Avui anem al col.le, quantes persones estan dient aquesta frase? Tot torna a la rutina, i avui molta gent està contenta, torna la rutina a la vida, uns treballen, els fills al col•legi... que curiós, molts desitjant que arribi la rutina i d’aquí un temps notant a faltar allò que fins ahir tenien. Pensem... desitgem sempre allò que no tenim i a sobre ho idealitzem, és tot fantàstic i quan ho tenim ja no ho és tant. Desitgem tant certs períodes de la vida (vacances, caps de setmana....) que ens oblidem de viure el dia a dia, allò que realment estem vivint, el que fem és mal viure el dilluns i tota la setmana, recordant el cap de setmana o un dia de festa, o les mateixes vacances com una cosa perfecte. I el problema radica en que hem idealitzat tant un temps concret que aquest mai està a l’alçada de les nostres expectatives.
És moment de ser més positius i viure el dia a dia sabent que tot té moments bons que dolents, que la nostra vida té més dies laborals que sense feina, més de col•legi que no pas de vacances i per tant haig de tenir el repte de gaudir dels dies laborables tant o més que del cap de setmana, deixem per fer moltes coses pels dies de festa, sinó ens queda un altre remei, fem-ho, però potser del que es tracta és dels dies de cada dia fer un munt de coses que ens porti a sentir-nos millor, no deixar tot lo bo per dos dies, perquè ni seran bons els cinc primers de la setmana ni ho seran els dos de festa perquè tindrem un excés d’activitats. Però que és lo bo? Potser haurem de viure certes coses des del lloc positiu... molts avui ens despertem amb mala cara.. ufff dilluns toca treballar..... sembla que ens anem a morir.. però senyors.. quants miren ara el rellotge desitjant que soni el despertador per anar a treballar... parla amb ells.. tan sols ho fan per diners? Potser ells ens diran que el treball ens ajuda a estar desperts mentalment, fa que tinguem més cura de nosaltres, ens sociabilitza , ens fa sentir útils a la societat etc. Què tindrà de possitiu la caravana del matí? Porta’t música que t’agradi, fes-ho possitiu... aprofita per relaxar-te, què tindrà una bronca amb un cap? Potser treure una lliçó: he sabut explicar les meves coses? Sé comprendre el que em diuen? Com puc convèncer? Tinc nous reptes? Tot això no és fàcil gens fàcil el que plantejo... cal treballar-ho però és així com aconseguirem sentir-nos millor i més feliços i el sentiment és el que som...sentim perquè som vius el dia que deixes de sentir deixes de viure o com a mínim deixes de tenir la sensació que vius.
Avui deixem als nens a l’escola (de moment jo tan sols deixo a l’Aina perquè l’Albert està malalt...) amb el nostre cas, amb l’angoixa del primer dia per saber com li anirà, però també al final deixes anar un cap d’aire dient gràcies per fi... els nens tornen a la rutina, acceptem en aquell moment que per molt que t’estimis als teus fills, que siguin lo millor que t’ha passat mai, es fa cansat, és dur... lo curiós del tema és quanta gent ho accepta però després no valora la feina de mestres i educadors, no podem amb ells, i demanem que un senyor o senyora pugui amb ell i amb 30 més? No és contradictori? Jo espero lo millor dels meus fills, que aprenguin, que tinguin una bona educació, que siguin bona gent, que estimin, que respectin i que ajudin a fer una societat millor, i això que vull ho vull per l’escola. La nostra societat pot millorar molt si tornem a donar valor als educadors i ho lloem sabent que fan allò en 9 mesos que molts pares no som capaços de fer en dos.
Avui els meus fills aniran a Maristes, espero que en uns anys poder dir que estic tan content d’ells com de la llar d’infants on han anat... Pumby... Ells han estat molt bé allà i sobretot els han tractat amb AMOR, a la llarga no demanem més els pares, amor... tot lo demés anirà junt, a un nen li ensenyaran coneixements perquè l’estimen i saben que és lo millor per a ell, l’educaran perquè l’estimen, estaran a sobre perquè hi ha amor, tindran paciència perquè hi ha amor... Gràcies pumby per aquests quatre anys moltes vegades els pares ens consta transmetre lo agraïts que estem del vostre treball i sentiment. Gràcies Maristes per la tasca que empreneu, per la responsabilitat que us assigno, pel vostre treball.. que tingueu un bon dia, una bona tornada al col•legi
És moment de ser més positius i viure el dia a dia sabent que tot té moments bons que dolents, que la nostra vida té més dies laborals que sense feina, més de col•legi que no pas de vacances i per tant haig de tenir el repte de gaudir dels dies laborables tant o més que del cap de setmana, deixem per fer moltes coses pels dies de festa, sinó ens queda un altre remei, fem-ho, però potser del que es tracta és dels dies de cada dia fer un munt de coses que ens porti a sentir-nos millor, no deixar tot lo bo per dos dies, perquè ni seran bons els cinc primers de la setmana ni ho seran els dos de festa perquè tindrem un excés d’activitats. Però que és lo bo? Potser haurem de viure certes coses des del lloc positiu... molts avui ens despertem amb mala cara.. ufff dilluns toca treballar..... sembla que ens anem a morir.. però senyors.. quants miren ara el rellotge desitjant que soni el despertador per anar a treballar... parla amb ells.. tan sols ho fan per diners? Potser ells ens diran que el treball ens ajuda a estar desperts mentalment, fa que tinguem més cura de nosaltres, ens sociabilitza , ens fa sentir útils a la societat etc. Què tindrà de possitiu la caravana del matí? Porta’t música que t’agradi, fes-ho possitiu... aprofita per relaxar-te, què tindrà una bronca amb un cap? Potser treure una lliçó: he sabut explicar les meves coses? Sé comprendre el que em diuen? Com puc convèncer? Tinc nous reptes? Tot això no és fàcil gens fàcil el que plantejo... cal treballar-ho però és així com aconseguirem sentir-nos millor i més feliços i el sentiment és el que som...sentim perquè som vius el dia que deixes de sentir deixes de viure o com a mínim deixes de tenir la sensació que vius.
Avui deixem als nens a l’escola (de moment jo tan sols deixo a l’Aina perquè l’Albert està malalt...) amb el nostre cas, amb l’angoixa del primer dia per saber com li anirà, però també al final deixes anar un cap d’aire dient gràcies per fi... els nens tornen a la rutina, acceptem en aquell moment que per molt que t’estimis als teus fills, que siguin lo millor que t’ha passat mai, es fa cansat, és dur... lo curiós del tema és quanta gent ho accepta però després no valora la feina de mestres i educadors, no podem amb ells, i demanem que un senyor o senyora pugui amb ell i amb 30 més? No és contradictori? Jo espero lo millor dels meus fills, que aprenguin, que tinguin una bona educació, que siguin bona gent, que estimin, que respectin i que ajudin a fer una societat millor, i això que vull ho vull per l’escola. La nostra societat pot millorar molt si tornem a donar valor als educadors i ho lloem sabent que fan allò en 9 mesos que molts pares no som capaços de fer en dos.
Avui els meus fills aniran a Maristes, espero que en uns anys poder dir que estic tan content d’ells com de la llar d’infants on han anat... Pumby... Ells han estat molt bé allà i sobretot els han tractat amb AMOR, a la llarga no demanem més els pares, amor... tot lo demés anirà junt, a un nen li ensenyaran coneixements perquè l’estimen i saben que és lo millor per a ell, l’educaran perquè l’estimen, estaran a sobre perquè hi ha amor, tindran paciència perquè hi ha amor... Gràcies pumby per aquests quatre anys moltes vegades els pares ens consta transmetre lo agraïts que estem del vostre treball i sentiment. Gràcies Maristes per la tasca que empreneu, per la responsabilitat que us assigno, pel vostre treball.. que tingueu un bon dia, una bona tornada al col•legi
1 comentari:
La meva feina té 170 dies feiners i 195 festius.
Publica un comentari a l'entrada