divendres, 18 de desembre de 2009

EXPECTATIVES

Per fi he pogut escriure, portava molts dies volent-ho fer però, entre que l’ordinador falla amb els accents i el fred, no hi ha manera i un es queda al llit. De forma més inconscient que conscient, apaga el despertador i segueix dormint. I haig de reconèixer que no m’agrada i de fet ahir sentia que em faltava alguna cosa i tenia clar que avui m’havia de demostrar que podia i que puc viure la meva vida i no pas una on qui mana és l’hora de despertar-se per anar a treballar.
Encara que no escrigui el meu cap va fent articles de bloc, i de fet fa dies que us volia parlar d’un cas. és cert que les coses des de que vaig pensar en aquest article han canviat una mica a casa ja que tinc l’avia molt malalta, però de fet, em pot ajudar perquè sempre un es pot aplicar allò que opina.
Un dia vaig estar parlant amb una persona que segueix el meu bloc i em va comentar que aquestes vacances de Nadal li serien complicades i difícils i sobretot tristes, jo li vaig preguntar el motiu i em va dir que era perquè ho havia deixat amb la seva parella. Això em va fer pensar, de fet crec que acabàvem de començar el mes, per tant quedaven encara molts dies. I em va fer avaluar què es per nosaltres les expectatives.
El Nadal és una època de sentiments, expressem i sentim potser el nostre jo, i per tant, es fa més evident les nostres febleses i debilitats. Molts ens transformem com a nens i és quan notem a faltar tot allò que no tenim o hem anat perdent i per tant, si durant l’any hem perdut a una persona estimada és quan més l’enyorem.
Però primer de tot, això cal acceptar-ho, hem d’acceptar-ho i no pas com una cosa dolenta, cal dir, jo sóc així i noto a faltar a tal persona, però això no pot anar unit en amargar-ne el dies, però no pas perquè sigui Nadal sinó perquè no ens podem permetre el luxe d’amargar-nos ni un dia de la nostra vida. I és aquí on entra el factor de les expectatives. En el moment que diem que aquest Nadal serà trist perquè em passa un fet, ja l’estic fent trist, ja no el preparo amb alegria i ja adequo al meu cos per a viure la tristesa. Si la meva expectativa es trista ja m’estic entrenant perquè el meu cos ho senti i per a que no quedi defraudat així ho viurà.
Hi haurà gent que dirà que les expectatives positives o massa positives tampoc són bones perquè llavors no es produeixen i malgrat hagin estat bons dies, com que no han arribat al objectiu marcat semblen un fracàs. Potser hi ha part de raó però hi ha una gran diferencia, com a mínim fins que has tingut l’expectativa aquesta has estat feliç, pensant, imaginant, somiant has viscut mentalment uns moments de felicitat, que la teva ment els sentia com a reals. Ara tan sols toca viure el moment i si no surt com allò que t’havies marcat has de treure les conclusions que tampoc vol dir que siguin dolentes, sinó no tan bones com havies somiat. Quan érem petits volíem tot el que sortia per la tele i els reis tan sols ens portaven alguna cosa i no per això hem deixat de tenir un mal record .. sempre hi ha alguna cosa que no ens van portar....
Hi haurà ara alguna persona que dirà que no pot fer res per evitar pensar que el Nadal aquest li serà trist... jo crec que aquí hi ha un bon repte, primer perquè a la ment hem de dominar-la perquè recordem que pot ser el pitjor amo i el millor esclau, i si ens controla no serem res i segon jo crec que hem de cercar mecanismes d’autoajuda, com per exemple cercar noves il·lusions, nous camins. Sense la parella per exemple, pots retrobar moments en família, pots conèixer noves persones, pots viure les coses des d’una altra perspectiva. He ficat aquest exemple però hi ha d’altres que viuran el Nadal trist per altres motius.... Cal cercar somnis i noves il·lusions, i lluitar per fer realitat els somnis... diuen que dos claus enganxa mes que un, doncs davant d’una expectativa negativa fica’n dues de positives. I de cop pots viure un gran Nadal.
Pel que fa a casa meva, el dia que marxàvem de pont ens van dir que la nostra avia estava molt malalta, les expectatives no eren gaire bones, però sense saber com ha sortit de l’hospital. Veus com l’espelma de la vida es va acabant a poc a poc. No sabem aquest a poc a poc quan pot ser, si dies, setmanes, mesos. Veus la tristor de la família, de qui ens l’estimem, de veure l’`avi. No estan sent uns moments agradables i em plantejo el repte de no fer a la família uns Nadals tristos sinó fer d’alguna forma tot el contrari. Vivim sense saber que ens passarà dema, com pot canviar tot però si una cosa vaig aprendre quan l’any passat ens varem passar la meitat de les festes a casa per malaltia de l’Albert, és que allò que no esta preparat sempre t’ensenya alguna cosa nova.
Que tingueu un bon dia, aquesta és la meva expectativa i crec que és el primer pas, per tenir-lo bo.. no us sembla?

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

Marcar-se expectatives en aquestes dates és el pijtor que es pot fer. Millor això, passar el dia a dia i aprofitar allò que passi pel davant.