dilluns, 17 de novembre de 2008

EN TEO JA ÉS AQUÍ

No em voldria allargar gaire, escric per fer-vos saber que ha nascut en Teo, el fill d’en Carles i la Bea. Quan veus que els teus germans tenen fills, que els teus amics augmenten la família, és quan t’adones que et fas gran. És curiós, perquè és com a vida mateixa, el que fas tu, no ho valores de la mateixa manera, és quan veus a lo dels altres que t’adones que si tu estàs fent el mateix, els resultats són els mateixos. És aquí la importància d’analitzar-nos i veure si fem o no fem les mateixes coses que els altres, és fàcil mirar el comportament dels demés i no pas d’un mateix.
Estic content, molt content i emocionat de veure la família Plana-Fernandez. Aniré a primera hora, crec que és bon moment abans que arribi tothom, i després cap a la feina, el divendres diríem que vaig tenir un dia calent. Els dies com els de divendres no els voldries tenir mai però al final són dels que treus més lliçons, admetre que un s’equivoca és molt bo, i jo m’equivoco. Admetre que es poden fer les coses millor és el principi per començar a millorar. No trobo gens bé que els arguments de moltes persones per imposar les seves idees siguin la mentida i menys el desprestigi a tercers, no imposem les nostres idees basant-nos en el que pensem i en el que podem millorar sinó en el que pot fer l’altre i criticant als altres.
Cada vegada que critiquem a un company nostre debilitem l’empresa, cada vegada que no cuidem les formes, no ens escoltem i marxem de reunions, debilitem allò que en principi estem dient que tant estimem. Cada vegada que diem mitges veritats o fins hi tot mentim, fem mal. Si vull transmetre confiança, amor, estima, veritat, al meu cantó primer hauré de donar-la jo. No es pot crear una empresa lleial sinó ho sóc jo. Els dies calents també et fan veure on estan els teus companys, qui dona un cop a l’esquena, o qui ve ni que sigui a fer una broma, perquè a la vida tu i jo no estarem d’acord amb les decisions que un pren però per sobre de tot està la persona, el nostre interior i és això el que val la pena, perquè lo demés són circumstàncies
I que tinc previst regalar al Teo? Precisament intentar donar exemple, que aprengui a expressar sentiments, que vegi amor en els meus ulls, alegria, i ell ja m’ha fet un regal, un motiu més per intentar donar exemple, millorar cada dia, aprendre noves coses, intentar fer un món millor.
Els nens són una gran escola, són mestres de transmetre emocions, d’expressar el que senten, de viure amb il·lusió qualsevol cosa, de dir les coses clares, de viure la vida. Ens creiem que som els herois del món i que tothom ha d’aprendre de nosaltres... siguem esponges i deixem que els nens ens parlin, observem-los i potser començarem a aprendre del paradigma de la vida, els nens.
Us deixo marxo cap a la maternitat, estic segur que aprendré coses noves, espero poder transmetre alguna cosa i arribar amb l’energia a tope, recordant que precisament la tranquil·litat i el benestar són el primer pas per aconseguir que les teves decisions siguin les més encertades.

1 comentari:

Miki ha dit...

Per cert , felicitats , no sabia que ja fossis un altre cop tiet