dijous, 20 de novembre de 2008

PANS.... COMPANY

1 de maig de 1996, pans & company de sants, després d’una reunió a Badalona per preparar campaments, uns quants varem dinar, i menjant l’entrepà (per cert ja no es fa era un Navarro.. amb xistorra) no sé com va sortir que vaig dir, jo mai sortiria amb una noia de fora de Barcelona, no crec amb els amors a distància. I un home com jo, on els meus pares m’han dit sempre que sóc tenaç (quan tot va bé ) i tossut (quan les coses no van tan bé) i que no acostumava a canviar d’idea... en tres mesos estava sortint amb una noia de Lleida, de fora de Barcelona, a 170 Km.
Llegint aquesta història un pot dir que no tinc objectius, principis, que no sé cap a on vaig, i que aquelles normes que semblen que les he de complir sempre no ho faig. No ho crec pas. Però d’aquesta història en trec moltes coses:
L’amor mou muntanyes: moure’t per amor, l’amor ens fa poderosos, ens fa ser millors, ens fa canviar, millorar, ser més oberts.
Cal transformar-se i malgrat puguis canviar portar les rendes: Si, vaig començar a sortir però li vaig dir que no creia amb l’amor a distància i per tant, que si havíem de ser parella, havíem de veure’ns els caps de setmana (i així va ser tots els caps de setmana durant 6 anys els compartirem) (potser vaig fallar en 2 o 3)
Ser humil en els teus pensaments: cal tenir les coses clares, saber on vas, però saber que un moment donat alguna persona o cosa et pot fer canvia el rumb, et pot portar a un món millor o simplement et pot fer adonar que no anaves bé
No lluitis contra el destí... fes-lo teu això si domina’l, digues per on vols anar i camina però sigues conscient que a vegades les coses passen i davant de les coses inesperades tu hauràs d’estar preparat per saber quines accions prendre. No ens hem de deixar portar per les situacions, sinó que hem de controlar i saber on anem.
Les coses passen i cal agafar-les i fer-les teves, gaudir-les, ens podem tancar en banda i fer veure que no passa res, que res existeix, que anem bé... crec en el destí, en la fortuna però poc en la casualitat, les coses passen i passen per alguna raó, cal analitzar i pensar i agafar les rendes perquè cada cosa que ens passa és una nova oportunitat de millorar en el dia a dia.
A vegades, quan plou, les gotes d’aigua toquen a la finestra, si dorms et despertes... potser miraràs el carrer...deixa’t portar, viu en joia el moment, potser és casualitat, potser no, potser el teu cos, la teva ment, et demana despertar del somni, per veure que somiaves o per dir-te que els somnis estan per fer-los realitat. M’encanta somiar i al juliol del 96 vaig tenir un somni.... ara tan sols cal fer-lo realitat. Les pors cal deixar-les lluny i viure, i sobretot viure el present, gaudir-lo, perquè com us deia un dia, o com deia en Felip (És un regal de Déu) una abraçada allà on estiguis...