divendres, 19 de desembre de 2008

HO HAVEU VIST

Avui és divendres, va començar la setmana i pensava que no arribaria mai el final, durant tota la setmana he vist com les coses programades respecte als nens no s’ha fet ni una, degut a que l’Albert ha estat malalt i he vist com d’altres s’han afegit ràpidament. Ja em veieu us dic en el bloc la importància de fer exercici i ja fa quasi tres setmanes que no he trepitjat el gimnàs. Començo a ser el típic que el fa servir com ONG.
A vegades dono la sensació que des de fa uns mesos sóc l’home perfecte, mira s’aixeca aviat, desperta a la dona i sempre amb una rialla a treballar per seguir després a casa i seguir gaudint de la felicitat i transmetre-la als demés. Doncs em sap greu però no és així, tinc sense cap dubte aquesta imatge i és a on vull arribar, però em queda molt treball. Cerco molt l’autocontrol, la relaxació, el millorar-me dia a dia, però ho sento a vegades hi ha coses que m’enfaden, la culpa.. meva, si senyors, una cosa em fa enfadar perquè jo m’enfado no per la cosa en si. Cal intentar dominar i saber controlar els nostres sentiments i impulsos i més els que no ens aporten res de positiu.
Des de que he intentat canviar certs aspectes de la meva vida, quan m’enfado per alguna cosa, quan em surt el meu costat més fosc, al final em fa més ràbia el fet de no haver tingut control, d’haver-me deixat dominar que no pas el fet que m’ha fet enfadar, perquè segurament aquell fet, no sempre però en molts casos, hi ha algun tipus de justificació.
Un dels trucs que faig saber per treure ferro al assumpte és fer servir la tècnica ho haveu vist. Si heu sentit bé. M’agrada l’APM, i m’agrada veure l’home que diu ho haveu vist, és per això que quan alguna persona s’enfada amb mi o passa qualsevol cosa, o substitueixo la persona que està enfadada amb mi i que potser em diu les coses de mala forma, per la cara del senyor Francisco (el que diu ho haveu vist) o quan em passa alguna cosa m’ho repeteixo. D’aquesta manera aquell fet que semblava desastrós es converteix sense voler en quelcom que em fa riure. Jo faig saber la tàctica ho haveu vist, però tots tenim alguna cosa que ens fa riure, allò que no sabem perquè sempre aconsegueix fer-nos riure. Intenta buscar que és el que et fa riure i quan et passi alguna cosa que no t’agradi, recorda allò còmic que has visualitzat. Veuràs que amb el temps les coses dolentes no són tan tràgiques.

2 comentaris:

Miki ha dit...

Primer molt bo, aquest video.

Segon jo per relaxar-me, i per treure ferro al asumptes, fico Toreros muertos, qualsevol cosa es pot superar amb alguna de les seves cançons i lletres tan profundes.

Au, això no es profund, però es que si no et fiquen comentaris!

Anònim ha dit...

què passa amb el teu blog durant les festes? Potser és ara quan més el necessitem...