dimecres, 17 de desembre de 2008

ESTIMAT BABUNSKI

Estimat Babunski,
Poc m’importa si bloc és amb c o amb g final, el que m’importa és si ho escric bé o malament, i per sobre de tot m’agrada saber que els meus amics m’ajuden a millorar en el dia a dia, i el fet de millorar els meus escrits és el primer punt.
M’agrada aixecar-me a les 6, escoltar música, mirar el carrer, relaxar-me, llegir i escriure, m’agrada pensar que els meus pensaments seran llegits i sobretot que poden ajudar a qui sigui. El nostre treball diari també ajuda als demés, d’alguna forma o un altre, el metge es dona als altres igual que ho fa el mestre, l’administratiu o el cap de recursos humans, el fet és si ens adonem.
Moltes vegades no ens adonem de les coses, tenim quelcom als ulls que no ens deixa veure i d’altres malgrat veiem sembla que cara en fora no volem mostrar el que realment senten els nostres ulls. És per això Babunski vull dir-te que sàpigues que la gent t’estima. Intentem tots fer un món millor i dintre del nostre petit món intentem que tu hi siguis i que et sentis bé.
Volia comentar-te certs aspectes que has dit darrerament
Què se li pot dir a un malalt terminal? Realment poca cosa, però com s’explica al llibre la darrera lliçó (pots veure sinó el video per internet) tu no pots escollir les cartes que tens però si la forma de jugar-les. Tots tenim una malaltia incurable dins nostre, tots hem de morir, aquestes són les nostres cartes, ara decideix com les vols jugar, el que s’ha de morir en 2 o 3 mesos, ha de voler saber com vol viure aquest temps que li queda, i ho pot fer envoltat de llàgrimes pensant que li queda per fer, o pot agafar i començar a fer-ne alguna o com a mínim deixar quelcom per a qui es queda. El temps de la vida és el mateix ja sigui per lamentar-te de que és de nit o per gaudir dels estels però vivint amb la il·lusió d’un nou dia.
La llibertat: Per a molts, casar-se, tenir fills és perdre la llibertat, potser més que perdre-la és donar part d’aquesta a un sentiment superior. Quan estudiava lleis explicaven que aquest és un principi natural del dret, part de la teva llibertat li dones a un ens (Estat) per a que administri perquè les llibertats de tothom sense unes normes farien que al final no en tinguéssim. Amb la família em sento igual, els he donat part de mi... per donar-me més felicitat. La llibertat més que tenir-la es sent i jo em sento lliure, perquè a la vida haig de ser jo qui decideix, i jo he decidit tenir la vida que tinc, i si no la vull, prenc accions i començo a canviar. Si no domino jo la meva vida, ella em dominarà a mi, quan em despertava a les 8 i corrent cap a la feina, em creia una víctima del meu estrés, els demés em ficaven de mal humor, tot anava en contra meva. Des de que m’aixeco a les 6, una decisió meva, començo controlant jo el ritme de vida que vull portar, la meva tranquil·litat. Sóc lliure i em sento lliure, busco quines són les meves prioritats i desenvolupo el dia a dia a partir d’elles. Vaig a treballar content, perquè no treballo a la llarga pel meu cap, ni tan sols per les 100 persones que formen part de l’empresa, sinó que ho faig pensant en el benestar de la meva dona i els meus fills. Si el treball no em dona benestar, que faig treballant? També ho faig perquè intento inculcar els meus valors d’ajut als demés en el treball diari, creure que fent el que faig puc ajudar. Ara em diràs que treballo per pagar la hipoteca. Però estaràs d’acord que podria viure en un pis més petit, o en un altre ciutat si això em fes ser més feliç (molta gent ho fa). Jo escullo, i cada dia ho faig i m’agrada dominar. Fins hi tot en una part escollim el dia de la nostra mort, hi ha conductes de risc que ajuden a que l’avancem o actituds que fan més fàcil arribar a ser grans. Clar que hi ha coses que se’ns escapen, com un accident però per aquest cas pretenc viure com si fos el darrer dia. Avui és un gran dia per exemple, algú home t’ha dit mai t’estimo? Doncs jo si babunski, jo t’estimo.
Molts pensen que estic sonat al llevar-me tan aviat o fent la lliga bokamon, jo em sento més sonat quan anava a treballar de mala llet i els meus fills es trobaven un mig pare (l’altre mig estava cansat...) em sentiria més sonat si no tingués els meus amics de la lliga bokamon amb el seu president al capdavant.
Crec que sóc un afortunat, m’encanta compartir la vida amb la meva família i els meus amics, m’agrada llevar-me i llegir els vostres comentaris, molts m’ajudeu a les 6 aixecar-me i anar directament al meu despatx.
Voldria transmetre’t aquest optimisme, la força de saber que tu domines, tu controles, tu ets l’amo de les teves pròpies decisions, que en el fons manem. Sempre estaré preparat per lliurar-me de les coses menys importants. Estic content del dia d’avui, i estic esperançat de que llegiràs avui aquest article i fins hi tot t’agradarà.. una abraçada