dimecres, 10 de desembre de 2008

JUTGES


Realment costa aixecar-se a les 5 aquests dies per estudiar una mica i enllaçar, ni que sigui una mica amb el club de les 6. Cal esmolar la serra i per tant, encara que no gaire cerco moments, ni que siguin minuts per pensar i relaxar-me perquè em serviran per preparar millor l’examen. Avui he tingut visita al club, pel carrer passava el Carles. M’ha fet gràcia.
Escolto música celta, violins que em fan pensar molt, i recordo quan vaig estar a Irlanda, a més plou. Tinc molts bons records de la meva estada, esperava tan poc... i vaig estar tan bé, Varem conèixer una família tan generosa, encara ens enviem ni que sigui una postal de Nadal i una trucada. Em relaxa molt veure com l’aigua inunda els carrers.... el món és genial, la vida és fantàstica, em sento un gran descobridor del món, i de fet no estic veient res de nou, el violí, la pluja, els meus records, tot junt, tot amb un únic objectiu, estar relaxat per iniciar un dia amb molts reptes. No conec que forma millor de superar tot el que em ve sinó és amb l’ànim a tope, una mentalitat oberta i un relax que m’ajudi a obrir la ment, escoltar i pensar.
Molta gent deu pensar que estic boig.... si molta gent pensa i molta més jutja, vivim en un continuo judici, això està bé, això està malament, cal que facis això cal que facis lo altre. Sabeu que us dic que jo passo, no escric el blog per dir que heu de fer, qui sóc jo? O jutjar si les postures dels altres són correctes. Cadascú ha d’avaluar que li va bé a ell. A mi el club de les 6 m’està anant molt bé, em carrego d’energies, arribo a la feina content i ho transmeto, què més vull? Si els demés no ho volen fer, doncs que no ho facin, jo abans em passava més temps lamentant-me que buscant solucions als meus problemes, ara dedico el temps de la lamentació al gaudir ni que sigui de la pluja que mulla els carrers.
No tinc ganes de judicis, que vingui qui sigui a recordar-me si actuo bé o no, ni jo vull anar dient que el que fa cadascú és lo bo, passo. Fa temps que us ho deia, del que es tracta és de potser comprendre als altres, descobrir que no hi ha ni bons ni dolents, sinó que les coses passen perquè el mon cadascú el veu a la seva manera. Que si eliminem el judici per la comprensió a l’altre podrem entendre i fins hi tot dominar les situacions. No vull jutges a la meva vida, com a molt, ja ho seré jo. Ja hi ha prou amb mi, haig de ser jo que haig de valorar que és allò que va amb mi, en que has de millorar, com puc créixer com a persona i em cal ser molt humil i treballar diàriament, llegint, pensant, mirant al meu voltant i escoltar. Ja serà el dia que em fiquin en una caixa de fusta per a ser enterrat que podré valorar com he actuat, fins llavors, seguiré treballant el meu autoanàlisi i la meva millora continua però no a partir dels judicis de la gent però si de l’exemple de molts altres.
Us vaig parlar un dia d’en Xavi i la Maite (un superpetó des d’aquí) són exemples a seguir. Aquest cap de setmana, si no arriba a ser per l’esquinç que es va fer l’Ainhoa (o que té, millor dit) havíem de quedar amb en Jesús i la Mar, són altres exemples de persones que amb la seva presència saps que tens molt a treballar en el teu dia a dia. La Mar et transmet amor simplement amb la seva mirada i molta Pau, En Jesús una actitud ferma, saviesa i cordialitat.
Prefereixo dedicar el meu temps a veure les grans actituds de les persones que em rodegen, intentar absorbir allò que tenen, ser el seu petit alumne, abans de començar a jutjar a ningú sobre els meus paràmetres. És falta d’humilitat jutjar a la gent segons el que jo penso, perquè ja dono per fet que els que pensen diferents estan equivocats. I si dedico el temps a intentar entendre a l’altre?
Que tingueu molt bon dia, em sento acompanyat amb tots aquells que avui compartiran la pluja, un petó