dimecres, 24 de juny de 2009

EL MATÍ DE SANT JOAN


Crec que és la primera vegada a la meva vida que estic despert el dia de Sant Joan a les 7 del matí, sense haver sortit de revetlla. Els judicis, cosa que fem molts, poden ser ràpids, -vostè és un frikie, aixecar-se aviat, veure com surt el sol (ni això perquè a les 6:30 ja havia sortit), veure com torna la gent de festa, llegir, escriure per acabar corrent una estoneta- clar que ho puc semblar de frikie, i més perquè no faig el que fa la majoria, però les coses són com les volem veure. Ara estic veient un home que torna amb una nevera portàtil, siguem freds, com l’anomenaríem un home que torna ara de la platja amb la nevera... ei noi que es en 3 hores que has d’anar-hi, i la gent que s’ha gastat tants diners en petards que han ajudat a que els nens no hagin dormit com hagués desitjat?
Traduint, al final, els judicis es fan segons els nostres interessos i allà on ens trobem, podríem dir que la gent surt com ovelles en ramat, però també hi haurà gent que dirà el mateix de mi en una cursa o corrent per la Diagonal. Potser que el que valdria la pena és intentar veure les coses des d’un altre prisma i serà llavors quan deixarem de tenir un discurs intransigent, típic d’avi cascarràbies. Cal acceptar les diferències, però anar més enllà entendre-les i veure que hi ha de raó en elles, molta gent criticarà la nit de Sant Joan, que si soroll, brutícia, etc altres la defensaran, com a tradició diversió, com prototip de nit d’amistat, de gaudir del moment etc. Per tant, del que es tracta a la vida és de tenir menys veritats absolutes i ficar-se a la pell de la gent que fa coses diferents a les nostres, i viure el dia, amb aquest nou prisma. Cal sense cap dubte intentar veure el mon amb diferents ulls perquè potser descobrirem noves realitats que ens aportaran a lo que ja coneixem. Viatgem, llegim, volem descobrir noves cultures i ens oblidem que hi ha molt a prop de nosaltres, noves formes de viure, sentir, actuar i pensar. Som capaços d’entendre perquè hi ha països que viuen de forma diferent a la nostra i fins i tot els admirem i pel contrari som crítics amb els que actuen de forma diferent al costat nostre. Llegia fa una estona un capitol d’un llibre on parlava meravelles de Dalí per tenir aquella capacitat de veure el nostre mon d’una forma tan diferent a la que la veiem nosaltres, potser si, potser cal viure-la com en Dalí i descobrir dins d’un nou allò que mai hem vist o sent Sant Joan transformar-nos en Jaume Sisa, essent poetes Galàctics, potser si, el que es tracta és de no quedar-nos indiferents davant del nostre món, de la nostra realitat i ser obert de mires i potser ens adonarem que no sempre el mon, és el nostre mon. Us proposo avui quan fem un judici o una afirmació radical, intentar fer d’una altra persona i cercar motius perquè es pot actuar diferent a com creiem nosaltres que és lo normal... potser ens sorprendrem.... per què al final que és normal ara.. dormir, estar de festa, anar a correr.... com deien als dibuixos... Aquests Gals estan bojos... potser ho som tots..