divendres, 21 de novembre de 2008

COMPROMÍS D'EDUARD PLANA: l'amor el motor de la vida


Amor, aquesta és la gran paraula, si jo fos metge de l’esperit, a tothom receptaria amor. Amor per un mateix, ens hem d’estimar, mimar, respectar i cuidar, si no m’estimo a mi mateix com ho faré pels altres? Cal treballar-se físicament, mentalment, espiritualment. Cal formar-nos intentant ser millor persones. I és aquí on estic segurament, no demanant amor a les altres persones, perquè això és signe d’egoisme, és ser un dictador quan demanes a l’altre que t’estimi o que et faci una cosa per amor. Jo vull donar amor o fins hi tot diria.. sentir més amor.
Intento amb els meus escrits donar amor, intentar ajudar a qui sigui amb alguna reflexió, estic d’acord que a qui més ajudo és a mi mateix, però, i si tu ho estàs llegint i t’ajuda? Potser el meu blog se’l llegeixen 2 o 3 persones, no ho sé realment, però a vegades crec que tinc com una obligació moral, d’aixecar-me llegir, millorar, captar noves idees, propostes, per escriure-les i tot això amb un únic fi. Poder ajudar als demés.
I ho vull fer perquè m’adono que el que ens mou a la vida és l’amor, i el problema neix quan no som capaços d’expressar-ho als altres o no ens adonem el que sentim. Alguna persona m’ha dit que els hi ha agradat molt com parlo de com m’estimo la meva dona i els meus fills. És cert, me’ls estimo molt, però també és cert, sent ells com són, que és molt fàcil estimar-los. Tothom parla bé d’ells, mai he sentit cap crítica de la meva dona, mai, sembla lo normal, però ella se n’ha fet un fart de sentir ni que sigui comentaris tontos de mi. Però com estimem als altres?
A vegades ens preguntem si estimem o no a algú però ens hauríem de preguntar com estimem i si ho mostrem. Cal que la gent es senti estimada, que ho tingui clar, que et mirin als ulls i que ho notin. Que sentin confiança en tu. I això és una feina complicada. Molt, però potser el tema neix mostrant-nos confiats i donant tot l’amor possible. Aquesta feina és complicada, molt. Fent un símil que vaig sentir a la radio, quan prens decisions sempre trepitges un dit. I a la feina, sobretot, em passa, en aquests casos costa molt demostrar amor.
De la mateixa manera que Amma transmetia amor a tothom sense saber qui som i era relativament fàcil perquè érem receptius al seu amor. Hem d’intentar expressar el mateix missatge als demés. Ser receptius a tot allò que ens diuen, que ens expressen que senten. I voler oferir tot el nostre amor. Lo bo de l’amor és que quan penses que ja l’has donat tot descobreixes que encara hi ha més.
Ens costa dir molt t’estimo, o fins hi tot expressar-ho amb paraules... no sé quanta gent llegirà el meu blog.. però si algú ho fa.. transmet el meu missatge com les amistats del facebook:

Hola,
Si a tu, saps, estic escrivint, el sol el està sortint, veig el cel de color taronja.. m’agrada compartir aquests moments amb tu. Et sento més proper del que et pugui semblar. T’imagino a casa, a la feina, llegint-me. I t’escric per dir-te que t’estimo, i no perquè portis un carnet que digui ets de la meva família, ets amic meu des de fa..., o treballem junts o simplement sóc un llegidor del blog. T’estimo perquè sóc feliç i per què me’n fas sentir més, perquè estimar és el motor de la meva vida, és el motor del món. Perquè vull tenir aquest virus d’estimar a la gent, i vull sentir-ho i que ningú es quedi fora. Tu ets qui has d’escollir si vols o no aquest virus. No cal que m’estimis si no vols, però això no em farà que t’estimi menys, ni ser infeliç, perquè la meva felicitat estarà en la meva capacitat d’estimar i transmetre-ho.
Us estimo família, us estimo amics, us estimo bokamoneros (que tanta por us fa sentir això !!!) us estimo companys de feina (malgrat em toqui a vegades el que em toca), us estimo llegidors del blog i d’altres persones, fins hi tot aquell que pensa que em cau fatal o que li caic malament, a tu també. A tot us vull transmetre la meva estima. I lluitaré no contra vosaltres sinó contra mi, per aconseguir estimar a tothom i no solament això sinó transmetre-ho. Que la brillantor dels meus ulls al veure’t sigui real, que la meva alegria sigui sincera, que pugueu notar dins vostre la joia de compartir moments i saber que hi ha algú al mon que t’estima

Compromís Eduard Plana. 21/11/2008... passa-ho

3 comentaris:

Alicia Capitomba ha dit...

No lluiteis contra tu ni contra ningú, canvi la paraula "lluitar", per viure i aprehendre ( i no està escrit malament).
Gràcies

Anònim ha dit...

Felicitats, Eduard. M'agrada molt el teu blog. Es divertit, interessant, reflexiu i admiro la teva tenacitat quasi diària...
En fin, encantada de haberte vuelto a encontrar/escuchar.
Besos y abrazos.

Mónica Garcia

Anònim ha dit...

FFULTROTFULTROTEstimat Eduard, despres de llegi aquet bloc, vui dirte que em sento orgullosa de Tu, Que fas que la meva autoestima estigui molt alta ya que pensas con nosaltres voliam el amor es impresindible en la vida i tenin, donan, esperan etc. em ell EL AMOR, es consegeix i se supera tot-si com apares tem fallat en alguna cosa, o sento, com diu Serrat nomes teniam 20 anys, pero sique te aseguro que no teniam mes Amor per donarte i pensa que el Amor, es infinit, yo si que vui dirte Téstimo mol....i a tots el teus no parlem dels teus fills ya que son la meva boixeria i no es pot esplica el que se sent perque es doble la satisfaccio al veura els nets i els fills . es inmens, i respecta a la teva dona es estupenda llastima que numes sigui sogra, pues me agradaria que per ella pogues ser la mare, per a mi sique es una filla, per aixo et demano que la mimis, la ajudis la respectis i perdonis del agun fallo. sigueu molt felicos, que nosaltres tambe u som de veuraos.
Llastima que air no se grabes el que vaig escriurat, pues amb vaig amocionar molt al llegir per primera vegada aquet bloc, i va serjustamen el del aniversari del ALBERT, te aseguro que vaig se la dona mes feliz del mon pues ets un para i un marit que procura ser el millor i que lluita per aixo, i pensa que la lluita per làmor no es pot abandona mai i le es de traballar continuament, gracias per se com me agradaba que aguesis sigut la meva feina no aha sigut emba no et cansis mai de la lluita , yo cada mati prego el SEYOR PER TOT AIXO i continuament durant el dia li dono graciasd per tot el que veig em vosaltres,EDU T`ESIMO MOLT a tu i a tots el teus que tambe son mes. espero que entenguis aquesta frase (no puc cambia els meus sentiments) pero espero no se gaira agoviant emb vosaltres, gracias perv a tot, air disabta u vem pasar molt be.atra cop GRACIAS