Ahir vaig escoltar les paraules del Sr. Ferran Adrià dient que durant dos anys estaria tancat el seu restaurant El Bulli. Després vaig veure durant deu minuts, no crec que gaire més, una entrevista que li van fer a la televisió. La gent es va sorprendre de la seva decisió, si us haig de ser francs, a mi no.
De Ferran Adrià sabem el que hem vist per la televisió, la seva forma de parlar, que és geni i poca cosa més. Poca gent conec que hagi anat al Bulli, s’explica que és car, que es menja poc, sense saber que es menja i que has d’estar dos anys esperant (pots anar a casa ja et trucaran) Tot això és el que he sentit no és perquè jo hagi anat, insisteixo.
Vaig tenir l’ocasió de saber com era en Ferran Adrià en una conferència que va fer fa un any i mig a l’hotel Hesperia de Barcelona on es parlava del concepte d’I+D+I. Aquell dia si que vaig descobrir un geni. Vaig descobrir una persona del carrer capaç de tenir idees per sobre de la gent del carrer i anar a més, ficar-les en pràctica i triomfar. Quan vaig arribar a la conferència vaig pensar i aquest home que es dedica a cuinar és qui ha de parlar de recerca, d’innovació, desenvolupament, estratègies? Potser no anem bé... i quan portava una estona em vaig adonar que era la persona encertada. El Bulli ha estat el primer restaurant del món amb un departament I+D, és per això que està mesos tancat, no perquè marxin de vacances, que també ho fan, sinó per descobrir nous productes, noves formes de fer, investigar, crear. Adrià deia que si volíem ser creatius havíem de tenir una idea i viatjar molt, descobrir el món i a més anar allà on allò que vols fer són els número 1. Explicava que abans de fer un iogurt nou has de viatjar al Japó on tenen els centres comercials més grans del món i potser hi ha una planta només d’aquests productes, si hi ha un gust estrany de iogurt el trobaràs en aquella botiga. Si no hi és al Japó és que el pots fer, no sigui que et passis dos anys intentant fer una cosa que quan la fiquis a la venda ja en fa cinc que estava creat.
També explicava que cal acceptar els riscos i que cal reinventar-se. M’imagino que ell podria haver estat tota la vida fent paelles a la Costa Brava i segurament el negoci no li hagués anat del tot malament però mai hagués estat el número 1 de la cuina mundial. Ell ara para, precisament perquè és moment de crisi, cal parar mirar, i adonar-se que les coses canvien, que no pots oferir sempre el mateix que cal ser de nou creatius i que cal reiventar-se, cal ser nous, tornar a crear, deixar que el cos i la ment flueixin, estar relaxats però actius i ser nous en un mateix. No podem viure del més del mateix tota la vida perquè acabarem fracassant.
Crec que tots tenim molt a aprendre del Sr. Ferran Adrià, com un home d’origen humil ha arribat a ser el número 1, aquesta capacitat per analitzar, per observar, per aprendre, per anar a més, per ficar-ho en pràctica, viure no conforme amb el que saps i amb el que ofereixes sinó donar un pas més enllà assumint riscos. No és una persona que ho faci per diners, de fet ja en deu tenir els que deu voler, sinó que es planteja nous reptes, noves il·lusions i lluita per fer-les realitat. És conscient que per saber, per aprendre, per anar a més, cal parar, aturar-se, concentrar-se, mirar que hi ha, que s’ha fet i pensar cap a on vols anar i sabent on anar es troba el camí.
Ferran Adrià ens ensenya un camí de com actuar, un home visionari que ha cregut en ell i ho ficat en pràctica. Ha tingut bons resultats i nosaltres també els podem tenir. Ens cal reinventar-nos en la feina, en la parella, en les amistats. Ens cal mirar cap a on anem, el que hem fet i adonar-nos que evolucionem, que anem canviant i que no podem ser els mateixos o acceptar simplement que el nen s’ha fet gran i que simplement som una versió envellida d’un noi de 15 anys. Atrevint-nos a acceptar com som, els mil defectes que portem i reinventem-nos.
De Ferran Adrià sabem el que hem vist per la televisió, la seva forma de parlar, que és geni i poca cosa més. Poca gent conec que hagi anat al Bulli, s’explica que és car, que es menja poc, sense saber que es menja i que has d’estar dos anys esperant (pots anar a casa ja et trucaran) Tot això és el que he sentit no és perquè jo hagi anat, insisteixo.
Vaig tenir l’ocasió de saber com era en Ferran Adrià en una conferència que va fer fa un any i mig a l’hotel Hesperia de Barcelona on es parlava del concepte d’I+D+I. Aquell dia si que vaig descobrir un geni. Vaig descobrir una persona del carrer capaç de tenir idees per sobre de la gent del carrer i anar a més, ficar-les en pràctica i triomfar. Quan vaig arribar a la conferència vaig pensar i aquest home que es dedica a cuinar és qui ha de parlar de recerca, d’innovació, desenvolupament, estratègies? Potser no anem bé... i quan portava una estona em vaig adonar que era la persona encertada. El Bulli ha estat el primer restaurant del món amb un departament I+D, és per això que està mesos tancat, no perquè marxin de vacances, que també ho fan, sinó per descobrir nous productes, noves formes de fer, investigar, crear. Adrià deia que si volíem ser creatius havíem de tenir una idea i viatjar molt, descobrir el món i a més anar allà on allò que vols fer són els número 1. Explicava que abans de fer un iogurt nou has de viatjar al Japó on tenen els centres comercials més grans del món i potser hi ha una planta només d’aquests productes, si hi ha un gust estrany de iogurt el trobaràs en aquella botiga. Si no hi és al Japó és que el pots fer, no sigui que et passis dos anys intentant fer una cosa que quan la fiquis a la venda ja en fa cinc que estava creat.
També explicava que cal acceptar els riscos i que cal reinventar-se. M’imagino que ell podria haver estat tota la vida fent paelles a la Costa Brava i segurament el negoci no li hagués anat del tot malament però mai hagués estat el número 1 de la cuina mundial. Ell ara para, precisament perquè és moment de crisi, cal parar mirar, i adonar-se que les coses canvien, que no pots oferir sempre el mateix que cal ser de nou creatius i que cal reiventar-se, cal ser nous, tornar a crear, deixar que el cos i la ment flueixin, estar relaxats però actius i ser nous en un mateix. No podem viure del més del mateix tota la vida perquè acabarem fracassant.
Crec que tots tenim molt a aprendre del Sr. Ferran Adrià, com un home d’origen humil ha arribat a ser el número 1, aquesta capacitat per analitzar, per observar, per aprendre, per anar a més, per ficar-ho en pràctica, viure no conforme amb el que saps i amb el que ofereixes sinó donar un pas més enllà assumint riscos. No és una persona que ho faci per diners, de fet ja en deu tenir els que deu voler, sinó que es planteja nous reptes, noves il·lusions i lluita per fer-les realitat. És conscient que per saber, per aprendre, per anar a més, cal parar, aturar-se, concentrar-se, mirar que hi ha, que s’ha fet i pensar cap a on vols anar i sabent on anar es troba el camí.
Ferran Adrià ens ensenya un camí de com actuar, un home visionari que ha cregut en ell i ho ficat en pràctica. Ha tingut bons resultats i nosaltres també els podem tenir. Ens cal reinventar-nos en la feina, en la parella, en les amistats. Ens cal mirar cap a on anem, el que hem fet i adonar-nos que evolucionem, que anem canviant i que no podem ser els mateixos o acceptar simplement que el nen s’ha fet gran i que simplement som una versió envellida d’un noi de 15 anys. Atrevint-nos a acceptar com som, els mil defectes que portem i reinventem-nos.
1 comentari:
M´ha agradat molt el teu article!
Publica un comentari a l'entrada