El dissabte passat varem celebrar l’aniversari del Miki, durant la festa em va dir el Ferran que donava per un article de bloc i aquí estem.
El Miki va tenir una festa sorpresa a Lleida aquest dissabte, tranquils l’objectiu d’aquest article no és anar a explicar les intimitats d’una sortida nocturna.
Durant dues setmanes el correu ha anat ple de missatges, gent de mitja Catalunya, molts dels quals no ens havíem vist mai varem començar a enviar-nos correus per tal de preparar i planificar la nostra part de festa. Gent de Mataró, Canet, Badalona, Lleida i Barcelona entre d’altres poblacions ens parlàvem com si ens coneguéssim des de sempre, il·lusionats ple d’alegria per celebrar un aniversari, gent fent més de 150 km simplement fer celebrar un aniversari. La festa era passades les 22:30 però dues hores abans ja estàvem quedant per tal de coneix-se’ns i així fer una festa unitària i no una amb molts grupets, però si ho pensem que ens va portar a que tot anés així?
Hi ha gent a la vida que es fa estimar pel que fan, són importants pel que aconsegueixen o pel que han viscut, però hi ha una classe de persones que se’ls estima simplement per la seva essència per ser com són i el Miki és un d’ells, clar que en el fons també perquè ha fet coses que t’ha demostrat la seva amistat i has compartit molts moments.
L’Anna ens va reunir per fer-li una festa al Miki i nosaltres varem anar per donar-li les gràcies, per omplir-nos la vida, per donar-nos una part d’ell, per donar-li les gràcies perquè sent com és, ens fa sentir feliços. Hi ha gent que va donant lliçons de tot i d’altres que caminant tranquil·lament t’ensenyen de la vida, i el Miki és el cas. No hi ha malicia, hi ha bon caràcter, sempre a prop de la gent, de qui estima, preocupant-se sense histerismes. Tots els convidats érem conscients de totes aquestes qualitats i era per això que ens varem entendre a la primera. Era molt, era massa el que ens unia i de forma conscient o inconscient ens feia estar junts. Amb el temps deixarem d’escriure’ns correus i la festa quedarà com un bon record, tornarem a reunir-nos amb el Miki de forma més individualitzada però sempre ens quedarà el record d’aquella festa i sabrem que hi ha gent a Catalunya a la que ens uneix un fil molt difícil de trencar. L’Amistat amb el Miki.
El Miki va tenir una festa sorpresa a Lleida aquest dissabte, tranquils l’objectiu d’aquest article no és anar a explicar les intimitats d’una sortida nocturna.
Durant dues setmanes el correu ha anat ple de missatges, gent de mitja Catalunya, molts dels quals no ens havíem vist mai varem començar a enviar-nos correus per tal de preparar i planificar la nostra part de festa. Gent de Mataró, Canet, Badalona, Lleida i Barcelona entre d’altres poblacions ens parlàvem com si ens coneguéssim des de sempre, il·lusionats ple d’alegria per celebrar un aniversari, gent fent més de 150 km simplement fer celebrar un aniversari. La festa era passades les 22:30 però dues hores abans ja estàvem quedant per tal de coneix-se’ns i així fer una festa unitària i no una amb molts grupets, però si ho pensem que ens va portar a que tot anés així?
Hi ha gent a la vida que es fa estimar pel que fan, són importants pel que aconsegueixen o pel que han viscut, però hi ha una classe de persones que se’ls estima simplement per la seva essència per ser com són i el Miki és un d’ells, clar que en el fons també perquè ha fet coses que t’ha demostrat la seva amistat i has compartit molts moments.
L’Anna ens va reunir per fer-li una festa al Miki i nosaltres varem anar per donar-li les gràcies, per omplir-nos la vida, per donar-nos una part d’ell, per donar-li les gràcies perquè sent com és, ens fa sentir feliços. Hi ha gent que va donant lliçons de tot i d’altres que caminant tranquil·lament t’ensenyen de la vida, i el Miki és el cas. No hi ha malicia, hi ha bon caràcter, sempre a prop de la gent, de qui estima, preocupant-se sense histerismes. Tots els convidats érem conscients de totes aquestes qualitats i era per això que ens varem entendre a la primera. Era molt, era massa el que ens unia i de forma conscient o inconscient ens feia estar junts. Amb el temps deixarem d’escriure’ns correus i la festa quedarà com un bon record, tornarem a reunir-nos amb el Miki de forma més individualitzada però sempre ens quedarà el record d’aquella festa i sabrem que hi ha gent a Catalunya a la que ens uneix un fil molt difícil de trencar. L’Amistat amb el Miki.
3 comentaris:
Senzillament... De traca, Eduard!!!
Per fi in post bo al teu bloc!!!
Moltes gràcies també per aquest bloc, que quasi hem fa plorar, però ja sabeu que jo no faig aquestes coses!
Encara no se'm treu la cara de tonto, de la felicitat del dissabte i mira no se per que hem ve el estribillo de Viva la gente tot el dia, que no cantava des de el xema rius!
Hola a tots i especialment a l’Edu, com a amo i senyor d’aquest blog: jo soc la seva germana gran, i com a tal, només puc estar molt però que molt orgullosa de tenir un germà tan estimat per tanta gent, amb aquest poder de mobilització i convocatòria que va demostrar el dia del seu aniversari... em trec el barret germanet. Molts voldríem... Muakc!!!
Es com tot, la saga es va millorant i polint, el Miquel Àngel n’és la seva 4ª i última edició, no podia ser d’una altra manera ... No, no li vull treure’t gens de mèrit, crec que és tot seu i que se l’ha guanyat a pols.
Ens separen 6 anys, són pocs i també són molts. En tot cas són vides viscudes en paral•lel durant alguns anys i que, en moments com aquest, la seva obra la porteta i permet que els germans i pares hi posem el nas .. i el que hem vist ens ha agradat molt.
També han sortit a la llum fotos, viatges, borratxeres... que desconeixíem!!! Dir que continuarem indagant per saber quantes dones va haver en la misteriosa vida pre-matrimonial del nostre germà!!! (Algú m’ajuda???) Però potser ara ens començarem a convèncer de que, més que moltes dones, el que hi ha hagut és molts i bons amics, moltes i bones estones compartides amb ells.
Que el Miquel Àngel és allò més semblant que conec a “una bona persona” no és cap novetat pels que el tenim a la vora fa 35 anys, només hem corroborat que la resta del món també ho sabia !! I que la més convençuda és la seva nòvia, que se’l mira amb aquells ullets!!! Que aquest a m o r amb majúscules et duri tota la vida Anna.
Només em queda apuntar-me al que ha estat la frase més sentida aquest gener’1’: Miki, continua sent com ets! T’estimo MOLT germanet, són coses que es diuen POC.
Publica un comentari a l'entrada