dilluns, 1 de desembre de 2008

TANCAR LA FINESTRA


La majoria de baralles es tenen amb la gent que t’estimes, o com a mínim amb les persones que tens més confiança. Estimar ens dona una sensació, que ens fa sentir forts per fer el que sigui per ajudar a l’altre però ens permet ser dèbils, ens permet treure’ns les cuirasses i mostrar-nos tal i com som. Sense pors a que ens puguin fer mal.
Per estimar hem d’intentar comprendre a l’altre persona i moltes vegades és on fallem. Fallem perquè intentem comprendre des de la nostra perspectiva no des de la seva. Donem consells explicant el que ens ha passat, quan moltes vegades no és el que cerca un tercer.
Llegia l’altre dia un símil, estàs escrivint 200 fulls sense número, estàs al teu despatx on hi ha una finestra que està oberta. De cop fa vent... i comencen a volar els papers.. què és lo primer que hem de fer? Està clar... tancar la finestra... si, si tanca abans de recollir els papers perquè sinó seguiran caient i no pararàs de recollir.
I aquest símil que està molt clar, l’hauríem d’aplicar i deixar de recollir tants papers i d’avaluar com es recullen els papers sinó veure més enllà i potser veurem una finestra oberta. Perquè potser des de fa temps el del costat no ens demana que li ajudem a recollir els papers... o si ens ho demana és perquè li cal força per tancar la finestra.
Des de fora sempre és molt més fàcil veure els temes, sempre t’expliquen escenes de baralles, on veus que entre dues persones no s’entenen, habitualment, això és produeix per no ficar-se en el lloc de l’altre i per no veure més enllà dels papers a recollir.
Un dels errors més grans que fem és al intentar comunicar-nos intentar ser compresos, clar que ens hem d’expressar i dir les coses lo millor possible, però la nostra feina real ha de ser comprendre a l’altre. Això ens ajudarà com a mínim a evitar baralles. Si comprenem a l’altre persona ens adonarem de per què diu el que diu i perquè ho diu d’aquella manera.
Avui comencem una setmana, segurament tindrem un moment de baralla, amb la parella, un amic, un company, un germà o un familiar. És relativament fàcil, sobretot en caràcters com el meu.. És per això que pretendré comprendre a l’altre persona, i a partir d’aquí arribar a la seva finestra. Estic segur que tindré una setmana amb grans converses, malgrat ara no en tingui cap de prevista. Espero arribar si tu vols a la teva finestra, ajudar-la a tancar i si ho aconseguim després recollir els papers serà fàcil. Espero arribar a tu, que et sentís comprés i mai sol. Espero en aquest blog ajudar al que sigui, ja sabeu sempre us espero, no us dediqueu només a llegir, participeu. La falta de comunicació és el major dels egoismes. Compartir el teu pensament és compatir el teu ésser. T’estimo.

1 comentari:

Marta ha dit...

Bon dia. surt el sol i entra per la finestra.