dilluns, 11 de gener de 2010

HIVERN GELAT PRIMAVERA INTERIOR

Després de molts dies he aconseguit aixecar-me aviat, feia dies que era per mi impossible, el fred era superior i apagava el despertador de forma més o menys conscient. Avui, aprofitant que és el primer dilluns de la tornada de vacances de Nadal, he agafat forces i aquí estic. Escoltant música, mirant la nit (perquè al hivern es fa complicat veure com surt el sol) i adonant-me de que durant les nostres vides tenim molts hiverns, moments en que ens costa veure el sol, que sentim fred dins nostre i que amb més o menys consciència ens quedem al llit. No cal parlar de depressions sinó simplement de dies més xof. Dies que tot ho veus negatiu, que res acompanya i aquests dies formen part de la nostra vida com qualsevol altre i no l’hem de refusar sinó acceptar-lo dins de la nostra realitat i el que és més important acceptar que els altres tinguin dies d’aquests.
El que fa que una persona sigui admirada no és el fet de no tenir un hivern, sinó el fet de superar-ho, el fet de seguir endavant, el fet de no dir, sóc incapaç de sempre sinó de dir, avui no he pogut però demà si. Crec que l’esperança, el somni, la imaginació, no s’ha de perdre mai, és el que ens diu que tenim i que és el que volem, cap a on volem anar. Si això ho tenim clar podrem fer realitat molts actes.
En el mon de la parella això és molt habitual sentir-ho a parlar, les millors possiblement no són aquelles que no s’han discutit mai, que mai els ha passat res, sinó aquelles que pel contrari malgrat tenir problemes, crisis han seguit endavant i ho han superat. Han solucionat allò que els separava per tenir clar el que els unia, han oblidat i han mirat endavant amb nous projectes i il•lusions i els han fet realitat.
Això no vol dir que hagis d’estar preocupat per si la teva vida és un camí de roses, però pensem que fins hi tot la rosa té alguna espina, i cap espina es resisteix a una bona tisora. Per tant simplement dic que davant d’un mal dia tinguem clar que no és del tot mal dia perquè gràcies a ell estic aprenent lo meravellós que són els altres. Ara valoro molt la sortida de sol de la primavera, aquella temperatura més agradable.... Intentem recordar-ho per quan arribi la primavera (ja sigui meteorològicament parlant o la dels nostres cors) i no fem un exercici d’amnèsia. Tot lo positiu que pot tenir un mal dia, un hivern llarg en els nostres cors, es pot anar a no res, si no som capaços de recordar-ho i de treure una lliçó.
Finalment està clar que la millor lliçó radica en ser capaços d’allà on els demés veuen un mal dia, un mal moment tu treure directament la part positiva. Hi ha qui està veient aquests dies un hivern fosc i fred i d’altres uns dies genials per esquiar, per jugar a la neu i viure-ho amb la gent que més s’estima.
Que tingueu un dia primaveral perquè la primavera radica en el teu cor