys de la zona VIP de la Biblioteca

6

Les Escoles maristes en particular Sants-Les Corts

7

David Codina

8

La Gent del forn del matí

9

Tota la lliga bokamon

10

Nando

11

Mònica

12

Els meus avis

13

Ferran

14

Meri

15

Tots els meus tiets

16

Tota la resta de família sanguínia

17

Els meus sogres

18

Tota la resta de família consanguínia

19

Els CAPUY

20

Companys de Mà Oberta i Cor obert

21

FAJMACOR, (monitors, gent d’altres col·legis)

Després seguiré. Ja hem arribat a la mitja marató. Ja hem arribat a la breakfast run. Sembla que no hagi esmorzat mai, sembla que no hagi corregut mai, visc el present com un gran regal i miro al cel i dono gràcies, em sento un afortunat per haver arribat on estic. I és un premi, un premi no tan sols meu sinó de molta gent que m’ha acompanyat i en el fons sóc com sóc perquè d’alguna forma o d’una altra m’heu perfilat.