diumenge, 17 de gener de 2010

MITJA DE TERRASSA

Avui anem a córrer la mitja marató de Terrassa. Avui avanço amb les probes atlètiques, faig un nou pas. Objectiu d’avui, simplement fer-la, veure que tal el meu cos i tenim un any per anar millorant i acabar a les portes de la marató de Barcelona l’any vinent.
M’apunto novament com a corredor solidari malgrat no hagi fet cap anunci al facebook. Tot ha estat molt precipitat, tenia el paper davant la setmana passada i no havia pogut córrer el cap de setmana ja que a les 7 quan surto feia massa, massa fred. Vaig decidir que si volia entrenar per fer una mitja de Barcelona amb una mica de decència la solució seria competir.
Les precipitacions es paguen ja sé que serà una cursa difícil amb una pujada continua que dura 3 km. Per tant ja sé que patirem una mica. Però al final tot es supera i l’alegria és molt més gran... I d’això es tracta. En l’esport passen coses que són extrapolaves a la vida, en aquest cas meu les ganes de superació. Però també és cert que quan corro no em preocupa el fracàs perquè és relatiu. Què pot passar? Que faci pitjor cursa? Doncs això vol dir que tinc molt a millorar. El que està clar és que moltes vegades ens agrada complicar-nos la vida, anar a més, prosperar. Fins ara he gaudit amb els 10 km i espero fer-ho el doble amb les de 21, no voldria que nos així perquè això seria com el que canvia de feina per guanyar més diners i perd qualitat de vida.
Avui ha plogut i les expectatives són semblants a la meva primera cursa de 10, aquella vegada el resultat va ser millor del esperat, per què ara no pensar el mateix?. Estic prenent ara alguna cosa i comencen els preparatius, sento el cor que comença a anar ràpid, prenc la beguda isotònica, he pres les meves barretes energètiques. Em sento nerviós, excitat.... no sé si és per ganes a que comenci, per veure com em sentiré o per viure el moment de que superi la famosa rampa. L’ésser humà és així no ens agraden les dificultats però gràcies a elles al final...(com que la majoria les superem) en sentim feliços.

2 comentaris:

Miki ha dit...

I vas acabar la mitja marató?

EDUARD ha dit...

SI, la vaig acabar
vaig fer un temps d'una hora i 50 minuts, ara la propera la mitja de BArcelona on espero acabar-la i per què no, millorar el temps