dijous, 13 de novembre de 2008

ELS OUS D'OR DE MIQUEL ANGEL


Darrerament escolto, llegeixo històries que em fan pensar i volia comentar-les:

Miquel Àngel el creador del David li van preguntar si havia tingut molta feina en fer-lo. Ell va contestar que no, que havia estat senzill, simplement havia trobat una pedra i havia tret les peces que sobraven.
M’agrada aquesta forma de pensar, ens transmet humilitat però ens dona una lliçó, potser dins nostre hi ha un David, quines són les peces que ens sobren per arribar a ser millors? Si m’ho plantejo on puc arribar?
Hi ha una història India que explica que els Deus van crear un món on els homes tenien els mateixos poders que els homes, amb el temps es van adonar que s’havien equivocat, però no sabien que fer amb els poders que havien creat, no sabien on amargar-los (si es sota terra ho acabaran trobant...) al final es van adonar que el millor lloc era dins de la persona (allà mai ho trobarien)
Està demostrat que no treballem ni vivim al 100% de les nostres capacitats, que realment mai estem a tope, però sempre cerquem a fora quan potser podríem trobar les eines en el nostre interior. L’angoixa, les preocupacions, el passar la pilota als altres, el no controlar la nostra vida, el viure com si fóssim víctimes de les situacions i no pas els que les controlem o les dominem ens fa perdre temps i vida, en no tenir qualitat de vida, en morir-nos en el dia a dia. Ahir sentia que ens preguntem massa per què m’ha passat una cosa? I està bé fer-nos aquesta pregunta per millorar cada dia i créixer però sense oblidar-nos de... Per a què m’ha passat això, ser proactius consisteix en treure una lliçó, treure conclusions i agrair al final tot allò que et passa perquè en treus sempre de tot alguna cosa positiva.
La història de la gallina dels ous d’or: una gallina donava ous d’or, cada dia un, fins que un dia el pagès en volia més i va acabar obrint la gallina per agafar-los tots i es va trobar que dins no hi havia res...
Cal cuidar a les persones que tenim al nostre cantó, cal tenir-les presents, ens donen sempre els seus fruits, ni que sigui un somriure (quants somriures penses aconseguir avui? I tu quants penses donar? ) però també cal que ens cuidem, que tinguem cura de nosaltres perquè sinó no donarem fruits, com puc ajudar a l’altre si no sóc capaç de preocupar-me per mi? Cal que millori intel·lectualment, físicament, trobar-me bé mentalment, que pensi, que millori, que reflexioni. En tots nosaltres hi ha una gallina dels ous d’or, analitza en que ets bo, a qui pots ajudar, com puc millorar i sobretot que puc fer per a que l’altre persona doni ous d’or? O ens adonem que els nostres fruits són ous d’or?. Cal que siguem feliços amb lo que tenim, això no vol dir que no somiem en anar a més, però hem d’intentar ser feliços amb lo que tenim, això no vol dir que no hem de tenir ambició, però si el fet de voler més ens ha de portar a ser infeliços, no gaudirem mai del camí de la millora continua.