Si, reconec que he estat desaparegut, i mira que tenia coses a dir, des d’abans de setmana santa se m’ha acumulat molta feina i em provoca, haver d’entrar abans, sortir més tard etc. El canvi d’hora em va dificultar també aixecar-me però avui abans de marxar volia escriure quatre línees.
Demà amb més temps us vull parlar de les meves experiències amb el FEIL (el fons de Zapatero per l’obra pública) però avui volia desitjar-vos una bona pasqua. Els catalans som més de pasqua que de passió, jo em considero de pasqua. Pels creients, vol dir, celebrar la resurrecció de crist vers la seva mort, és descobrir que la seva mort era un pas cap a quelcom millor.
I potser aquesta és la lliçó que hem de treure, molts hem viscut moltes passions, problemes, mal de caps, situacions que pensem que ens porten a la mort en vida, el viure sense viure realment, simplement sobreviure, ens hem sentit crucificats, a la feina, a casa, a la vida.. però al final, al final tot s’acaba i arriba la resurrecció. I potser la bíblia ens dona una lliçó de com viure les coses, no fuig de la creu, malgrat sàpiga que hi ha resurrecció, afrontem les situacions, Jesucrist, va lluitar per canviar coses, va expressar el seu discurs i finalment li porta les conseqüències que li porten, i les accepta amb valentia i amb l’esperança de que fins i tot la mort té solució. Per tant, sentim-nos a vegades així, és a dir, sabedors que malgrat a vegades portem creus pesants, perquè les circumstàncies ens han portat, al final de tot en sortim, d’alguna forma o una altra ens sortim, i jo ara a la feina ho dic, oi que al final ens en sortim de tot? Doncs igual. Però aquest discurs és vàlid per l’aturat que fa temps que no té feina, és dur veure que no tens treball ni expectatives, i si una hipoteca però tinguem clar que aquest període, aquesta creu s’acabarà i si ho creiem i treballem (si no és laboralment) cercant feina, fent formació o simplement no permetin-nos caure en la depressió absoluta, en no creure en un futur. Les creus pesen, però el fet de creure en una resurrecció ens ajuden a portar-les, no creure-n’hi ens porta simplement a la desesperació.
Bona pasqua, però no parlo de la pasqua del Crist sinó de la que sentim nosaltres cada vegada que superem aquells mal moments, aquell problemes físics, psíquics, els mals moments de la feina, a casa o simplement amb un mateix. Es tracta d’evitar-los però sinó ho podem fer, lluitar i treballar, ser durs, per aconseguir portar la creu on sigui i ressorgir , perquè aquesta és la gran festa, i Déu no seria Déu sense la seva resurrecció i potser nosaltres si no superéssim o si no fos pel que hem superat, no seriem com som, i a la llarga del que un es sent més orgullós és d’haver superat les mil creus, les mil morts que ens hem anat trobant pel camí.
Demà amb més temps us vull parlar de les meves experiències amb el FEIL (el fons de Zapatero per l’obra pública) però avui volia desitjar-vos una bona pasqua. Els catalans som més de pasqua que de passió, jo em considero de pasqua. Pels creients, vol dir, celebrar la resurrecció de crist vers la seva mort, és descobrir que la seva mort era un pas cap a quelcom millor.
I potser aquesta és la lliçó que hem de treure, molts hem viscut moltes passions, problemes, mal de caps, situacions que pensem que ens porten a la mort en vida, el viure sense viure realment, simplement sobreviure, ens hem sentit crucificats, a la feina, a casa, a la vida.. però al final, al final tot s’acaba i arriba la resurrecció. I potser la bíblia ens dona una lliçó de com viure les coses, no fuig de la creu, malgrat sàpiga que hi ha resurrecció, afrontem les situacions, Jesucrist, va lluitar per canviar coses, va expressar el seu discurs i finalment li porta les conseqüències que li porten, i les accepta amb valentia i amb l’esperança de que fins i tot la mort té solució. Per tant, sentim-nos a vegades així, és a dir, sabedors que malgrat a vegades portem creus pesants, perquè les circumstàncies ens han portat, al final de tot en sortim, d’alguna forma o una altra ens sortim, i jo ara a la feina ho dic, oi que al final ens en sortim de tot? Doncs igual. Però aquest discurs és vàlid per l’aturat que fa temps que no té feina, és dur veure que no tens treball ni expectatives, i si una hipoteca però tinguem clar que aquest període, aquesta creu s’acabarà i si ho creiem i treballem (si no és laboralment) cercant feina, fent formació o simplement no permetin-nos caure en la depressió absoluta, en no creure en un futur. Les creus pesen, però el fet de creure en una resurrecció ens ajuden a portar-les, no creure-n’hi ens porta simplement a la desesperació.
Bona pasqua, però no parlo de la pasqua del Crist sinó de la que sentim nosaltres cada vegada que superem aquells mal moments, aquell problemes físics, psíquics, els mals moments de la feina, a casa o simplement amb un mateix. Es tracta d’evitar-los però sinó ho podem fer, lluitar i treballar, ser durs, per aconseguir portar la creu on sigui i ressorgir , perquè aquesta és la gran festa, i Déu no seria Déu sense la seva resurrecció i potser nosaltres si no superéssim o si no fos pel que hem superat, no seriem com som, i a la llarga del que un es sent més orgullós és d’haver superat les mil creus, les mil morts que ens hem anat trobant pel camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada