Avui aniré a fer la cursa del nassos, em fa il·lusió, però és possible que els resultats no siguin pas els que jo voldria (per què no millorar la meva marca i quedar-me establert en els 45 minuts?)
La cursa no l’he preparat adequadament i és per això que crec que hem costarà arribar on vull arribar. A més mai he corregut per la tarda i per tant no estic acostumat. Però visc il·lusionat perquè malgrat aquests indicadors també és cert que acostumo a millorar cada cert temps i potser al començar m’adoni que tinc un plus d’energia que no hi confiava.
Del que si que estic trist a dia d’avui és del resultat del meu projecte solidari. A dia d’avui puc anomenar quasi la paraula fracàs. Vaig ficar-ho al bloc, vaig fer una pàgina al face, i el resultat ha estat nul o quasi nul. La gent no s’ha animat a patrocinar quilòmetres per una causa solidària. Jo ho donava per fer, i m’he trobat amb aquesta sorpresa.
Crec que això ens passa a tots, tots hem fracassat o fracassem en implantar idees, potser és degut a que la idea no és bona o potser perquè la posada en pràctica no ha estat l’adequada. Ara tinc varies coses a fer, lamentar-me o/ i mirar endavant. La gent té per costum mirar per arreglar els temes o fins i tot, cercant motius dels seus fracassos, mirar als demés. Si la idea de corredors solidaris no ha tingut l’èxit esperat cal mirar en mi. Jo no puc canviar el meu voltant, no puc dir que és degut tan sols a que la gent no ha aportat el seu gra de sorra en aquest projecte, sinó que em cal dir, ho he promocionat bé, ho he sabut motivar? He fet servir les línies adequades per arribar a tothom? Ho he fet amb gràcia? Etc. Potser si em miro en el meu jo és quan podré fer les coses millors i aprendre.
Perquè precisament de les coses negatives és on aprenem més, malgrat ens faci molta ràbia. I avui aniré fent la cursa i la faré intentant superar-me i pensant ja en la següent (mitja marató de Barcelona) i pensaré que puc crear i com per a millorar el meu missatge i aconseguir que els meus quilòmetres no tan sols serveixin per la meva salut sinó per alimentar als pobres que no tenen res.
Pensar en que les coses no van bé i que cal modificar el meu jo no és pas ser pessimista, tot el contrari, pensar que les coses passen i no es pot lluitar contra la societat, contra l’egoisme contra.... això si que és deixar-ho tot. Crec més en analitzar i lluitar, modificar el que em toqui i viure amb l’esperança que la següent tindrà més èxit.. Grans idees han començat fracassant i després han estat exitoses.. per que no somiar que aquest serà el cas? Ja us diré que tal la cursa dels nassos.
La cursa no l’he preparat adequadament i és per això que crec que hem costarà arribar on vull arribar. A més mai he corregut per la tarda i per tant no estic acostumat. Però visc il·lusionat perquè malgrat aquests indicadors també és cert que acostumo a millorar cada cert temps i potser al començar m’adoni que tinc un plus d’energia que no hi confiava.
Del que si que estic trist a dia d’avui és del resultat del meu projecte solidari. A dia d’avui puc anomenar quasi la paraula fracàs. Vaig ficar-ho al bloc, vaig fer una pàgina al face, i el resultat ha estat nul o quasi nul. La gent no s’ha animat a patrocinar quilòmetres per una causa solidària. Jo ho donava per fer, i m’he trobat amb aquesta sorpresa.
Crec que això ens passa a tots, tots hem fracassat o fracassem en implantar idees, potser és degut a que la idea no és bona o potser perquè la posada en pràctica no ha estat l’adequada. Ara tinc varies coses a fer, lamentar-me o/ i mirar endavant. La gent té per costum mirar per arreglar els temes o fins i tot, cercant motius dels seus fracassos, mirar als demés. Si la idea de corredors solidaris no ha tingut l’èxit esperat cal mirar en mi. Jo no puc canviar el meu voltant, no puc dir que és degut tan sols a que la gent no ha aportat el seu gra de sorra en aquest projecte, sinó que em cal dir, ho he promocionat bé, ho he sabut motivar? He fet servir les línies adequades per arribar a tothom? Ho he fet amb gràcia? Etc. Potser si em miro en el meu jo és quan podré fer les coses millors i aprendre.
Perquè precisament de les coses negatives és on aprenem més, malgrat ens faci molta ràbia. I avui aniré fent la cursa i la faré intentant superar-me i pensant ja en la següent (mitja marató de Barcelona) i pensaré que puc crear i com per a millorar el meu missatge i aconseguir que els meus quilòmetres no tan sols serveixin per la meva salut sinó per alimentar als pobres que no tenen res.
Pensar en que les coses no van bé i que cal modificar el meu jo no és pas ser pessimista, tot el contrari, pensar que les coses passen i no es pot lluitar contra la societat, contra l’egoisme contra.... això si que és deixar-ho tot. Crec més en analitzar i lluitar, modificar el que em toqui i viure amb l’esperança que la següent tindrà més èxit.. Grans idees han començat fracassant i després han estat exitoses.. per que no somiar que aquest serà el cas? Ja us diré que tal la cursa dels nassos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada