diumenge, 20 de desembre de 2009

CURSA CAN DRADÓ




Avui anirem a córrer la cursa de can Dragó. Sense saber com, hem vaig apuntar. Vaig considerar oportú fer alguna cosa per la Marató de TV3, ja que els diners que es recaptin van per aquesta causa s’obliteraria. A més no he corregut mai en pista, i malgrat que m’han dit que pot ser etern el fet de fer 25 voltes al voltant d’un mateix lloc, em crida l’atenció còrrec en pista i veure el tacte dels meus peus en aquesta superfície.
Hi ha qui m’ha dit que puc millorar la marca, ja que és un recorregut 100% pla, llis i fins i tot tou, però el fet de trobar-me tota l’estona amb lo mateix pot ajudar al meu cansament i si a sobre hi afegim la temperatura (4-5 ºC) quan la ideal es 17 ºC doncs podem parlar que les condicions no són pas les millors.
Crec que a la vida cal provar noves coses, nous reptes i veure que tal funcionen. Ahir escoltava com en Toni Soler va descobrir que el presentador de un telenotícies (Queco, Novell) el feia imitador i de categoria. A vegades els reptes, les noves probes ens fa millorar, créixer com a persones i descobrir coses que portem dins que no coneixem. Ens pensem que ho sabem tot de nosaltres i potser la gràcia de la via radica en conèixer-nos més a nosaltres que no part l’exterior.
Avui corro sobretot per coneixem més a mi mateix, veure coses noves de mi, seré capaç de superar el fred? (ahir la tarda en vaig passar molt.. potser com mai i feia fred però ha fet fred durant tota la meva vida i mai havia tingut aquesta sensació) (segons la meva dona és degut a que he perdut greix...)
Seré capaç de millorar el temps? La gent dona per fet que en pista es fa millors temps.
Seré capaç de superar el monotonia de les 25 voltes?.
Que millor que avui anar descobrint-me en aquest nou repte.
Novament les curses em porten a reflexions de la vida. Amb una gran diferència, en el dia a dia no cerquem mai cap complicació, són elles que al trobar-les ens millorem, ens superem, anem canviant per emmotllar-nos a les noves realitats. La cursa comença i acaba, ho faràs millor o pitjor, milloraràs o no però si fracasses no passa res, fins i tot, et pot “picar” per millorar, però a la vida un fracàs et porta a molt més, no pots abandonar, per tant és normal que no es cerquin nous reptes. Però a vegades arriben, i arriben sense voler, quan això ens passi, hem d’estar preparats i saber que no podem abandonar i que potser gràcies a aquella proba estic a punt de descobrir part del meu jo que ni sabia que tenia.
Si fa temps mirant el telenotícies ens haurien dit que tindríem l’imitador més famós de Maragall ens hauríem rigut. Que hi ha dins nostre que no coneixem? En que som els millors i ni tan sols existeix? Ara podem sortir al cap pensant que som uns mediocres, que no som en res els millors o mirar dins nostre i descobrir que portem grans potencialitats.
Ara un dirà que és molt lleig intentar ser el millor o voler ser-ho, i parlarà de la humilitat. Jo sóc dels que considero que hem de voler ser el millors, però amb humilitat, és a dir, el del cantó també té lo seu bo. Cal ser els millors primer per a un mateix, ser el millor del que un pot donar, millorar, treballar... I pensar que la societat li cal el millor de tu, perquè també serà el millor pel món.
Bé us deixo, vaig a començar a preparar-me per aquesta cursa. Ja surt el sol.. avui dedicaré la cursa als meus avis que fan 62 anys de casats. Bon moment per a ells per descobrir que és el Carpe diem..

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sí, motus de superació personal no ens falten, el tema est`pa en saber aprofitar.los... A veure si seré capaç.

Un beso. quique