No em considero una persona pro-Amerciana potser tot el contrari, m’agrada això si mirar tot el que passa aquests dies amb el nou president i el que més m’ha agradat és el seu discurs, no pas el que diu, que és de manual de lideratge, sinó el fet d’haver pogut aglutinar en la seva persona milers d’expectatives i somnis.
El poble Americà i la seva cultura no són gaire la meva devoció, em considero europeista, crec que tenim uns valors i una cultura molt més rica. Però ells tenen una cosa que els fa estar en segons que, per sobre de nosaltres. La capacitat de somiar i fer realitat el seu somni.
Són una societat que s’han hagut de fer a ells mateixos, començant de 0 i s’han sortit, el temps els ha demostrat que allà on volien arribar han arribat, (no entrarem a valorar, si les formes i fins i tot els objectius) eren els adequats.
Els americans tenen clar lo del somni americà i en parlen cada dia, és cert que està ple de pobres i les diferències econòmiques són molt elevades, però com a societat creuen en el somni i no tan sols això, creuen precisament que els somnis es poden fer realitat. I això m’agrada, perquè pensen en gran i a sobre creuen en les seves possibilitats per tal de fer realitat allò que volen. És precisament el fet d’aixecar-te pel matí i creure en tu, i creure que pots fer reals els teus somnis que et fa que ja comencis amb un peu per endavant als demés. Això m’agrada, aquesta capacitat per no deixar mai de somiar com a nens i treballar com adults per aconseguir les metes indicades.
El fet de creure en les seves possibilitats, de creure que allò que es somia es pot aconseguir, el fet de somiar i treballar per arribar on es vol, els fa estar en un nivell, crec que és moment que ho portem a casa nostra.
Sempre m’ha agradat somiar i no ho deixo de fer, potser el dia que comenci a fer realitat tot allò que somio o que al despertar-me no deixi de treballar per aconseguir-ho, començaré a frenar les meves expectatives. Potser tot consisteix en mirar-se al mirall i dir, jo puc fer realitat tot allò que vull, sé que amb treball ho podré aconseguir, amb tenacitat, per tant potser avui cal fer un treball de dir, que és el què vull, què he somiat? I dir, jo puc, jo puc fer realitat el meu somni, jo puc amb tot serà aquest pas el que ens farà estar per sobre, el que ens farà haver començat a tenir èxit en el nostre propossit.
Un petó
El poble Americà i la seva cultura no són gaire la meva devoció, em considero europeista, crec que tenim uns valors i una cultura molt més rica. Però ells tenen una cosa que els fa estar en segons que, per sobre de nosaltres. La capacitat de somiar i fer realitat el seu somni.
Són una societat que s’han hagut de fer a ells mateixos, començant de 0 i s’han sortit, el temps els ha demostrat que allà on volien arribar han arribat, (no entrarem a valorar, si les formes i fins i tot els objectius) eren els adequats.
Els americans tenen clar lo del somni americà i en parlen cada dia, és cert que està ple de pobres i les diferències econòmiques són molt elevades, però com a societat creuen en el somni i no tan sols això, creuen precisament que els somnis es poden fer realitat. I això m’agrada, perquè pensen en gran i a sobre creuen en les seves possibilitats per tal de fer realitat allò que volen. És precisament el fet d’aixecar-te pel matí i creure en tu, i creure que pots fer reals els teus somnis que et fa que ja comencis amb un peu per endavant als demés. Això m’agrada, aquesta capacitat per no deixar mai de somiar com a nens i treballar com adults per aconseguir les metes indicades.
El fet de creure en les seves possibilitats, de creure que allò que es somia es pot aconseguir, el fet de somiar i treballar per arribar on es vol, els fa estar en un nivell, crec que és moment que ho portem a casa nostra.
Sempre m’ha agradat somiar i no ho deixo de fer, potser el dia que comenci a fer realitat tot allò que somio o que al despertar-me no deixi de treballar per aconseguir-ho, començaré a frenar les meves expectatives. Potser tot consisteix en mirar-se al mirall i dir, jo puc fer realitat tot allò que vull, sé que amb treball ho podré aconseguir, amb tenacitat, per tant potser avui cal fer un treball de dir, que és el què vull, què he somiat? I dir, jo puc, jo puc fer realitat el meu somni, jo puc amb tot serà aquest pas el que ens farà estar per sobre, el que ens farà haver començat a tenir èxit en el nostre propossit.
Un petó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada