dimarts, 23 de juny de 2009

EL VICENÇ FERRER DE DINS NOSTRE

Aquests dies molts blocs van plens sobre la vida de Vicenç Ferrer, parlar de la seva biografia potser ja no té cap gràcia, malgrat això qui vulgui pot llegir el que vulgui per la wikipedia o fins i tot veure els vídeos que hi ha al youtube.
Però que fa que una persona com ella ens arribi tan al cor? Primer l’opció dels pobres i el fet de decidir ser pobre amb ells per tal de fer-los a tots més feliços, amb majors recursos.
Però com he dit més d’una vegada quan he parlat d’una personalitat històrica, el que ens fa que certes persones ens arribi al cor, és la capacitat que tenen per tal de fer realitat els seus somnis, és la capacitat que tenen per dedicar tots els seus esforços a complir els seus somnis, és lluitar per allò que somien, és no dispersar-se amb milers de coses a fer i milers objectius que un no té res a veure amb l’altre. Moltes vegades el que diferencia aquestes grans llums de la vida amb nosaltres és precisament que ells dediquen tot el seu potencial al seu únic objectiu, ells viuen per aquell objectiu, el que els fa aixecar-se tots els matins és arribar a on els seus somnis els han dit que poden arribar.
També ens atreu els personatges que van contracorrent, i malgrat el mon ONG estigui com de moda, està clar que Vicenç va prendre un camí lluitant contra allò que semblava impossible. Ens agraden les persones que trenquen motllos.
És curiós, des del sofà de casa nostra aquestes persones ens colpeixen i com reaccionem? Seguim asseguts, sense voler adonar-nos que gent com Vicenç Ferrer tenen de superman el mateix que nosaltres, que el que ens cal és adonar-nos de les nostres capacitats i això si treballar, no dispersar-se dedicar temps i lluita allò que volem. Amb això no convido a que tothom vagi cap a la India. Però si que es tracta d’intentar millorar el nostre dia a dia amb l’exemple de Vicenç Ferrer. Quin és el meu objectiu de la vida? Cap a on vull anar? Quins esforços dedico per aconseguir-ho? Van lligades les meves accions, sentiments i objectius? Potser moltes vegades els problemes que tenim venen donats perquè anem fent, sense saber a on anem, sense plantejar-nos que volem? Que sentim? Quins objectius? I si realment allò que estic fent concorda amb els meus objectius vitals.
Hi ha milers de Vicenç Ferrers en el dia a dia, segurament hi ha un en cada vida, en cada persona... Hi ha d’anònims, mestres, metges... o d’altres professions, administratius, botiguers, mecànics. En tots pot haver-hi un. L’altre dia parlavem amb en Ferran (http://lo-lleidata.blogspot.com/ )de la possibilitat de la publicació finalment del seu diccionari Lleidatà – Català.( http://www.tremendos.net/lodiccionari.htm) Un nou exemple de que dins hi ha un Vicenç Ferrer, admiro les persones amb capacitat de treball i esforç, en dedicar hores i hores en un somni, sigui quin sigui, des d’ajudar als pobres passant per fer conèixer part de la realitat lingüística de les terres de ponent. Cal aportar alguna cosa al mon que vivim, des de la cultura, ajudar a qui més ho necessita o treballar en silenci col.laborant amb tants necessitats que hi ha en el mon occidental. No esperem recompensa, ja la tenim dins de nosaltres mateixos. Ferran que tinguis molt d’èxit en la teva publicació, i treballem tots conjuntament i amb impuls per aconseguir un mon més just i humà, sapiguem treure conclusions d’una vida marcada per l’amor als altres, al treball, al perdó, a la lluita per fer realitat uns somnis dels quals els altres es reien.

1 comentari:

Babunski ha dit...

Òstia Eduard. De tu em podia imaginar milers de coses, però que em comparis amb Vicenç Ferrer... això és la òstia!

Però moltes gràcies per les paraules i espero que despres d'11 anys intentant-ho finalment puguem veure l'objectiu assolit i així poder col·laborar en la cultura lleidatana.